El Cogul

La ruta comença al camí de l'Albagés.
Arribareu a les pintures rupestres. Continueu pel mateix camí per anar a les tombes.
A mà dreta, a baix, veureu una casa.
A mà esquerra veureu unes roques que han anat caient gairebé fins al camí. A sobre d'aquestes roques grans hi ha un pi. Allí trobareu les tombes.
Per trobar el lloc exacte us pot servir de referència que a uns 50 metres d'aquestes roques hi ha una cavana amb uns pins al costat mateix del camí.
L'horari per veure les pintures: a l'estiu, de 10 a 13,30 h i de 16 a 19,30h; a l'hivern, de 10 a 13,30 h i de 15 a 17,30 h. Els diumenges i festius de 10 a 13,30 h. Dilluns tancat.
Amb el descobriment de la Roca dels Moros o del Cogul, pel rector local Ramon Huguet, l'any 1908, s'inicien a Catalunya les investigacions d'un art pictogràfic, fins a aquell moment nou, dins la prehistòria europea.
La Roca dels Moros es localitza a un quilòmetre escàs del poble del Cogul, en direcció a l'Albagés, en el marge esquerre del riu Set.
Aquesta roca es troba situada a uns 280 metres i està constituïda per un gran bloc de sorrenca de les antigues cornises del Tossal. El bloc presenta una cavitat orientada al SO d'uns 10 metres d'amplada, 3 de fondaria i actualment d'uns 4 metres d'altura.
Les pintures es mostren recobertes per una tènue capa blanca, fruit del procés de degradació del suport i per la intervenció directa de l'home, que de forma a vegades involuntària ha contribuït a la seua degradació.
En el conjunt pictogràfic del Cogul s'observa l'existència de 42 figures pintades, executades a partir de dos gammes de color (vermell, castany i negre) i dins d'un estil naturalista estilitzat, exceptuant-ne unes quantes amb trets esquemàtics; més de 250 signes gravats corresponents a l'alfabet ibèric i llatí i unes poques representacions faunístiques també gravades.
La temàtica del conjunt rupestre es mostra variada, en què s'observa:
A) Una escena de caràcter social, integrada per un grup de 9 dones, en alguns casos aparellades i executades en diferents moments. Totes elles envolten un petit personatge masculí de color negre. Aquesta escena, per la posició que ocupen les dones i pel sexe remarcat de l'home, es va interpretar com una dansa fàl·lica.
B) Composicions faunístiques, en què entrarien a formar part les figures de cérvols, cérvoles, porcs senglars i els tres grans bòvids del centre del fris. Tots es troben en actituds de repòs i adopten postures molt estàtiques.
C) Els temes cinegètics estan constituïts per dos escenes individualitzades. La primera la trobem a la part superior esquerra formada per un arquer –està disparant un cérvol– d'un estil esquemàtic. La segona, situada a la part dreta del fris, hi podem observar un arquer sostenint l'arc i les fletxes –està directament relacionat amb un animal de difícil classificació.
D) Inscripcions de l'alfabet ibèric i llatí. Aquests textos malgrat que molts encara no s'han pogut desxifrar, la presència de "Secundio votum fecit" (Secundi va fer un vot), evidencia un testimoni de culte, realitzat dins l'abric fins a l'època romana.
Les excavacions fetes al peu de l'abric van permetre recollir instruments de tipus epipaleolític i neolític, algunes ceràmiques fetes a mà de finals del neolític bronze, i també trossos de ceràmica romana. Aquestes evidències, junt amb la cronologia relativa que aporten les mateixes pintures, situarien aquest conjunt dins d'una ampla cronologia, que s'iniciaria en el 7.000 fins al 100 abans de la nostra Era.
Al fris, hi podem veure l'existència de pictogrames, signes, inscripcions, en ocasions repintats, altres superposats, que ens fan pensar, que si bé de vegades moltes d'aquestes manifestacions podrien constituir elements d'una mateixa significació o representació, el que si és cert, és que el conjunt del Cogul és fruit d'una llarga tradició i perduració pictòrica, que ha anat reflectint els canvis de la seua evolució històrica i cultural.

Més coneguda com Vilà Molí d'oli. S'hi pot descobrir i viure el procés de producció de l’oli, el producte protagonista d'aquest municipi.