La crisi desencadenada pel coronavirus ha situat les escoles de dansa al llindar de l’últim ball. És per això que al voltant de 150 persones vinculades al sector (tant de l’àmbit públic com del privat), van reclamar ahir a la plaça Ricard Viñes de Lleida la reobertura dels seus centres i van denunciar la “injustícia” que està cometent el Govern amb ells. Segons els concentrats, l’Executiu no els ha tingut en compte a l’actualitzar les restriccions sanitàries per la pandèmia i els obliga a continuar mantenint les persianes abaixades.
Així, vestits de negre, els participants van escenificar l’enterrament de la dansa i van dipositar una flor a sobre d’un taüt negre, tot sota el lema “La dansa és educació”. En aquest sentit, també es va llegir un manifest en el qual es va demanar la dimissió del conseller d’Educació de la Generalitat, Josep Bargalló, per “negar-se que les escoles de dansa formin part de l’educació dels nens i nenes i joves catalans i per no integrar-les dins del sistema educatiu”.
Així mateix, també van exigir ajuts dignes i directes per al sector, així com la reobertura immediata de tots els centres “perquè la dansa es troba en un moment crític i les escoles estem a punt de desaparèixer”. “Som cultura perquè nodrim des de la base el coneixement de les arts i els seus beneficis, però sobretot som educació perquè som el primer esglaó, el pas essencial, que tot ballarí professional ha hagut de donar en la seua carrera”, deia el manifest. A més, el col·lectiu també va carregar contra la mesura aprovada pel Procicat que permet obrir en format semipresencial les escoles que estiguin certificades per Educació, creant així un greuge entre centres quan “tots fem la mateixa feina i no hi ha res que justifiqui l’obertura d’uns i d’altres no”.
Per la seua part, la representant del Col·lectiu de Professors i Centres Privats de Dansa de Catalunya, entitat organitzadora de la protesta, Irene Cascos, va indicar que “som un sector completament invisible per a les administracions des que va arrancar la pandèmia. Portem molts mesos patint una situació totalment precària, i, encara que de moment a la demarcació de Lleida no s’han hagut de tancar escoles, sí que s’han hagut de reduir despeses, moltes vegades prescindint de professorat, per no parlar del descens d’alumnes. Si no ens permeten obrir o ens arriben ajuts, no sé que passarà”.
Finalment, Cascos també va manifestar que mantenir l’activitat amb classes telemàtiques és “molt complicat” i que els centres van fer una inversió molt alta en mesures de seguretat que no els està servint per a res.
