Perico Pastor posa color a Ramon Llull

L’artista de la Seu d’Urgell Perico Pastor (1953) s’està convertint en tot un expert en els clàssics. Des que el 2007 va il·lustrar, amb gairebé 1.000 imatges, l’espectacular Bíblia editada per Enciclopèdia Catalana, els anys següents li van sorgir diverses propostes per a diferents versions de les Sagrades Escriptures. No era ni de lluny el primer llibre que il·lustrava, però sí un punt d’inflexió en la seua trajectòria.Ara acaba de fer el mateix amb El llibre de les bèsties, en una versió de Miquel Desclot editada per Proa que l’artista va presentar ahir al seu taller barceloní, envoltat de les seues creacions, pinzells i pintures. Es tracta d’una faula moralista de caràcter politicosocial que forma part del Llibre de les Meravelles de Ramon Llull (Palma, 1232 - 1316), considerat un dels primers autors literaris en català i el primer medieval a utilitzar una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, de divulgació científica o místics. El 2016 es compliran 700 anys de la seua mort i se celebrarà l’Any Llull, amb la qual cosa tant l’editorial com l’artista van considerar que era un bon moment per reivindicar l’autor.Amb al voltant de 80 imatges, per a l’artista ha estat “un llibre molt agradable d’il·lustrar”, en el qual alterna els dibuixos a doble pàgina i en color, “que són els que expliquen la trama principal”, amb altres de més petits i esquemàtics, que fan referència a altres aspectes circumstancials del llibre. Combina també la seua fantàstica i vistosa paleta cromàtica amb el blanc i negre. “És una al·legoria sobre el poder i els seus abusos sobre els pobres, que he il·lustrat d’una foma molt Perico, però diferent”, va explicar. Es refereix que en aquesta ocasió ha deixat de banda els fins papers japonesos per pintar amb suports de més gramatge, en concret amb paper del Molí de Capellades, “la qual cosa li dóna una aparença molt més medieval”, va assenyalar. Per la seua part, Miquel Desclot va explicar que “qui el llegeixi, veurà que no m’està llegint a mi, sinó a Llull en paraules d’avui”. L’escriptor va afegir que una de les poques llicències que s’ha donat és la de posar guineu quan apareix el personatge de Na Renard. En el seu procés de treball, va destacar que ell s’ha convertit en un “escriptor al servei d’un altre escriptor”, que admira i al qual intenta retre homenatge amb aquesta versió. Per la seua part, el director de l’Institut Ramon Llull, Àlex Susanna, i la directora de l’Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, van assenyalar que l’obra és una “magnífica porta d’entrada” a l’univers de Ramon Llull.