Les Valls de Valira
Les Valls de Valira
El terme municipal, el segon en extensió de l'Alt Urgell, està situat al nord de la comarca i és fronterer amb Andorra. S'estén des del pic de Salòria, al nord-oest; fins al puig Punçó, a llevant, i pel sud arriba fins a gairebé tocar la riba dreta del Segre, prop de la Seu d'Urgell. En aquest municipi trobem les muntanyes més altes de la comarca.
Nucli | Habitants |
---|---|
Anserall | 87 |
Arcavell | 56 |
Arduix | 9 |
Argolell | 29 |
Ars | 29 |
Asnurri | 38 |
Baixos de Calbinyà | 70 |
Bescaran | 82 |
Calbinyà | 34 |
Civís | 52 |
La Farga de Moles | 20 |
Os de Civís | 113 |
Sant Antoni | 40 |
Sant Joan Fumat | 47 |
Sant Pere | 8 |
Dades referides a l'any 2021
- CERVESA ARTESANA DEL PIRINEU ViP Bellestar Més informació
- Exquisitarium Oliana Més informació
- RIBES PORTA ADVOCATS La Seu D'urgell Més informació
- Dinosfera Coll De NargÓ Més informació
- MUSEU DE L'ESCOLA RURAL Castellar De La Ribera Més informació
- VIATGES CADITOURS La Seu D' Urgell Més informació
- Museu dels Raiers de Coll de Nargó Coll De NargÓ Més informació
- VIATGES CADITOURS La Seu D' Urgell Més informació
- MUSEU MOTO BASSELLA Bassella Més informació
- MUSEU DE LES TREMENTINAIRES Tuixent Més informació
Pàgines
Ajuntament de les Valls de Valira
Actualitat i notícies a Les Valls de Valira
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Als nuclis que formen aquest municipi s'hi accedeix des de la Seu d'Urgell per la carretera N-260 en direcció Andorra. Després de passar Bellver de Cerdanya i a la frontera amb Andorra es troba a la mateixa carretera Farga de Moles.
La resta de nuclis es troben a l'esquerra d'aquest poble. A Asnurri, les Valls de Valira i Civís s'arriba per camins, mentre que a Ars i a Argolell es pot arribar per una carretera local que es desvia al nord des de la nacional.
Distància a capital de comarca (La Seu d'Urgell): 2,7 km (5 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 131 km (1 hora, 46 minuts en cotxe).
Durant l'Edat Mitjana, a l'actual terme de Valls de Valira hi van tindre extenses possessions els comtes d'Urgell, que les van cedir al capítol de la catedral d'Urgell i aquest els infeudà als senyors de Caboet, d'on van passar al vescomtat de Castellbò.
Ricard Mateu Vidal Alcalde | ERC-MES-AM |
Josep Maria Peña Blasi | ERC-MES-AM |
Francesc Canillo Cadena | ERC-MES-AM |
Núria Duró Porta | ERC-MES-AM |
Francisco Romero Gomez | ERC-MES-AM |
Pere Artigues Alrich | CiU |
Joan Llop I Ollé | CiU |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
El Romànic
Vestigis romànics són Sant Esteve de Sauvanyà, Sant Frutiós de Fontelles, Sant Genís de Tost i les ruïnes de Sant Pere de la Parròquia.
Ruta de Sorri
És una ruta de senderisme que es pot fer en un temps de 3 hores i 30 minuts. Té un desnivell de 500 metres i el recorregut passa per les poblacions de Bescarán, La Ingla, el coll de Jovell, el barranc Rigué, Sorri, Sant Miquel, la Trellissa i torna a Bescarán. La dificultat rau en el fet que, a l'inici, la ruta comença amb un fort desnivell en pujada fins el coll de Jovell, des d'on es baixa fins a Sorri per continuar fins a Bescarán en una suau i agradable baixada. No està recomanada a caminadors principiants.
