#eleccions21D / Guanya l'independentisme i guanya Ciutadans

Lleida is different. O com a mínim una mica. Així es podria resumir un anàlisi dels resultats quan tot just s'acaba d'escrutar el 100% dels vots. I és que des que el 55% de les paperetes s'havien comptat i la CUP havia perdut el seu diputat per la província, els 15 escons per Lleida estaven clars: Junts per Catalunya, 6; ERC, 5; Ciutadans, 3 i el PSC, 1. Uns colors, els que es dibuixen al pastís de resultats de Lleida, diferents als del conjunt de Catalunya, en què Ciutadans s'ha convertit -amb més d'un milió cent mil vots, el 25,3% de les paperetes i 37 escons- en la candidatura guanyadora de les eleccions.

Però a la província de Lleida, la formació més votada no és Ciutadans. Ni la segona. Junts per Catalunya ha aconseguit una tercera part dels vots, que en aquesta ocasió han estat de rècord (participació històrica del 80%). Esquerra Republicana s'ha quedat a 14.000 paperetes del seu anterior soci a Junts pel Sí i ha aconseguit 5 diputats a la circumscripció. La suma dels dos demostra un augment de l'independentisme a la província, ja que han guanyat 14.625 vots entre les dues formacions i han guanyat un escó més del que tenia Junts pel Sí.

La formació taronja, que a Catalunya ha conseguit ser per primer cop la força més votada, a Lleida se situa en tercer lloc. I el seu, tot i no superar les forces independentistes, també és un resultat històric per a Ciutadans. Jorge Soler guanya 14.000 vots i supera els 40.000 amb un 17% de les paperetes, que li permeten aconseguir el tercer escó. El perd la CUP, que al principi de la nit semblava que tornaria a veure Mireia Boya al Parlament de Catalunya, però que un cop s'han escrutat la meitat dels vots ha perdut l'únic escó de Lleida en favor del tercer de Ciutadans. És una conseqüència del recompte, no del transvassament de vots, que sembla que la formació d'Inés Arrimadas ha aconseguit prendre al Partit Popular. I és que des del principi de l'escrutini ha quedat clar que Marisa Xandri no repetiria com a diputada al Parlament. El PP ha perdut més de 6.000 vots a la província de Lleida.

Catalunya en Comú Podem tampoc no ha aconseguit bons resultats i s'ha quedat fora de tota possibilitat d'entrar al Parlament des del principi de la nit. Perd mig miler de vots dels que Catalunya Sí Que Es Pot va aconseguir al 2015 a Lleida, tot i que llavors tampoc va aconseguir representació a la província.

El mapa de comarques lleidatà és de color rosa, amb Junts per Catalunya com a força dominant en totes les comarques excepte l'Alta Ribagorça, on guanya Esquerra Republicana, i la Val d'Aran, que és l'única de Ponent que queda de color taronja. Al conjunt del país el color predominant és el de JxCat. Però el triomf de la "candidatura del president" al conjunt de comarques no ha aconseguit superar el domini de Ciutadans a les zones urbanes i, sobretot, a l'àrea metropolitana de Barcelona. De fet, a la capital catalana, la primera força ha estat la d'Inés Arrimadas, igual que a la ciutat de Lleida, on els vots de Ciutadans doblen els del PSC, que queda com a quarta força a la capital del Segrià. Junts per Catalunya i Esquerra Republicana queden pràcticament igualats a Lleida capital en segon i tercer lloc respectivament.

En resum, les interpretacions poden ser diverses, perquè mentre Ciutadans celebra ser la primera força més votada, les formacions independentistes canten victòria perquè sumen 70 escons, dos per sobre de la majoria absoluta, comptant els 4 de la CUP. I, per tant, els 37 diputats de Ciutadans no aconsegueixen sumar amb els 17 del PSC i els 3 del Partit Popular, que registra els pitjors resultats en unes eleccions catalanes. Les forces que van donar suport al 155 es queden a 57 diputats, 11 per sota de la majoria absoluta.

La participació ha estat l'element clau en aquestes eleccions, batent tots els rècords i explicant bona part dels resultats. A Catalunya ha fregat el 82%.