Soses

La primitiva església

El 1168, segons l'Ordinatio Ecclesia Ilerdensis, l'antiga mesquita, transformada en església cristiana, va ser incorporada a la prepositoria d'Alcarràs. Arran de la reconquesta, el bisbe Guillem Pere de Ravidats, en restaurar la diòcesi lleidatana, va incorporar moltes mesquites sarraïnes. Els delmes eclesiàstics corresponents a Soses pertanyien al Capítol de Lleida des de 1168, per donació feta pel citat bisbe Guillem Pere. Creiem que la primitiva església romànica es trobava situada al número 20 del carrer del Portal (Antic Carrer Major). D'aquest temple procedia la interessantíssima creu de plata i esmalts del segle XII que malauradament, va desaparèixer. A mitjans segle XVI, tot i que malmesa com a conseqüència de les guerres de Joan II, aquella primitiva església encara era oberta al culte, ja que l'any 1533, el capítol de la Seu assignà 20 ducats per "la fàbrica de la nova església en construcció"

La segona església

L'any 1597 aquesta segon església ja era del tot edificada. D'aquell segon temple encara se n'endevinen perfectament els vestigis formant part del mur de l'actual. Es veu clarament la façana amb la rosassa, campanar de paret amb obertura per a dues campanes, a més d'un interessant motiu escultòric. Durant les guerres dels Segadors i de Successió, aquest segon temple també restà molt malmès i hagué de ser reparat en diverses ocasions. En la visita pastoral de 1680 solament consten les capelles del Roser i del Sant Crist. No s'esmenten els altars de Sant Jaume i Sant Sebastià perquè els devien destruir durant la guerra dels Segadors. Els altres també resultaren danyats, ja que el 17 de setembre de 1699, el Consell determinà fer un nou retaule per l'altar major. Foren contractats els escultors Llorenç Angly i Josep Blanc d'Ulldemolins. Finalitzada l'obra, el nou altar va ser consagrat el 10 d'agost de 1703, (dia de Sant Llorenç) pel fill del poble, mossèn Pere Mirarnau. Beneficiat de la catedral, va fer obrar una nova capella dedicada al Sant Crist situada vora de la Mare de Déu del Roser. Es va beneir la nova capella i sepultura dels Mirarnau i el dia 12 s'hi traslladà la imatge del Sant Crist des del casal familiar. Aquest segon temple resultà definitivament malmès durant la guerra de la Successió.

L'església actual

El poble considerà preferible bastir una nova església que refer l'anterior atès que els resultava insuficient. Per construir-la s'aprofitaren part dels murs del temple anterior, la resta de la pedra de la part enderrocada dels murs i la procedent del desmantellament de l'antic castell. El temple presentava una façana força senzilla, amb un campanar de planta quadrada sobresortint de la façana adornada amb una portada força ben treballada, amb dues columnes laterals. Reparats, lentament, els desperfectes que sofrí el temple durant la guerra del Francés continuà sense transformacions fins a la crema que patí el 22 de juliol de 1936, als inicis de la Guerra Civil Espanyola. Al costat de l'església actual hi havia l'antic fossar del poble, conservat fins a mitjans segle XIX, malgrat que feia poc temps que hom n'havia construït un de nou al nord del poble, segons van exigir les normes vigents per raons sanitàries impedien la ubicació dels fossars a l'interior de les poblacions. Antigament el campanar de l'església tenia un aspecte molt diferent. L'acabament d'aquest, era diferent, acabava en forma de cúpula, i era molt més alt que en l'actualitat. Degut que aquesta part de l'església estava en condicions crítiques, quan es va reformar, el campanar va ser disminuït, per tal d'evitar possibles despreniments i perills innecessaris. A l'església parroquial de Soses, com és tradició des de fa molt de temps, es celebra la missa cada diumenge pel matí, en la que hi participa la gent del poble. En aquestes misses, hi participa molta més gent, quant es celebra alguna festa tradicional de l'església, com pot ser la festa de corpus, la missa del gall, ..., on moltes vegades, aquesta és acompanyada amb una processó on es volta gran part dels carrers del poble. En aquesta església si han celebrat molts casament, ja que és una església molt acollidora, i al seu interior s'hi han fet grans reformes per afavorir l'estada de les persones.