Passeig d'Anserall
Ruta per fer en bicicleta tot terreny. Té un desnivell de 100 metres i una longitud de 3 quilòmetres. El recorregut es fa pels diferents llocs: El Castell, Rec dels Quatre Pobles i Anserall. És una ruta fàcil.
Esports d'aventura
Sant Serní de Tavèrnoles
D'origen visigòtic, va ser el primer monestir benedictí de la Marca Hispànica. Les restes que han arribat fins als nostres dies corresponen a l'església consagrada el 17 de gener del 1040. L'edifici, del qual només es conserva la capçalera, tenia originàriament tres naus. L'absis central té tres absidioles en forma de fulla de trèvol, al·lusives a la Trinitat de Déu. Els creuers són acabats en semiabsis i al presbiteri s'obren deu finestrals. La torre del campanar, actualment troncada, és de base circular. Al MNAC es conserven, entre altres peces procedents de Sant Serní, un fragment de baldaquí i les taules que revestien l'altar.
Sant Martí d'Ars
Va ser el centre polític de la vall de Sant Joan durant l'edat mitjana. L'església, que conté elements preromànics, és de planta rectangular, amb un absis cobert amb volta de canó. Un porxo fa d'aixopluc a la porta d'accés que es troba a la paret de migdia. L'element més destacable de l'edifici és el campanar cilíndric (segle XI), un dels pocs que hi ha en tot el Pirineu. Es tracta d'una torre de tres pisos, amb espitlleres al primer nivell i finestres de doble arc als altres. Completen el campanar unes arcuacions llombardes sota coberta. Al MNAC es conserva una naveta del segle XIII, decorada amb pedreria i esmalts, procedent d'aquesta església.
Sant Martí de Bescaran
L'església de Sant Martí apareix per primer cop en un document del 914. De l'antiga església de Sant Martí només resten el campanar de planta quadrada i sis pisos d'alçada, dels quals, els dos primers no tenen finestres, el tercer en té quatre en forma d'espitlleres i als tres pisos superiors s'obren dos finestres geminades a cada façana. Cal destacar les columnes amb mènsules que separen les finestres de l'últim pis. Per les seues característiques, el campanar de Sant Martí, construït entre els segles XI i XII, és un destacat exemple de torre d'estil llombard.
Santa Eulàlia d'Asnurri
L'edifici és de planta rectangular, d'una nau coberta amb volta de canó reforçada per tres arcs torals. L'absis, de base semicircular, és cobert amb una volta de quart d'esfera i té tres finestres de doble esqueixada; s'uneix a la nau amb tres degradacions. S'observa una finestra, avui tapiada, al costat de l'epístola. De la volta de l'absis, surt el campanar, de planta octogonal i un sol pis amb quatre obertures. L'any 1936 va desaparèixer de l'església de Santa Eulàlia una imatge de la Mare de Déu, la datació de la qual se situaria cap als inicis del segle XIII.
Santa Eugènia d'Argolell
L'edifici és rectangular, d'una nau coberta de fusta i absis de planta semiel·líptica coberta amb una volta de quart d'esfera irregular. L'exterior de l'absis és llis, amb dos finestres tapiades. El campanar, de planta quadrada, manté aquesta estructura en els dos primers pisos, mentre que el tercer es converteix en octogonal, amb quatre finestres. Al MNAC es troben exposats els tres fragments de pintura mural que es conserven de l'absis de Santa Eugènia d'Argolell i que representen la Verge i cinc apòstols.
Sant Pere d'Os de Civís
L'església apareix documentada per primer cop l'any 1312. És un edifici d'una nau amb una coberta de fusta amb encavallades. L'absis és semicircular, escapçat per llevant amb l'afegit d'una sagristia. Originàriament hi havia un porxo adossat a les façanes de llevant i de migjorn, que ha estat reconstruït recentment. A la façana lateral sud-est hi ha dos finestres de doble esqueixada, amb un ull de bou entre totes dos. El campanar, amb característiques pròpies de fortificació, és de planta quadrada i té dos pisos, amb espitllera al primer i quatre obertures al segon.
