Navès
Navès
Establert al sector oriental de la comarca, al límit amb el Berguedà i el Bages. S'estén principalment als vessants orientals de la conca del Cardener (que forma en part el límit occidental del terme), entre la serra de Busa, límit septentrional, i els plans de Navès, estesos entre l'aigua d'Ora i el Cardener, ja prop de Cardona. Una gran part del territori és accidentada pels plegaments subpirinencs de la Depressió Central.


Nucli | Habitants |
---|---|
Besora | 30 |
Busa | 9 |
La Selva | 23 |
La Valldora | 17 |
Les Cases de Posada | 0 |
Linya | 45 |
Navès | 83 |
Pegueroles | 43 |
Tentellatge | 14 |
Ajuntament de Navès
CEIP Aiguadora
Associació Cultural El Babau
NULL
Grup de teatre Coll d'Arques
Societat de Caçadors de Navès
NULL
Actualitat i notícies a Navès
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!

Dades facilitades per Idescat
Distància a capital de comarca (Solsona): 14,8 km (15 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 114 km (1 hora, 24 minuts en cotxe).
Els seus habitants reben el gentilici de navesencs.
L'antic castell de Navès s'esmenta ja al 968, i a la fi del segle XI va passar a la possessió de l'església de Solsona. El municipi, format a la segona meitat del segle XIX amb l'annexió de diversos termes, comprèn diversos nuclis agregats de població.
Josep M. Casafont Augé Alcalde | CiU |
Jordi Xandri I Bernadich | CiU |
Francesc Sunyer I Brichs | CiU |
Xavier Tristany I Sánchez | CiU |
Ramona Rosas I Creu | CiU |
Maria Manent I Ribera | CiU |
Maria Pilar Fons I Solé | ERC - AM |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Castell i església de Besora
Aquest castell apareix citat el 980, però la seua existència cal datar-la d'aquest any, ja que era una de les fortificacions construïdes a la frontera cristiana. Es creu que la seua construcció es pot atribuir a Guillem Arnau.
L'església parroquial consta en l'acta de consagració d'Urgell l'any 839. Resultava massa petita i la van ampliar l'any 1651. L'escultor de Solsona Joan Balius va construir el retaule de l'altar major, daurat per Joan Andreu de Sant Llorenç de Morunys i inaugurat l'any 1688.
Monument al Comte Guifré
En un manuscrit que es troba a Oxford s'explica clarament que el comte Guifré va ser ferit de mort a la Vall d'Ora i, per aquesta raó, l'ajuntament de Navès li dedica aquest petit homenatge.
Ruta Serra de Busa
És una ruta paisatgística per fer en vehicle 4x4, que dura tot un dia (amb un interval de 40 minuts a peu) i que es pot fer durant tot l'any. La ruta comença i acaba a Solsona passant per la serra de Busa i per Sant Llorenç de Morunys.
En direcció a Busa trobem la parròquia de Besora, església del segle XVII amb un retaule barroc a l'altar major. Per allí també hi ha el castell de Besora, casal de pedra força ben conservat. A l'arribar al pla de Busa, podrem disfrutar d'una gran vista panoràmica: al mig del pla, la casa Rial i l'església de Sant Cristòfol; cap a ponent, el Cogul, el punt més alt de Busa (1516 m). Per un camí indicat arribem al cim del Capolat i del Capolatell, que va servir de presó dels soldats napoleònics. Després baixarem cap a Sant Llorenç de Morunys, on podrem visitar l'església romànica, el claustre i l'altar dels Colls.
La tornada es pot fer per la carretera del coll de Jou.
La Vall d'Ora i Sant Pere de Graudescales
Itinerari que permet conèixer el paisatge, el romànic i els antics oficis de la zona. És una ruta per fer en vehicle 4x4, amb un interval de 30 minuts a peu. Dura mig dia i es pot fer durant tot l'any.
L'itinerari s'inicia a Solsona. A 4 quilòmetres en direcció a Berga, trobem la parròquia de Santa Eulàlia de la Vall. Després d'uns quilòmetres per pistes, arribarem al monument al comte Guifré i per un camí descobrirem un pont romànic, un museu, un molí i una serradora.
Visitarem l'església romànica de Sant Lleïr de la Vall d'Ora i la de Sant Anderu de la Móra, del segle XII.
Després podem anar a Rocafumada, un àrea recreativa forestal. Deixant el cotxe, arribem caminant al monestir de Sant Pere de Graudescales, magnífic edifici romànic llombard, refet a la segona meitat del segle XII i restaurat el 1956.
Busa
Agafem la carretera de Solsona a Berga (quilòmetre 9, trencall que porta a Busa). Seguirem per aquest camí pista on trobarem el magnífic mirador que formen l'església i el castell de Besora. Si continuem arribem al Pla de Busa, a 1.526 metres d'altitud, on trobem el Capolatell, el Capolat i el Cogul. En aquest indret es pot disfrutar d'unes magnífiques vistes de la vall de Lord i de la vall d'Ora.
Riu de la Vall d'Ora
Per accedir-hi la millor via és per la carretera de Solsona a Berga, en què a uns 16 quilòmetres trobarem a l'esquerra l'indicador de la vall d'Ora. Aquest riu naix aproximadament al quilòmetre 12 de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys i al municipi del Capolat, baixa paral·lel a la carretera i just a la cruïlla que va a Llinars entra al municipi de Guixers, seguint cap a Navès i donant nom a la vall d'Ora. En el curs del riu trobarem el monestir de Sant Pere de Graudescales, diversos molins i serradores i el monument al comte Guifré; ens trobem sota la serra de Busa.