El Cogul
El Cogul
El Cogul és un petit poble de la comarca de les Garrigues, situat a 22 km al sud de Lleida. S’estén a banda i banda del riu Set, en un territori ondulat i rocós, amb un paisatge d’oliveres i ametllers. El Cogul és un poble tranquil amb cases dels segles XVI i XVII que encara avui es conserven, amb carrers irregulars, i amb una església parroquial d’estil renaixentista.
El Cogul té les seves pintures rupestres de fa més de 10.000 anys (i que formen part de les Rutes de l’Art Rupestre), declarades patrimoni Mundial per la UNESCO. Aquesta imatge ha donat fama al poble i ens dóna la possibilitat d’acostar-nos a la història de fa milers d’anys.
- FRI.SAL ARTESANS Les Borges Blanques Més informació
- ESPAI MACIÀ Les Borges Blanques Més informació
- Olivert i Pascal Les Borges Blanques Més informació
- MUSEU CAL PAUET Les Borges Blanques Més informació
- Les Cabanes Juncosa Més informació
- CONSTRUCCIONS PIQUÉ Juncosa Més informació
- Centre de la Cultura de l'Oli de Catalunya La Granadella Més informació
- Olivert i Pascal Juneda Més informació
- Olivert i Pascal Arbeca Més informació
- Frederic Simó Forja Artística Juneda Més informació
Pàgines
Ajuntament de Cogul
Alberg Municipal
Biblioteca de Cogul
Consultori ATS d'El Cogul
Consultori mèdic d'El Cogul
Farmàcia
Llar de jubilats "Germanor"
Associació de Dones l'Estel
Associació de Jubilats Germanor
Associació de Pares d'Alumnes (APA) del CEIP Camp Crusat
Actualitat i notícies a El Cogul
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Servei regular d'Autocars ATM LLEIDA:
- Línia 121: Lleida - Aspa - El Cogul
Servei de Taxi: Ramón i Cristóbal
Distància a capital de comarca (Les Borges Blanques): 19,5 km (20 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 23,5 km (25 minuts en cotxe).
Es diu que el Sant Crist d'aquesta localitat era germà del de Balaguer i del de la Granadella. Les respectives creus estaven tallades del mateix arbre.
Els veïns d'aquesta població es diuen cogulencs.
El poble del Cogul, ja habitat al segle XII, era una vila closa protegida per un castell i una església romànica. El poble i el terme eren aleshores jurisdicció senyorial de Poblet. L’any 1900 la realitat del Cogul va començar a canviar. Un total de 488 persones habitaven una localitat on el centre de tot i de tothom ja no eren el castell i l’església romànica, sinó la Plaça Major, on hi havia l’abadia, la casa de la vila, l’escola, el forn i una nova església de tres naus, de faisó barroca i un esvelt campanar de base quadrada i cos vuitavat fet de carreus treballats. De la plaça sortien els carrers de la vila amb cases fetes de pedra, de planta baixa i dos pisos amb celler, estable, corral, llar de foc i golfes.
Amb l’arribada del segle XX, esdevingueren al Cogul tres fets importants: la descoberta de les pintures rupestres, la construcció d’un pont sobre el Set i l’obertura d’una sèquia per garantir el reg dels horts. Les pintures rupestres les va trobar Mn. Ramon Huguet i Miró, en aquells moments rector del Cogul, que sovint feia llargues caminades pel terme i en una d’aquestes recerques, un 3 de maig de 1908, va trobar les pintures fins llavors amagades dins d’un abric de rocams negres que configuren l’entorn. També es va construir el pont sobre el riu, que facilitava la comunicació entre banda i banda del Set, així com també, perllongava el camí de Lleida més enllà del Cogul, fent-lo arribar fina a l’Albagés. La tercera i última gran realització va ser l’obertura d’una sèquia des dels replans del riu fins més enllà del poble, la qual garantia els cabals necessaris pel cultiu dels horts que lliscaven fins a la mateixa llera del riu.
Núria Civit Abella Alcalde | CiU |
Encarnación Pilar Arbones Cuadrat | CiU |
Anna Torres Fernandez (Independent) | CiU |
Marta Civit Abella | CiU |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Pintures Rupestres del Cogul
A un quilòmetre del Cogul, en direcció a l’Albagés, hi ha les pintures rupestres de la Roca dels Moros, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO. Són un exemple de l’art rupestre llevantí, amb 45 figures, entre les quals hi ha imatges humanes, diversos animals i també inscripcions de l’alfabet ibèric i llatí. La Roca dels Moros forma part de la Ruta de l’Art Rupestre, que té per objectiu difondre els principals conjunts d’art rupestre de les nostres terres.
Les tombes del Saladar
La ruta comença al camí de l'Albagés.
