La Unió Europea (UE) ha retallat les seves compres de combustibles fòssils a Rússia un 35% des de l’inici de la guerra a Ucraïna, el que també ha propiciat una caiguda del 18% en les exportacions russes de petroli, gas i carbó durant els últims sis mesos, segons un informe del Centre d’Investigació sobre l’Energia i l’Aire Net (CREA, per les seves sigles en anglès). Tot i la rebaixa, la UE continua com a primer importador rus de combustible, amb compres per 85.000 milions d’euros. D’aquests, 3.300 milions corresponen a l’Estat, l’onzè país que més consumeix. Per altra banda, la Xina, els Emirats Àrabs Units, Egipte i Turquia han augmentat la compra de combustibles fòssils a Rússia, tot i que no compensa la caiguda de la demanda europea.
En total, Rússia ha ingressat 158.000 milions d’euros els sis primers mesos des de l’esclat de la guerra a Ucraïna per la venda de combustibles fòssils. El CREA puntualitza que els ingressos per la venda d’aquests recursos superen el cost estimat que ha hagut de sufragar el Kremlin per la guerra a Ucraïna, que arriba als 100.000 milions d’euros. Alhora, l’informe apunta que els combustibles han aportat 43.000 milions d’euros al pressupost federal rus «ajudant a finançar els crims de guerra a Ucraïna».
«Els governs han d’imposar aranzels o topalls de preus a les importacions procedents de Rússia i accelerar les mesures d’estalvi energètic», defensa l’analista en cap de CREA, Lauri Myllyvrta, una de les autores de l’informe.
La Xina s’ha situat com el segon major comprador combustible rus, amb una inversió de 34.900 milions d’euros des del febrer fins a l’agost. Altres grans importadors en els últims sis mesos han estat Turquia, amb 10.700 milions d’euros; l’Índia, amb 6.600 milions d’euros; Egipte, amb 2.300 milions d’euros, i Corea del Sud, amb 2.000 milions d’euros.
Dins de la UE, el major importador de gas, petroli i carbó rus ha estat Alemanya, amb 19.000 milions d’euros, seguit dels Països Baixos (11.100 milions d’euros), Itàlia (8.600 milions d’euros), Polònia 7.400 milions d’euros), França (5.500 milions d’euros), Bulgària (5.200 milions d’euros), Bèlgica (4.500 milions d’euros) i Espanya (3.300 milions d’euros), que se situa en l’onzè lloc del rànquing general.
Per altra banda, Espanya s’ha situat com el tercer major importador de gas natural liquat (GNL) procedent de Rússia en els sis primers mesos de la guerra a Ucraïna, només superada per França i Bèlgica. A més, durant els mesos de juliol i agost, l’estat espanyol ha sigut el primer comprador de GNL rus.
El CREA apunta que aquest augment per part d’Espanya es deu a l’onada de calor i la sequera, que ha provocat que el 35% de l’electricitat espanyola es generés amb gas. «Per això és important descarbonitzar la generació d’energia», ha subratllat Myllyvrta.
«Cada bomba que hem aguantat ha estat finançada pels combustibles fòssils», ha declarat el cap del departament d’energia del centre ucraïnès per les Iniciatives Mediambientals Ecoaction. «Tot i que hi ha senyals positius que estan reduint la seva dependència a combustibles fòssils russos i accelerant el pas a les energies netes, el procés ha d’accelerar-se urgentment», ha afegit.
L’informe també assegura que, amb els elevats preus dels combustibles fòssils, les perspectives de les energies renovables «han millorat dràsticament a la UE, Estats Units i la Xina com a resultat dels incentius de preus i l’enfortiment de les polítiques».
