⏯️ Jordi Solà: "Els incendis seran cada vegada més intensos, ràpids i extensos"

LLEIDACOM/ Lourdes Farré i Miquel De Santiago
01-08-2022
  • Jordi Solà (Cap de la regió d'emergències Bombers Lleida)
    Peu de foto: 
    Miquel de Santiago

Ens desplacem cap al Parc de Bombers de Lleida per parlar amb en Jordi Solà Gimeno, cap de la Regió d'Emergències Lleida, sobre tot allò que envolta els incendis (actuals i futurs), quin paper hi juga el canvi climàtic, el despoblament rural, consciència social, prevenció i molts altres aspectes.


Cos de Bombers i Regió d’Emergències de Lleida

1. Quin procés se segueix des que reben l'avís fins que s'arriba al lloc?

Tots els avisos d'emergència arriben a través del 112, directament a la sala de control territorial que tenim aquí a Lleida, des d'on gestionem totes les emergències de la nostra regió.

El 112 ens truca i ens envia el que en diem la carta, que tot i el seu nom és telemàtica, ens passa l'alarma i si convé, també el telèfon per parlar amb l'alertant.

2. Per tant, com es determina quantes dotacions i bombers acudeixen a un avís?

Una vegada rebuda l'alarma, el coordinador territorial que hi ha a la sala de control, és qui determina els mitjans que van a cada emergència. Per protocol, tenim segons el tipus de servei (accident de trànsit, incendi d'habitatge, incendi forestal…) una sortida mínima que ens indica quin ha de ser el nombre de bombers i vehicles, a més de quina ha de ser la tipologia d'aquests últims. Així i tot, el mateix coordinador, d'acord amb la informació que rep sobre l'emergència, pot ampliar la sortida per sobre d'aquest mínim previst per protocol.

3. En el cas dels incendis forestals, quin seria aquest mínim?

En campanya d'estiu són tres camions d'aigua, un helicòpter bombarder i un de comandament.

4. I entre els bombers, quina és la diferència entre els funcionaris i els voluntaris?

Un bomber funcionari, com el seu nom diu, forma part del cos de funcionaris, l'únic que la seva professió és ser bomber. Com a tal, té un sou de bomber funcionari. En canvi, un bomber voluntari, és una persona que la seva professió és una altra, pot ser un autònom, estudiant... que en vocació de servei i de manera altruista es fa voluntari. Aquests, fan pràcticament la mateixa formació que els altres i tenen el mateix equipament, però no tenen un sou com el que tenen els bombers funcionaris, sinó que només rep una compensació econòmica d'aquelles hores que dedica amb un servei efectiu.

5. Quant a igualtat de gènere, en quin punt es troba ara mateix el cos de Bombers de la Generalitat?

El cos de bombers històricament ha estat molt masculinitzat. Avui dia, tenim només un 2% de bomberes funcionàries. L'any passat a escala de govern, es va arribar a un acord per aprovar una sèrie de mesures que intenten revertir aquestes xifres i aproximar-nos a una igualtat, entre el nombre de bombers, respecte de les bomberes. En totes les convocatòries que hi hagi a partir d'ara per accedir al cos, es reserva un mínim de places per a dones. Per exemple, en les properes convocatòries de bombers funcionaris, hi haurà un mínim d'un 25% de places per a dones i un màxim d'un 40%. La intenció és intentar amb els anys apropar-nos amb aquesta paritat.

6. En comparació amb altres províncies, podem parlar de la demarcació de Lleida com un territori amb molt risc d'incendi?

Si parlem de risc forestal, Lleida és una de les províncies amb més superfície de massa de vegetació, el que suposa un gran perill. Així i tot, el risc forestal varia depenent dels anys, en funció de la situació climàtica, la sequera, les pluges durant la primavera, la tardor i l'hivern, i les condicions climatològiques dels mateixos dies de l'estiu. Per tant, hi ha anys que tot i tenir gran massa forestal, hem tingut poc risc, i altres, com és el cas d'aquest estiu a la franja central de la nostra regió de Lleida, que estem des del principi de la campanya forestal, a la noguera principalment, amb un alt risc d'incendi.

Foto Miquel de Santiago
Foto Miquel de Santiago

Incendis, factors de risc i causes

  1. Per tant, podem dir que el canvi climàtic hi influeix de manera important.

Sí, es nota i cada any ho anem veient. Les temperatures són més altes, el règim de pluges sembla que és menor, o poder no és que no hi hagi una davallada molt destacada en litres, sinó que aquestes pluges no cauen tan repartides, sinó que ho fan d'una forma més torrencial, en uns dies concrets, i això fa que l'aigua no s'aprofiti tant i la vegetació, els boscos, o noten.

  1. Quin ha estat l'incendi forestal més difícil al que us heu enfrontat aquest estiu?

L'incendi de Baldomar que vam iniciar el 15 de juny, on es van cremar 2.000 hectàrees aproximadament. Va ser complicat no per l'incendi en si, sinó per la simultaneïtat de focs que hi havia aquells dies a Catalunya. Estaven afectats el Solsonès, les Terres de l'Ebre, Garraf, Peramola... una simultaneïtat d'incendis, a la qual es van sumar molts focs de llamp, de tempestes seques en cims o zones altes de muntanya, fets que van complicar molt la gestió i la resolució de l'incendi de Baldomar.

  1. I al llarg de la seva trajectòria, quina ha estat la situació més complicada que ha viscut?

L'any 1999 vam tenir la cremadissa del Solsonès, va ser un episodi important d'incendis, i més recentment, fa tres anys, el de la Torre de l'Espanyol on es van cremar moltes hectàrees. El foc va començar a la zona de Tarragona i va acabar agafant una mica de la nostra regió d'emergències de Lleida, sent un dels incendis més crítics que hem tingut últimament aquí en l'àmbit forestal.