Arribareu a les pintures rupestres. Continueu pel mateix camí per anar a les tombes.
A mà dreta, a baix, veureu una casa.
A mà esquerra veureu unes roques que han anat caient gairebé fins al camí. A sobre d'aquestes roques grans hi ha un pi. Allí trobareu les tombes.
Per trobar el lloc exacte us pot servir de referència que a uns 50 metres d'aquestes roques hi ha una cavana amb uns pins al costat mateix del camí.
L'horari per veure les pintures: a l'estiu, de 10 a 13,30 h i de 16 a 19,30h; a l'hivern, de 10 a 13,30 h i de 15 a 17,30 h. Els diumenges i festius de 10 a 13,30 h. Dilluns tancat.
Amb el descobriment de la Roca dels Moros o del Cogul, pel rector local Ramon Huguet, l'any 1908, s'inicien a Catalunya les investigacions d'un art pictogràfic, fins a aquell moment nou, dins la prehistòria europea.
La Roca dels Moros es localitza a un quilòmetre escàs del poble del Cogul, en direcció a l'Albagés, en el marge esquerre del riu Set.
Aquesta roca es troba situada a uns 280 metres i està constituïda per un gran bloc de sorrenca de les antigues cornises del Tossal. El bloc presenta una cavitat orientada al SO d'uns 10 metres d'amplada, 3 de fondaria i actualment d'uns 4 metres d'altura.
Les pintures es mostren recobertes per una tènue capa blanca, fruit del procés de degradació del suport i per la intervenció directa de l'home, que de forma a vegades involuntària ha contribuït a la seua degradació.
En el conjunt pictogràfic del Cogul s'observa l'existència de 42 figures pintades, executades a partir de dos gammes de color (vermell, castany i negre) i dins d'un estil naturalista estilitzat, exceptuant-ne unes quantes amb trets esquemàtics; més de 250 signes gravats corresponents a l'alfabet ibèric i llatí i unes poques representacions faunístiques també gravades.
La temàtica del conjunt rupestre es mostra variada, en què s'observa:
A) Una escena de caràcter social, integrada per un grup de 9 dones, en alguns casos aparellades i executades en diferents moments. Totes elles envolten un petit personatge masculí de color negre. Aquesta escena, per la posició que ocupen les dones i pel sexe remarcat de l'home, es va interpretar com una dansa fàl·lica.
B) Composicions faunístiques, en què entrarien a formar part les figures de cérvols, cérvoles, porcs senglars i els tres grans bòvids del centre del fris. Tots es troben en actituds de repòs i adopten postures molt estàtiques.
C) Els temes cinegètics estan constituïts per dos escenes individualitzades. La primera la trobem a la part superior esquerra formada per un arquer està disparant un cérvol d'un estil esquemàtic. La segona, situada a la part dreta del fris, hi podem observar un arquer sostenint l'arc i les fletxes està directament relacionat amb un animal de difícil classificació.
D) Inscripcions de l'alfabet ibèric i llatí. Aquests textos malgrat que molts encara no s'han pogut desxifrar, la presència de "Secundio votum fecit" (Secundi va fer un vot), evidencia un testimoni de culte, realitzat dins l'abric fins a l'època romana.
Les excavacions fetes al peu de l'abric van permetre recollir instruments de tipus epipaleolític i neolític, algunes ceràmiques fetes a mà de finals del neolític bronze, i també trossos de ceràmica romana. Aquestes evidències, junt amb la cronologia relativa que aporten les mateixes pintures, situarien aquest conjunt dins d'una ampla cronologia, que s'iniciaria en el 7.000 fins al 100 abans de la nostra Era.
Al fris, hi podem veure l'existència de pictogrames, signes, inscripcions, en ocasions repintats, altres superposats, que ens fan pensar, que si bé de vegades moltes d'aquestes manifestacions podrien constituir elements d'una mateixa significació o representació, el que si és cert, és que el conjunt del Cogul és fruit d'una llarga tradició i perduració pictòrica, que ha anat reflectint els canvis de la seua evolució històrica i cultural.
Església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció
L'Esglèsia és d’estil renaixentista, amb una façana barroca i el campanar de pedra. Edificada l’últim terç del segle XIX , presideix l’altar major una imatge de l’Assumpció de la Verge Maria, i també la venerada imatge del Sant Crist del Cogul amb un altar propi al creuer i un bell altar amb el Sant Crist ocupant el cambril, on rebia el bes enfervorit dels fidels. Era el punt de referència de la vida religiosa de la vila i dels pobles de les rodalies.
Cooperativa de l'Oli Rupestre del Cogul
Més coneguda com Vilà Molí d'oli. S'hi pot descobrir i viure el procés de producció de l’oli, el producte protagonista d'aquest municipi.