Iconografies de l'us i del oci,   Eines del camp,   Objectes musicals 1987,   Mobles de fusta 1994,  Ferros 1994-96   

Iconografies de l'us i del oci

El maig del 1978 Viladot va viatjar a la Unió Soviètica i veu imatges d’icones que es refereixen a un llegat religiós “prehistòric” que es confronta amb el llegat “històric” del treball. Al seu retorn exterioritza aquesta experiència amb una nova sèrie on la iconografia religiosa es substituïda per eines del món del treball. Viladot realitza més de trenta variants que foren representades sota el títol d’Iconografies de l’ús i de l’oci a la Galeria Maegth del carrer Montcada de Barcelona l’any 1980 i, posteriorment, a la Fontana d’Or de Girona.

Es reconeix aquesta sèrie per la seva semblança a quadres objectuals, amb una superfícies pintada, amb la presència de lletres de l’abecedari i la inclusió de tensions i composicions recreades amb estris i objectes. És a la vegada una manifestació de l’equilibri entre les icones i la lletrística que a poc a poc s’orientaria vers l’objectualització volumètrica.

Eines del camp

El món del mite literari de "Riella" que Viladot havia recreat en poemaris i novel·les, lligat a la vida rural, de seguida va aparèixer en els primers anys vuitanta, present a tota la seva obra volumètrica.
Si a les Iconografies de l'ús i de l'oci ja figuraven estris i petites eines de la pagesia, comença ara a recollir peces en desús, atret per la seva forma i la seva textura, modificant el seu context.
Les primeres tenen un format considerable i són properes a l'escultura. Amb cercles de ferro de rodes de carro comença a fer variacions compositives que combinen la voluptuositat amb transgressions de les formes rodones. Amb una base que les fa exemptes, aquestes rodes tenen una complexitat en la seva manufactura i demanen la complicitat de tallers i metallistes per la seva reformulació.
Més endavant seran eines més reduïdes, com la falç, mànecs de pales o fumigadores que actuaran en el seu sentit d'objecte.

Objectes musicals 1987

L'any 1987 inicia una sèrie d'obres basada en instruments musicals, principalment de vent o amb algunes variacions acústiques, com clàxons sonors o altaveus de gramoles velles. La música era important en la vida de l'autor, i la sonoritat l'interessava. Obres posteriors utilitzen elements de pianos o metàfores de notes musicals.
Les primeres obres utilitzen instruments de vent impossibles , mitjançant la incorporació de diverses parts ensamblades amb tubs de coure; instruments per no ser tocats, que tenen l'aparença d'útils però que alteren la seva funció, com un sifó que el seu broc és un trompetí, o una aixeta trompeta. La visió d'aquests objectes desencadena una lectura a l'espectador entre la ironia i l'absurd.

Mobles de fusta 1994

Els mobles vells són una contínua font d'inspiració per l'acoblament de noves composicions dels anys noranta. Les motllures ornamentals, o les volumetries de potes de cadires o de taules li serveixen per formular encontres poètics. La fusta com a material orgànic, el seu color natural o vernissat recorda el mobiliari benestant o aburgesat, la llar familiar, la casa dels pares.
A vegades alguns mobles d'interior fan de pedestal de volumetries, amb una pàtina de temps passat, finisecular.

Ferros 1994-96 

Una de les fonts materials que va configurar formalment una sèrie independent són els retalls de ferro, que apareixen l'any 1987, i que experimenta de manera més prolífica els anys 1994 i 1996.
La indústria metal·lúrgica provoca materials sobrants, retalls de planxes que conserven la referència a la forma aprofitada, i que es llença o es recicla a través de deixalleries. La descoberta d'aquestes planxes de ferro inservibles va suposar per Viladot una apassionada lectura irònica de la tradició de l'escultura de ferro. Sovint aquests retalls esdevenien pures escultures abstractes que simplement calia posar dretes, o damunt d'una base. Aquesta descontextualització amb capacitat de formular abstraccions geomètriques va ser una gran aportació del poeta, doncs no suposaven objectes descontextualitzats, sinó formes descobertes per l'atzar.

L'escultura de ferro basada en el procés i en la dificultat de tractament del material el simplificava per l'acció exclusiva de la tria.
Algunes d'aquestes peces no han tingut cap altra modificació que la tria i nova disposició. Altres han estat relacionades amb objectes o materials diversos que tensionen la seva interpretació poètica.
En molts casos són obres de dimensions considerables i de gran pes.