Judith Tremosa, o com fer de la joieria un art

LLEIDACOM / Miquel de Santiago
06-03-2019
  • Judith Tremosa, o com fer de la joieria un art

Interiorista i delineant de formació, a la Judith Tremosa sempre ha tingut una curiosa predilecció per les manualitats i pel treball artesanal. La seva vida acadèmica ha estat relacionada amb l'art i el disseny, fins que va conèixer el món de la joieria, en un principi a mode d’afició. Li va agradar tant aquest món que va decidir fer un canvi de 180 graus a la seva vida, deixant enrere la seva feina per dedicar-se als seu propi projecte, inciat als mercadets d'artesania on venia les seves peces. A dia d'avui, la podem trobar a la seva acolorida botiga Judith Disseny Artesà, situada al carrer Cavallers número 22 de Lleida, des d'on exhibeix el seu talent plasmat en petites peces artesanes.

La seva vocació artística i passió per l'artesania despertaven ja de ben petita, amb la ferma convicció que tot el nostre entorn gira al voltant de l'art. La seva constant curiositat l’ha portat a fer algun curs de joieria per tal d’adquirir una base tècnica que li permetés crear els dissenys que busca. A partir d'aquí, la seva filosofia l’ha portat a involucrar la seva família en el món artístic, compaginant-lo amb la seva feina. No és gaire aficionada a l’esport, però sí de la seva família. Sempre ha intentat involucrar la seva família en la seva tasca artesana per què coneguin de primera mà el món de l'art en el que vivim, compaginant-lo amb la seva feina. “Sóc autodidacta, per exemple, ara estic aprenent a fer lletres boniques amb la tècnica del lettering, però com veus tot està relacionat”.

Pel que fa a l’orfebreria, treballa principalment la tècnica de la cera perduda, “treballs amb planxes i fil de plata, tot i que en menys quantitat”. També fa joies personalitzades amb dissenys concrets i li agrada treballar molt sobre la marxa, basades en la seva espontaneïtat. Abans s’inspirava molt amb la natura i emprenia els seus dissenys des d’un prisma naturista, però actualment el seu procés creatiu atén a la improvisació obtenint formes més abstractes.

La seva especialitat són les joies de plata que elabora ella mateixa al seu taller. La majoria són encàrrecs personalitzats, dels clients que li aporten la idea que tenen i ella els hi proposa un disseny i, posteriorment, la peça en qüestió. També es dedica a vendre productes d'altres artesans, com roba i complements, principalment, de proximitat. Existeix un principi immutable en tots els seus dissenys fets a mà, i és que bolca en ells tot el seu afecte, dedicació i exclusivitat, avantposant el seu estil acolorit, fresc i original. Pel que fa a l’orfebreria, treballa principalment la tècnica de la cera perduda, “treballs amb planxes i fil de plata, tot i que en menys quantitat”. També fa joies personalitzades amb dissenys concrets i li agrada treballar molt sobre la marxa, basades en la seva espontaneïtat. Abans s’inspirava molt amb la natura i emprenia els seus dissenys des d’un prisma naturista, però actualment el seu procés creatiu atén a la improvisació obtenint formes més abstractes.

Què diferencia els dissenys de la Judith dels que acostumem a veure en productes amb un abast comercial més massificat? Doncs la principal distinció rau en el tractament de les seves joies, sempre productes de proximitat, fetes per petites empreses de dissenyadors i intentant mantenir l’exclusivitat respecte altres establiments. D’aquesta manera aconsegueix repercutir aquesta personalització directament als seus clients, fabricant, com a molt, 5 peces de cada model. Un altres aspecte inmutable en el seu repertori és el reflex de la ciutat als seus collars, arracades, agulles i polseres, especialment, de la Seu Vella. Les personalitzacions amb noms també són un tema perenne que molta gent li demana.

La Judith defineix el seu estil artístic com a lliure, variable i abstracte, però li té reservat a la Seu Vella un racó especial i significatiu. He fet alguns dissenys basats en parts del Turó, com la pròpia Catedral o el campanar, perquè, com tants altres lleidatans i lleidatanes, considera que és el símbol de la ciutat i que resulta un molt bon detall, tant per als amants de Ponent com per a les persones que l’anyoren al ser lluny de casa. Amb tot plegat, allò que sense dubte més li agrada són els treballs personalitzats, per tot el procés que comporta i, diu, “per veure la cara del client en el moment d’entregar el resultat final. “Aquesta generalment és de satisfacció i en ocasions va més enllà, veient com floreixen les emocions pel sentit que hi buscaven amb aquell disseny”.

Amb vistes al futur, la Judith no té clar si viurà grans canvis, tot i que és un tema que no li treu la son. Ella és feliç a la seva botigueta, com fins ara, vestint i guardonant a les seves “xiquetes” i fent joies com a expressió artística. No demana gaire més, només que les seves clientes segueixin valorant els productes que ofereix al seu negoci i que es mantinguin tan fidels com aquests 11 anys que es troba al número 22 del carrer Cavallers de Lleida. No és fàcil mantenir-s’hi, ella ho sap millor que ningú. Fa un any va ampliar el negoci per connectar-lo amb un local adjacent, una millora que “no hauria estat possible sense totes i tots els qui em fan suport, que es mantenen al meu costat malgrat la distància i el seu emplaçament respecte el teixit comercial".

Però no tot són flors i violes, i menys al carrer Cavallers, al Casc Antic de Lleida. Allí hi falta molt, molt per fer... "Aquest podria ser el barri dels artistes, d'igual manera que passa a la majoria de ciutats. Els cascs històrics acostumen a ser l'epicentre artístic del municipi, però per desgracia aquí no es així". "Els models comercials actuals estan convertint Lleida en una ciutat impersonal, està perdent l'atractiu i tot allò que la faria destacar per sobre de les demés". La Judith lamenta el fet que els eixos comercials més importants de la ciutat estiguin "plagats de franquicies, perquè un autònom no es pot permetre pagar els estratosfèrics lloguers que demanen, per exemple, al Carrer Major".

Segons ella, la instal·lació de centres comercials a les afores de la ciutat provocarà la mort del petit comerç i, a posteriori, dels mateixos centres. En aquest sentit, es sent orgullosa de pertanyer a la associació Slow Shop Lleida i combrega amb la seva aposta pel petit comerç de proximitat, així com per la conciliació personal i familiar amb la laboral. "No estem en contra dels centres comercials si els construeixen a dins de les ciutats". D'aquesta manera, Lleida seguiria viva i el comerç local guanyaria visibilitat. 

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta