Divisió sobre el comerç en un ple en el qual el govern planteja crear la marca Lleida

El ple extraordinari de la Paeria d’ahir sobre l’afectació de la implantació de mitjanes i grans superfícies no va servir per consensuar un model comercial per a la ciutat. Va ser un debat en el qual cada partit va reiterar la seua postura, ja coneguda, sobre el tema i que es va obrir a la participació del sector comercial. El ple va ser sol·licitat per CiU, ERC, Crida i Comú i el govern municipal el va fixar per ahir, coincidint amb el segon dia de les jornades sobre el mateix tema organitzades pel sector.

Els promotors de la sessió van defensar consensuar un model de ciutat abans d’aprovar projectes comercials a través de modificacions puntuals del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. CiU vol un model que "reforci la capitalitat comercial de Lleida, l’Eix i els barris", i va dir, igual que ERC, que no entén les "presses" del govern. ERC va plantejar superfícies compatibles amb el comerç de proximitat, com a Vialia, i va veure "interessos particulars per sobre del bé comú". La Crida va apostar pel comerç local i va alertar que el centre quedarà desert si s’ubiquen superfícies a la perifèria. I el Comú va acusar el govern d’"improvisació" i, com la Crida, va avisar que les noves implantacions crearan llocs de treball precaris.

En canvi, la resta dels grups són favorables als nous formats. El PP va opinar que noves mitjanes i grans superfícies enfortirien el petit comerç i va proposar elaborar un pla director de comerç, que el govern va acceptar estudiar. Ciutadans va dir que, en comptes d’un ple, es podria haver organitzat un altre tipus de debat, i va anunciar que renunciaran a les dietes per assistir-hi. Així mateix, veu "indispensable" almenys una nova àrea comercial compatible amb el petit comerç.

El govern del PSC creu que el comerç local té por de les novetats i que sense aquestes Lleida quedarà estancada. "Qualsevol novetat és rebutjada pel sector existent, que s’ha d’adaptar a les necessitats que la societat els demana", va incidir l’alcalde, Àngel Ros, i va apuntar que perquè el pla de l’estació sigui viable fa falta inversió pública. L’edil Rafael Peris va proposar crear la marca Lleida per impulsar-la comercialment i turísticament, va oferir l’Institut Municipal d’Ocupació per a assessorament i formació de comerciants i va plantejar mesures de mobilitat sostenible per impulsar el comerç de barri.

Pel que fa a les intervencions dels agents comercials, hi va haver de tot. La presidenta de Cappont, Veni Ros, va explicar que el 87% dels veïns estan a favor de noves àrees comercials per crear treball i per aprofitar oportunitats. Jordi Carulla, dels comerciants del carrer Carme, creu que desertitzarien la ciutat i va defensar el model de l’Eix Comercial (va criticar l’estat de Carme i Remolins). Manel Llaràs, en representació de Cambra, Pimec, Fecom i Hostaleria, va reclamar un estudi sobre l’impacte social i econòmic de noves implantacions, i José Maria Rubio, d’Hostaleria, va matisar que "si la ubicació i el nombre són adequats, poden ser compatibles amb el comerç de barri". Va dir que els pubs primer rebutjaven la discoteca de Gardeny i ara desitgen que obri. Josep Bellera, en representació de Zona Alta, Eix Comercial, Balàfia, la Bordeta, Cappont i Pardinyes, va indicar que si s’instal·la un centre comercial, que sigui dins de Lleida, i va advocar per buscar consens.

Peris diu que hi havia inversors a les Basses i CiU ho va vetar

El regidor Rafel Peris va acusar Toni Postius (CiU) del fiasco del projecte de les Basses, on es previa un parc dels Barrufets. "Les Basses se les ha carregat vostè. Hi havia un acord amb CiU i inversors interessats", va assegurar, després que Postius recordés la superfície comercial frustrada prevista a la zona. Peris va detallar que "teníem inversors estrangers i cinc empreses de Lleida". Postius va replicar que ell va preguntar, sense èxit, pels inversors, i va afegir que les Basses s’han "degradat després de trenta anys de PSC".