La Seu d'Urgell

Vestigis romànics són Sant Esteve de Sauvanyà, Sant Frutiós de Fontelles, Sant Genís de Tost i les ruïnes de Sant Pere de la Parròquia.

El conjunt catedralici està format per la catedral de Santa Maria, el claustre i l'església de Sant Miquel, a més del Museu Diocesà.
Construïda entre els segles XII i XIII, la catedral d'Urgell és un imponent edifici de planta basilical de tres naus, capçades per un transsepte amb cinc absis, dels quals només el central es projecta a l'exterior. La nau central està coberta amb volta de canó i les laterals per trams de volta de creueria. El transsepte es tanca amb una volta de canó seguit. L'estructura de les naus està formada per pilars, de secció cruciforme. La façana de llevant és una de les més reeixides de tota l'arquitectura romànica catalana, per la sàvia composició dels seus elements. Dels extrems del transsepte s'alcen dos torres quadrades i n'hi ha dos més, octogonals en la part superior, a la façana de ponent, al mig de la qual s'aixeca una petita torre de dos pisos.
El claustre, construït durant el segle XIII, es troba situat a migdia de la catedral. Té un perímetre rectangular, no ben bé quadrat. De les quatre galeries que l'integraven, avui en resten tres d'originals, amb un total de 48 arcades i 51 columnes. Els capitells presenten temes ornamentals i figuratius. Un total de 19 capitells són completament dedicats al repertori vegetal, el qual és present també en mitja dotzena més al costat de caps d'animals o homes. Una vintena de peces inclouen la figura humana i mitja dotzena més està dedicada a figures d'animals o de monstres. Des del claustre, a més, es pot admirar una magnífica perspectiva de la façana de migdia de la catedral. El claustre és l'escenari de les representacions del Retaule de Sant Ermengol.
Obert al públic des de l'any 1957 i ampliat entre els anys 1981 i 1983, el Museu Diocesà d'Urgell guarda una rica col·lecció d'objectes d'art que abasta del segle X fins al segle XVIII. Entre aquests, cal destacar el cèlebre Beatus de Lièbana, comentari il·lustrat de l'apocalipsi de Sant Joan, del segle X. De l'època romànica trobem els murals de Baltarga, Estaón, Isavarre i València d'Àneu, les talles de marededéus de Caregue, Cortscastell i Ginestarre i el Crist d'Olp, a més de diverses peces d'orfebreria com ara lipsanoteques, creus, calzes i patenes. També hi podem admirar la pintura gòtica dels retaules d'Abella de la Conca i de Sant Bartomeu, El darrer sopar de Sant Joan i l'urna de Sant Ermengol.
L'església de Sant Miquel és d'una nau, capçada a llevant per un transsepte, al qual s'obren tres absis semicirculars. La coberta de la nau és un embigat de fusta, suportat per tres arcs apuntats, que va substituir l'original, de volta de canó. Hi ha dos portes, una de nova a la façana sud i una altra, a la paret oposada, que comunica l'església amb el claustre. A la capçalera s'obren cinc finestres de doble esqueixada i n'hi ha dos més geminades al transsepte. A l'interior de Sant Miquel també podem trobar una ara d'altar dels segles X o XI. Al MNAC es conserva l'esplèndida decoració de l'absis central d'aquesta església.

NULL

Museu d'art de titularitat privada i gestionat pel Bisbat d'Urgell. Els horaris són els següents: de l'1 d'octubre al 30 de maig, de dilluns a divendres, de 12 a 13 h i el dissabte, el diumenge i els festius, d'11 a 13h. A Setmana Santa, de dilluns a dissabte, de 10 a 13h i de 16 a 18h, els diumenges de 10 a 13h. De l'1 de juny al 30 de setembre, de dilluns a dissabte, de 10 a 13h i de 16 a 18h i els diumenges i festius, de 10 a 13h. Està tancat l'1 i el 6 de gener, Dilluns de Pasqua i el 25 de desembre.
El Museu Diocesà d'Urgell ocupa dos edificis situats a l'ala est del claustre de la catedral de la Seu d'Urgell: l'església de la Pietat i la casa del Deganat.
Cal buscar l'origen del museu en l'Exposició d'Art Sacre que es va fer el 1957, integrada per una mostra d'imatges i d'alguns altres objectes litúrgics del tresor de la catedral fins a aquell moment desconeguts pel gran públic. Arran de l'èxit d'aquella iniciativa, el mateix any el bisbe doctor Ramon Iglesias va decretar la constitució del Museu Diocesà d'Urgell. Una altra part important del fons del Museu és el resultat de la tasca de recollida d'innombrables materials artístics que va portar a terme en aquests mateixos anys la Comissió Diocesana per al Patrimoni Artístic, òrgan que havia assumit la direcció del Museu. Així, en el termini de cinc anys, el museu va veure enriquides les seues col·leccions amb més de cent objectes procedents de diverses parròquies del bisbat. Posteriorment, el patrimoni del Museu s'ha anat ampliant gràcies a algunes donacions de particulars.
El Museu Diocesà d'Urgell conté una riquíssima col·lecció d'objectes d'art sacre, procedents la majoria de diversos indrets de les parròquies del bisbat i datats des del segle X fins al XVIII.