  1. Com es pot saber les causes d'un incendi? El foc no ho esborra tot?

Nosaltres els bombers no fem la investigació de l'origen dels incendis, això és competència dels Agents Rurals, però sí que passem la informació quan arribem primer allí on ha començat el foc. A partir d'aquí, els agents busquen l'origen o les possibles causes de l'accident.

  1. El despoblament de les zones rurals, n'és un dany col·lateral o una causa? La gent deixa els nuclis rurals perquè hi ha més incendis o hi ha més incendis perquè la gent marxa?

Està clar que el despoblament de les zones rurals té com a conseqüència que s'abandonin camps, els quals deixen de conrear-se i acaba per créixer-hi la vegetació, que es converteix en boscos al cap dels anys. Això és el que ens està passant en les últimes dècades. Als anys 60, a Catalunya hi havia un 30% de superfície forestal, avui dia n'hi ha aproximadament un 70%, i no és només això, aquesta superfície de boscos que ara tenim de més, és una superfície amb més densitat d'arbres, i tot això està sent en gran part conseqüència d'aquest abandonament de les zones rurals.

  1. De cara al futur, podem afirmar que els incendis seran cada vegada més greus i extensos?

Sí, de fet ara ja ho estem veient. Les últimes dècades ens demostren que els incendis cada vegada són més intensos i ràpids, perquè hi ha més superfície forestal, aquesta és més densa, amb més càrrega de foc i amb unes condicions climàtiques més difícils.

Foto Miquel de Santiago
Foto Miquel de Santiago

Conscienciació social i administrativa

  1. Pel que fa a la consciència social, vivim massa d'esquena als boscos?

Jo crec que la societat sí que té consciència del que està passant, tant del canvi climàtic com de què cada any hi ha un risc d'incendis més gran, i si preguntes a la gent, generalment tots en són conscients. Potser sí que quant a actuacions de prevenció, a escala de subvencions i de facilitar que tot el que hem dit no afecti tan greument a escala d'incendis, falta una mica d'acció a nivell de país.

  1. Es fomenta prou el desbrossament de terrenys per part dels propietaris?

Mantenir els boscos és difícil que surti rendible, i a escala de país s'hauria d'ajudar amb subvencions i facilitar-ne les tasques per treure'n profit econòmic i poder mantenir-los. Segurament ens falta acabar de fer aquest pas.

  1. Cal un pacte de país per fer front als incendis i altres emergències futures?

Sí que és veritat que pel que fa al canvi climàtic, a nivell de Catalunya l'afectació és com un granet d'arena, hauria de tractar-se a escala mundial, però sí que s'haurien de fer accions que fossin realment efectives i contundents des d'ara mateix, perquè l'increment que està havent-hi en els incendis, quan a intensitat i velocitat, s'ha d'intentar aturar d'alguna manera.

  1. Aquest pacte hauria de ser una cosa en la qual també se sumés tota la població no?

Sí, per millorar els incendis forestals hi ha, per una banda, la part d'extinció, en què nosaltres com a cos de bombers ja ens encarreguem de demanar més mitjans, millores en els equipaments, més personal... però sens dubte el millor és no haver d'arribar a l'extinció i tenir una gestió de les zones forestals que les facin rendibles, perquè això reduiria la càrrega de foc que tenim repartida pel territori. També s'hauria d'afavorir a la pagesia, ramaderia... perquè en puguin realment viure, ja que tota la seva activitat ens crea discontinuïtats dins les masses forestals, que a l'hora de contenir un incendi, ens donen l'oportunitat que puguem aturar-los abans que si no les tenim.

  1. Pel que fa als ciutadans, més enllà de la prevenció, com podem aportar el nostre granet d'arena?

Com a societat, evidentment el que hem de ser és respectuosos amb el bosc quan anem a gaudir-ne. No embruta'l amb papers o altres residus, i també hem de respectar les prohibicions de fer-hi foc, que són del 15 de març al 15 d'octubre, al bosc o a les proximitats a menys de 500 metres d'aquest. Amb això sobretot, s'ha de ser molt respectuós, perquè una acció negligent que puguis fer, per exemple encenent una foguera, pot tenir un efecte devastador.

  1. Quin suport se li dona a les famílies que perden la casa o altres propietats per un incendi?

En aquests casos, quan amb algú se li crema la casa o una explotació agrícola, o ve se'n fa càrrec l'assegurança que ha de tenir en cas d'incendi o els ajuts directes que pugui donar l'administració estatal, o de la generalitat en cas d'una situació d'emergència pel foc.

  1. Li preocupa que els mitjans de comunicació perdem o desviem l'interès informatiu d'aquí a "quatre dies"?

Això sempre passa amb les notícies prou importants per estar en boca de tots dia a dia, fins que en surt una altra que li pren protagonisme.

Si hi ha un estiu complicat com aquest se'n parla molt, però quan aquest s'acaba, no és que desapareguin els incendis forestals. Una cosa que ens està passant els últims anys, és que ja no està tan centralitzada la campanya d'incendis a l'estiu, sinó que també n'hi ha abans i després, per exemple en les zones de l'Alt Pirineu on tenim focs destacats, però evidentment el gruix continua sent a l'estiu. I sí, quan passarà aquesta temporada, malauradament ens n'oblidarem tots una mica d'aquesta situació que comentem.

Foto Miquel de Santiago
Comparteix

També t'interessarà

Enquesta