Elena Llobera o com ser una campiona del salt
Temps aproximat de lectura:
L'Elena Llobera és una jove palauanglesolina de 28 anys enamorada del món de l'esport. Llicenciada en INEF (Ciències de l'Activitat Física i l'Esport) i amb un màster que li permetria ser professora de Secundària, és també avui dia una campiona en salt de llargada.
L'Elena m'explica que comença amb l'atletisme des de ben petita a l'escola del Palau, en una activitat extraescolar que anteriorment ja havia practicat la seva germana gran. "Era com una activitat més que fèiem junts amb uns quants companys de classe, i a partir d'allí, poder jo em vaig quedar més enganxada que els altres." Compaginava l'atletisme amb el bàsquet, i admet agradar-li tàcticament tots els esports.
Un esperit esportista que sembla venir de tradició familiar, ja que el seu pare havia estat atleta a Madrid, al Centro de Alto Rendimiento Joaquín Blume.
Així doncs, l'Elena lligada a l'esport des que era una nena, sempre s'havia imaginat com a entrenadora o professora d'educació física. Va iniciar-se en el món de l'atletisme fent crosos, però em desvela que les modalitats de fons no li agradaven massa. No va ser fins més tard, entre els 13 i 14 anys, quan comença a dedicar-se més a les proves de velocitat i salt, que descobreix l'interès pel salt de llargada. Una prova, que breument explica, consisteix a córrer el màxim de ràpid possible, per poder fer una bona batuda (salt amb una sola cama), i arribar així, el més lluny possible.
Una afició que li apareix una mica de sobte en un campionat d'Espanya, en el que hi participa d'última hora i queda en segona posició. A més, allí troba un entrenador que no és el seu, que l'anima a continuar i li diu que "té traça" per aquest esport. Després d'aquell dia mai ha deixat de practicar salt de llargada, sens dubte, un esport que li ha canviat la vida.
Actualment l'Elena entrena dos hores diàries, cinc o sis dies a la setmana. El seu dia a dia consisteix a llevar-se a les 7:30 h per esmorzar i preparar-se per anar a entrenar. Quan acaba, torna cap al seu pis de Barcelona, dina i teletreballa fins a les 21:00 h. Sopa i se'n va a descansar, per tornar a estar al 100% l'endemà.
Una rutina sacrificada amb la qual aconsegueix compaginar la feina i l'esport, o com ella esmenta "Es tracta d'organitzar-se bé, tenir sempre clares quines són les prioritats, i a vegades també, prendre la decisió de no fer certes coses, com ara no sortir una nit de festa per poder acabar carreres, per poder treballar o anar a entrenar."
I parlant de decisions difícils, li pregunto si en algun moment va plantejar-se aparcar els seus estudis per dedicar-li tot el temps a l'esport, al que respon clarament que no, ja que és conscient que com qualsevol esportista, algun dia s'haurà de retirar de la competició. Però mentrestant, em parla del seu objectiu a mitjà termini, que implica superar la seva marca personal de 6,22 metres. M'explica, que una de les que li va fer més il·lusió aconseguir va ser la primera vegada que va saltar més de 6 metres, que va ser a San Sebastián. I a partir d'allí, totes les que han vingut a continuació. També recorda amb emoció els primers 5,90 metres, que va fer en un campionat d'Espanya universitari fa 10 anys.
Em parla de moltes pistes, de records, però en especial d'una on va competir en els seus inicis, ubicada a Vilafranca, i que aquest any s'ha reconstruït al Palau Sant Jordi. Un lloc que a més de descriure com a emblemàtic de Catalunya, ara guarda una pista on va fer molt bona temporada i conserva bons records.
Endinsant-nos una mica més en el seu món, l'Elena afirma que el que més li agrada del salt és el contacte amb l'altra gent, una cosa que pot semblar contradictòria, tenint en compte que es tracta d'un esport individual. Em parla dels entrenaments, les competicions, i sobretot de les lligues d'atletisme que li han permès fer diversos viatges amb el Club, conèixer molta gent, inclús de la família d'amics que ha arribat a formar dins d'aquest món.
Quan parlem del que menys li agrada, anomena les pretemporades i les lesions, entre les quals ruptures musculars i problemes amb el tendó d'Aquil·les. Així i tot, es considera afortunada en aquest sentit, ja que mai ha patit cap lesió de molt llarga durada.
Pel que fa a les crítiques diu portar-les bé: "Estar convençut amb el treball que fas, és el que et val", tot i que considera que no en rep moltes, i que sempre s'han d'escoltar quan són constructives. Tampoc sent una responsabilitat extra a l'hora de pensar que potser hi ha gent que la fa sevir de referent, sinó que es defineix com una persona que intenta fer les coses amb bastant seny, fruit de la seva personalitat. "Fa més il·lusió que et facin servir de referent per haver fet les coses bé, que no pas fer les coses bé, perquè et vegin com un model a seguir."
A aquells més petits que volen entrar dins el món, els diria "que gaudeixin de l'esport, i que siguin constants i treballadors". L'Elena anomena la perseverança com a clau per aconseguir grans resultats.
Però quins són els seus trucs abans de saltar? L'atleta passa els nervis abans d'arribar a la pista escoltant música, una de les seves aficions ocultes, ja que m'explica que li agrada molt tocar la guitarra. Un exercici per a ella de concentració i evasió.
Una vegada dins, i abans de començar, li funciona repassar el salt, les fases i les seves col·locacions, sobretot per millorar aquelles coses en les quals anteriorment ha fallat.
Un somni complert per l'Elena ha estat poder arribar als campionats d'Espanya i Catalunya i sortir-ne amb una medalla, ara les seves pròximes fites són seguir creixent i millorant com a atleta: "Al final el nostre objectiu, més que guanyar que sempre està bé, és aconseguir les marques que un creu que val. Millorar una mica més la meva marca personal, a veure si surt, i anar-se superant a un mateix."
Una atleta compromesa, que afirma gaudir amb tots els esports, i em confessa haver-se plantejat en algun moment de més debilitat abandonar el salt. M'explica que va ser quan va començar a treballar, una temporada en la qual gairebé no va poder competir, un punt d'inflexió en el que es va dir a si mateixa "vaig any a any" i en el que just va trobar-se amb el seu actual entrenador, que li plantejava exactament això, anar temporada rere temporada. "Les coses van anar sortint bé, i aquest any a any s'està prorrogant”.
Per últim parlem de referents en el món de l'esport, i anomena la Laia Palau, jugadora de l'Uni Girona Club de Bàsquet en actiu als seus 41 anys. "Va plantejar retirar-se, però va afirmar que mentre pugui seguir jugant a un bon nivell, ho seguirà fent, i crec que és un bon referent."
L'Elena, enamorada del món de l'esport, la guitarra i el color verd, s'identifica amb una ràpida gasela, quan li demano per un animal que la defineixi, i es visualitza d'aquí a 10 anys retirada de les competicions d'atletisme, treballant i gaudint de l'esport, és clar!
