Un estudi realitzat per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) a les 52 capitals de província adverteix enormes diferències en els tipus impositius de l’Impost de Béns Immobles (IBI). La ciutat de Lleida encapçala aquest llistat de capitals de tot l’Estat al comptar amb l’IBI més elevat. En segona i tercera posició es situen Tarragona i Girona, respectivament. D’aquesta manera, per un habitatge urbà amb una base liquidable de 80.000 euros, sense bonificacions, l’import mitjà de el rebut de l’IBI varia entre els 774 euros a la capital del Segrià (amb un tipus de l’0,967%) i els 147 euros a Sant Sebastià (0,191%) . Les bonificacions també són molt diferents segons el municipi:
- Bonificació per habitatge de protecció oficial. La llei preveu tres anys de reducció de l’50% de l’IBI. Però mentre que ciutats com Barcelona i Salamanca admeten set anys més de bonificació per aquest mateix percentatge, gairebé la meitat de les capitals no contemplen cap ampliació d’aquest benefici, com ara Madrid, Sevilla o Palma.
- Bonificació per família nombrosa. Pot traduir-se en una reducció de fins al 90% de l’rebut, tal com succeeix en la majoria de les ciutats. No obstant això, no sempre és així: bé perquè el percentatge és menor o perquè directament no existeix, com a Bilbao i Pamplona.
- Bonificació per instal·lació d’energia solar. Pot implicar una reducció de l’50% de l’IBI a l’habitatge habitual durant diversos anys, però també hi ha urbs on no hi ha, com Albacete, Burgos, Lleó, Múrcia i Valladolid.
- Bonificació per domiciliació bancària. En algunes ciutats suposa un descompte de fins al 5% de l’rebut, com a Granada, Guadalajara, Conca i Sevilla, però a la meitat no es contempla cap reducció.
Segons el parer de OCU, les diferències són excessives i augmenten les desigualtats fiscals. En qualsevol cas, sol·licita als ajuntaments l’exempció del pagament de l’IBI per a col·lectius vulnerables amb baixos ingressos.
