La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell
El terme municipal ocupa l'ampla ribera de la Seu, a la confluència dels rius Segre i Valira. S'estén des de Benavarri, a ponent, fins al torrent de les Carboneres, a llevant, i des de la collada de la Torre, al nord, fins a Cantacorbs, a migdia. El terme és molt pla, amb l'excepció del serrat de Castellciutat, que domina la ciutat de la Seu i bona part de la Ribera d'Urgellet.
Nucli | Habitants |
---|---|
Castellciutat | 435 |
El Poble-sec | 115 |
La Seu d'Urgell | 9528 |
Sant Antoni | 40 |
Sant Pere | 8 |
Santa Magdalena | 333 |
Serrat de la Capella | 84 |
Dades referides a l'any 2021
- MUSEU DE L'ESCOLA RURAL Castellar De La Ribera Més informació
- Museu dels Raiers de Coll de Nargó Coll De NargÓ Més informació
- FARMÀCIA PURGIMON La Seu D' Urgell Més informació
- VIATGES CADITOURS La Seu D' Urgell Més informació
- VIATGES CADITOURS La Seu D' Urgell Més informació
- RIBES PORTA ADVOCATS La Seu D'urgell Més informació
- Dinosfera Coll De NargÓ Més informació
- CERVESA ARTESANA DEL PIRINEU ViP Bellestar Més informació
- MUSEU MOTO BASSELLA Bassella Més informació
- Exquisitarium Oliana Més informació
Pàgines
Ajuntament de la Seu d'Urgell
Biblioteca comarcal Sant Agustí
Consell Comarcal de l'Alt Urgell
Museu Diocesà de La Seu d'Urgell
OT La Seu d'Urgell
Sala Sant Domènec
Centre Associació Pro Subnormals de l'Urgellet
Centre Taller Claror
Escola d'Educació Especial Claror
NULL
Actualitat i notícies a La Seu d'Urgell
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Es pot accedir des de Lleida per la carretera comarcal C-1313, que enllaça amb la N-260 a Adrall per arribar a la Seu.
Un altre itinerari és agafar la C-147 a Balaguer i passar per Tremp per arribar a la Pobla de Segur i agafar aquí la N-260. Es passa per Sort i després s'arriba a la Seu.
Distància a capital de provincia (Lleida): 129 km (1 hora, 44 minuts en cotxe).
Els habitants s'anomenen urgellencs.
Seu episcopal des de les primeries del segle VI, la població va exercir un rol preeminent en la formació de l'anomenada Catalunya Vella. Destruïda pels sarraïns l'any 793, la vila, originàriament emplaçada al turó de Castellciutat, va crear una raval a la plana, on l'any 839 es consagrà la primera catedral. Els bisbes d'Urgell, que van liderar el creixement econòmic i comercial de la ciutat i del conjunt de la diòcesi, es van enfrontar amb els vescomtes de Castellbò i comtes de Foix, que posseïen Castellciutat.
Francesc Viaplana Alcalde | |
Jordi Fàbrega | |
Mireia Font | |
Marian Lamolla | |
Joan Gurrera | |
Carlos Guardia | |
Carme Espuga | |
Joan Llobera | |
Núria Tomàs |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
El Romànic
Vestigis romànics són Sant Esteve de Sauvanyà, Sant Frutiós de Fontelles, Sant Genís de Tost i les ruïnes de Sant Pere de la Parròquia.
Parc Olímpic del Segre
Construït per acollir les proves de piragüisme en aigües braves dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, és una instal·lació modèlica 3n l'àmbit mundial. A més de piragüisme s'hi pot practicar ràfting i hidrotrineu, does modalitats que permeten assaborir l'emoció dels esports d'aventura amb les màximes garanties de seguretat i amb l'assessorament de monitors experimentats. També és un lloc ideal per anar simplement a passejar i a prendre un refresc.
Conjunt catedralici de la Seu d'Urgell
El conjunt catedralici està format per la catedral de Santa Maria, el claustre i l'església de Sant Miquel, a més del Museu Diocesà.
Construïda entre els segles XII i XIII, la catedral d'Urgell és un imponent edifici de planta basilical de tres naus, capçades per un transsepte amb cinc absis, dels quals només el central es projecta a l'exterior. La nau central està coberta amb volta de canó i les laterals per trams de volta de creueria. El transsepte es tanca amb una volta de canó seguit. L'estructura de les naus està formada per pilars, de secció cruciforme. La façana de llevant és una de les més reeixides de tota l'arquitectura romànica catalana, per la sàvia composició dels seus elements. Dels extrems del transsepte s'alcen dos torres quadrades i n'hi ha dos més, octogonals en la part superior, a la façana de ponent, al mig de la qual s'aixeca una petita torre de dos pisos.
El claustre, construït durant el segle XIII, es troba situat a migdia de la catedral. Té un perímetre rectangular, no ben bé quadrat. De les quatre galeries que l'integraven, avui en resten tres d'originals, amb un total de 48 arcades i 51 columnes. Els capitells presenten temes ornamentals i figuratius. Un total de 19 capitells són completament dedicats al repertori vegetal, el qual és present també en mitja dotzena més al costat de caps d'animals o homes. Una vintena de peces inclouen la figura humana i mitja dotzena més està dedicada a figures d'animals o de monstres. Des del claustre, a més, es pot admirar una magnífica perspectiva de la façana de migdia de la catedral. El claustre és l'escenari de les representacions del Retaule de Sant Ermengol.