L'Era del Tigo

Es tracta d'un tossal cònic únic a la terrassa superior del riu Segre, situat a poca distància del nucli urbà de Soses. Era un jaciment d'època ibèrica molt ben conservat i d'una planta urbana molt típica. Malauradament, va ser destruït a finals dels anys setanta. Potser es poden veure encara alguns murs i cases de planta rectangular, amb parets construïdes amb pedres sense treballar i algunes restes d'enllosat. Al Museu de Lleida es conserven alguns pocs materials, com ara ceràmica pintada amb formes globulars i Kalathos, Campaniana A, àmfores púniques, ceràmiques de vernís roig, un pondus, una fusaiola amb lletres ibèriques, a més de diversos molins de mà i percussors.

La Farmàcia dels Moros

Està situada en una elevació de terreny a la carretera que va cap a Seròs. El nom procedeix d'una sèrie de forats realitzats a la roca, fets seguint un cert ordre, que la tradició popular ha relacionat amb una construcció exòtica, com pot ser-ho, sembla, una farmàcia mora. Ja se sap que, a les nostres comarques, com en moltes altres, tot allò exòtic s'ha atribuït sempre a l'època andalusina. Es tracta realment de diverses files de forats d'encastament de bigues de teulada de les cases de l'antic poble de Gebut. Gebut va néixer en època andalusina i es va abandonar durant el segle XVIII. La resta conservada, la Farmàcia dels Moros, consisteix en un tros de paret de 18 metres de llarg, a la qual hom pot veure-hi diversos forats. Hi ha tres conjunts o grups de cavitats, el més llarg de 6,4 metres i els altres dos de dos metres i mig. Les dimensions mitjanes dels orificis són de 25 centímetres d'ample per 2,5 d'alçada i 11 de fons.

La Valleta del Valeroso

La Valleta del Valero ( també se l'ha va anomenar "Valeroso" que és la castellanització del topònim feta en la immediata postguerra). És un jaciment situat en un tossal aïllat sobre la carretera de Seròs, a 2 km al sud de Soses. Tot i el seu mal estat de conservació s'hi poden veure algunes restes encara d'habitatge de planta rectangular o quadrada. Hi ha restes de ceràmica ibera pintada, àmfores… La peça més destacada és el collaret d'or exposat al Museu de Lleida. És una peça d'orfebreria peculiar. Està formada per un trenat complex del qual pengen unes petites peces. La part més remarcable és la tanca, solament conservada en un costat, amb un cap de lleó i un ganxo de tipus de fulla.

Soses, com tota l'àrea del Baix Segrià, i la resta de la comarca presenten un nombre de jaciments d'una gran qualitat, tenint en compte les peces que s'hi ha trobat, que representen una aportació única a l'explicació de moltes de les pautes de comportament i formes de vida dels nostres avantpassats.

Al nostre poble s'han trobat diverses restes fossilitzades en els darrers anys, en especial a l'antic terme de Gebut, on la intervenció de diversos estudiosos, ha posat al descobert diverses restes d'ossos de mamífers fossilitzats, com plaques de tortugues de l'era terciària, impressions de plantes lacustres o part d'una mandíbula d'un rosegador de grans dimensions.

Però l'element que crida més l'atenció és el fòssil de cocodril de més de 35 milions d'anys, un troballa arqueològica en molt bon estat de conservació. El cocodril prehistòric es va exposar l'abril de l'any 1996 a la biblioteca de Soses, on resta a l'espera de la creació d'un museu específic que pugui acollir totes aquestes restes prehistòriques que, com el fòssil de cocodril, s'han trobat al poblat ibèric de Gebut.