Itinerari 1. Pel Baridà i l'Urgellet (Via Romànica)
L'itinerari passa per Sant Andreu d'Aristot, Sant Martí d'Ansovell, Sant Vicenç d'Estamariu, Sant Martí de Bescaran i Santa Maria de les Peces.
L'església de Sant Andreu d'Aristot és documentada per primera vegada el 1312, encara que es va construir el segle XII. És un edifici d'una nau coberta amb volta de canó. L'absis, semicircular i obert a la nau mitjançant un arc presbiterial, te dos finestres.
L'església de Sant Martí d'Ansovell està documentada ja l'any 1037. Església d'una sola nau de planta rectangular, amb absis llis semicircular. Està molt mal conservada.
Sant Vicenç d'Estamariu és un dels primers exemples de la implantació de les formes llombardes i de les estructures basilicals. De les tres naus que tenia, se'n conserven dos. Està mal conservada, però existeix un projecte de restauració.
De l'antiga església de Sant Martí de Bescaran només resten el campanar de planta quadrada i sis pisos d'alçada, dels quals, els dos primers no tenen finestres, el tercer en té quatre en forma d'espitlleres i als tres pisos superiors s'obren dos finestres geminades a cada façana. Aquest campanar, per les seues característiques, és un destacat exemple de torre d'estil llombard.
L'església de Santa Maria de les Peces, a Alàs, és documentada des del 1077. La volta de canó original ha sigut substituïda per una altra amb encavallada i cabirons de fusta. Presenta un bon estat de conservació.
Itinerari 3. Per les valls de Sant Joan (Via Romànica)
La ruta passa per Sant Serni de Tavèrnoles, Santa Eugènia d'Argolell, Santa Eulàlia d'Asnurri, Sant Martí d'Ars i Sant Pere d'Os de Civís.
D'orígen visigòtic, Sant Serni de Tavèrnoles va ser el primer monestir benedictí de la Marca Hispànica. Les restes que han arribat fins als nostres dies corresponen a l'església consagrada el 17 de gener de 1040. L'edifici, del qual només es conserva la capçalera, tenia originàriament tres naus. L'absis central té tres absisdioles en forma de fulla de trèvol, al·lusives a la Trinitat de Déu. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserven, entre altres peces provinents de Sant Serni, un fragment de baldaquí i les taules que revestien l'altar.
L'església de Santa Eugènia d'Argolell és de planta rectangular, d'una sola nau amb coberta de fusta i absis de planta semiel·líptica coberta amb una volta de quart d'esfera irregular. El campanar, de planta quadrada, manté aquesta estructura en els dos primers pisos, mentre que el tercer es converteix en octogonal, amb quatre finestres. Al MNAC són exposats els tres fragments de pintura mural que es conserven de l'absis i que representen la Verge i cinc apòstols.
Santa Eulàlia d'Asnurri apareix documentada l'any 1038. L'edifici és de planta rectangular, d'una nau coberta amb volta de canó reforçada per tres arcs torals. Absis semicircular, des d'on surt el campanar, de planta octogonal i un sol pis amb quatre obertures.
Sant Martí d'Ars va ser el centre polític de la vall de Sant Joan durant l'edat mitjana. L'església, que conté elements preromànics, és de planta rectangular, amb un absis cobert amb volta de canó. L'element més destacat de l'edifici és el campanar cilíndric (s. XI), un dels pocs que hi ha al Pirineu. Es tracta d'una torre de tres pisos, amb espitlleres al primer nivell i finestres de doble arc als altres. Completen el campanar unes arcuacions llombardes sota coberta. Al MNAC es conserva un naveta del segle XIII, decorada amb pedreria i esmalts, procedent de Sant Martí d'Ars.
L'església de Sant Pere d'Os de Civís apareix documentada per primer cop l'any 1312. És un edifici d'una nau amb una coberta de fusta, absis semicircular i campanar amb característiques pròpies de fortificació, de planta quadrada i de dos pisos.