Surt escollit el neologisme del 2022 en una votació popular de quasi 14.000 persones
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Imatge d'arxiu
'Birra' és el neologisme escollit per al 2022. Així s'ha escollit en una votació popular en què hi ha participat quasi 14.000 persones impulsada per l’Observatori de Neologia (OBNEO) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). D’entre les deu paraules proposades per les entitats organitzadores, 'birra' (32,6%) ha estat la més votada, seguida de 'Salut mental' (19,6%) ha quedat en segon lloc. 'Tuit' (11,9%), 'Violència vicària' (8,4%) i 'Poliamor' (8,4%) completen les primeres posicions.
En aquesta edició, s’hi havia introduït per primera vegada entre les paraules candidates a neologisme de l’any un mot prou antic i emprat però no present al diccionari, a més de mots nous i d’ús social creixent. Precisament, aquest mot més antic (birra) és el que ha guanyat la votació. Així doncs, si la Secció Filològica de l’IEC ho considera oportú, la paraula birra podria aparèixer aviat en el 'Diccionari de la llengua catalana', com ho han anat fent els neologismes guanyadors dels anys anteriors.
En aquesta edició han votat 13.985 persones, xifra que representa un creixement molt elevat respecte dels anys anteriors (el 2021, hi van participar 8.045 persones). Els vots s’han distribuït de manera força equilibrada en les quatre franges d’edat establertes, si bé és cert que els votants més joves (menors de 20 anys) representen més d’una quarta part del total i la franja dels més grans (60 anys o més) en representen menys de la quarta part.
Birra ha guanyat en totes les franges d’edat menys entre els més grans, on ha guanyat tuti, amb percentatges que oscil·len entre el 40% (de la franja de 20 a 39 anys) i el 20 % (del grup de 60 anys o més). Salut mental ha quedat en segon lloc també en gairebé totes les franges d’edat, però en les més joves ha tingut un percentatge major (26,5% entre les persones 0 a 19 anys). En tercera posició, s’hi troba tuti, gràcies a l’entusiasme dels més grans; i, en la quarta posició, hi ha un empat entre poliamor i violència vicària (amb un 8,4%). Ben a prop, s’hi troba metavers (amb un 8,2 %). Revictimització, nanosatèl·lit, submissió química i micromobilitat són els neologismes que han quedat en les darreres posicions (en total, els quatre mots sumen un 10,9% del total de vots).
Una campanya per acostar el català als parlants
Com cada any, la campanya del neologisme de l’any ha servit per fer visibles el temes que interessen a la societat i per acostar la llengua als parlants, amb l’objectiu d’oferir-los la possibilitat d’opinar sobre el neologisme que voldrien veure incorporat al diccionari normatiu.
En l’edició de l’any passat, el neologisme guanyador va ser negacionisme, en el context de la pandemia sanitària. En anys anteriors, els neologismes guanyadors van ser: estelada (2014), dron (2015), vegà-ana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica i animalista (2019) i coronavirus (2020).
L'Observatori de Neologia (OBNEO), que organitza conjuntament amb l’IEC la campanya del neologisme de l’any, va néixer com a grup de recerca l'any 1988 a la Universitat de Barcelona i el 1994 es va incorporar a l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra. L'Observatori de Neologia analitza el fenomen de l'aparició de paraules noves o neologismes en l'ús i, des de 1996, ha estat reconegut com a grup de recerca amb nom específic de la UPF.