Obert al públic des de l'any 1957 i ampliat entre els anys 1981 i 1983, el Museu Diocesà d'Urgell guarda una rica col·lecció d'objectes d'art que abasta del segle X fins al segle XVIII. Entre aquests, cal destacar el cèlebre Beatus de Lièbana, comentari il·lustrat de l'apocalipsi de Sant Joan, del segle X. De l'època romànica trobem els murals de Baltarga, Estaón, Isavarre i València d'Àneu, les talles de marededéus de Caregue, Cortscastell i Ginestarre i el Crist d'Olp, a més de diverses peces d'orfebreria com ara lipsanoteques, creus, calzes i patenes. També hi podem admirar la pintura gòtica dels retaules d'Abella de la Conca i de Sant Bartomeu, El darrer sopar de Sant Joan i l'urna de Sant Ermengol.
L'església de Sant Miquel és d'una nau, capçada a llevant per un transsepte, al qual s'obren tres absis semicirculars. La coberta de la nau és un embigat de fusta, suportat per tres arcs apuntats, que va substituir l'original, de volta de canó. Hi ha dos portes, una de nova a la façana sud i una altra, a la paret oposada, que comunica l'església amb el claustre. A la capçalera s'obren cinc finestres de doble esqueixada i n'hi ha dos més geminades al transsepte. A l'interior de Sant Miquel també podem trobar una ara d'altar dels segles X o XI. Al MNAC es conserva l'esplèndida decoració de l'absis central d'aquesta església.
Hípica
NULL
Hípica
NULL
Itinerari 2. Per la Seu d'Urgell (Via Romànica)
Aquest itinerari passeja per la població de la Seu d'Urgell, detenint-se a la catedral de Santa Maria i al seu claustre, al Museu Diocesà i a Sant Miquel.
Construïda entre els segles XII i XIII, la catedral de la Seu és un imponent edifici de planta basilical de tres naus, capçades per un transepte amb cinc absis, dels quals només el central es projecta a l'exterior. La nau central és coberta amb volta de canó i les laterals per trams de volta de creueria. La façana de llevant és una de les més reeixides de tota l'arquitectura romànica catalana, per la sàvia composició dels seus elements. Dels extrems del transepte s'alcen dos torres quadrades i n'hi ha dos més, octogonals, a la part superior, a la façana de ponent, al mig de la qual s'aixeca una petita torre de dos pisos. És un monument declarat d'interès historicoartístic.
El claustre, construït durant el segle XIII, es troba situat a migdia de la catedral. Té un perímetre rectangular. De les quatre galeries que l'integraven, avui en resten tres d'originals, amb un total de 48 arcades i 51 columnes. Els capitells presenten temes ornamentals i figuratius. És l'escenari de les representacions del retaule de Sant Ermengol.
El Museu Diocesà guarda una rica col·lecció d'objectes d'art que abasta del segle X fins al XVIII. Entre aquests, cal destacar el cèlebre "Beatus de Lièbana", comentari il·lustrat de l'Apocalipsi de Sant Joan, del segle X. De l'època romànica trobem els murals de Baltarga, Estaón, Isavarre i València d'Àneu, les talles de marededéus de Caregue, Cortscastell i Ginestarre i el Crit d'Olp, a més de diverses peces d'orfebreria. També hi podem admirar la pintura gòtica dels retaules d'Abella de la Conca i de Sant Bartomeu, l'últim sopar de sant Joan i l'urna de sant Ermengol.
L'església de Sant Miquel és d'una sola nau, capçada a llevant per un transepte, al qual s'obren tres absis semicirculars. La coberta de la nau és un embigat de fusta, suportat per tres arcs apuntats, que substituí l'original, de volta de canó. L'esplèndida decoració de l'absis central d'aquesta església es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Museu Diocesà d'Urgell
Museu d'art de titularitat privada i gestionat pel Bisbat d'Urgell. Els horaris són els següents: de l'1 d'octubre al 30 de maig, de dilluns a divendres, de 12 a 13 h i el dissabte, el diumenge i els festius, d'11 a 13h. A Setmana Santa, de dilluns a dissabte, de 10 a 13h i de 16 a 18h, els diumenges de 10 a 13h. De l'1 de juny al 30 de setembre, de dilluns a dissabte, de 10 a 13h i de 16 a 18h i els diumenges i festius, de 10 a 13h. Està tancat l'1 i el 6 de gener, Dilluns de Pasqua i el 25 de desembre.
El Museu Diocesà d'Urgell ocupa dos edificis situats a l'ala est del claustre de la catedral de la Seu d'Urgell: l'església de la Pietat i la casa del Deganat.
Cal buscar l'origen del museu en l'Exposició d'Art Sacre que es va fer el 1957, integrada per una mostra d'imatges i d'alguns altres objectes litúrgics del tresor de la catedral fins a aquell moment desconeguts pel gran públic. Arran de l'èxit d'aquella iniciativa, el mateix any el bisbe doctor Ramon Iglesias va decretar la constitució del Museu Diocesà d'Urgell. Una altra part important del fons del Museu és el resultat de la tasca de recollida d'innombrables materials artístics que va portar a terme en aquests mateixos anys la Comissió Diocesana per al Patrimoni Artístic, òrgan que havia assumit la direcció del Museu. Així, en el termini de cinc anys, el museu va veure enriquides les seues col·leccions amb més de cent objectes procedents de diverses parròquies del bisbat. Posteriorment, el patrimoni del Museu s'ha anat ampliant gràcies a algunes donacions de particulars.
El Museu Diocesà d'Urgell conté una riquíssima col·lecció d'objectes d'art sacre, procedents la majoria de diversos indrets de les parròquies del bisbat i datats des del segle X fins al XVIII.