Jordina Freixanet reivindica el dret a la festa, a la cultura popular i les tradicions

REDACCIÓ
25-04-2022
  • Jordina Freixanet reivindica el dret a la festa, a la cultura popular i les tradicions
    Peu de foto: 
    Foto Mario Gascón - Ajuntament de Lleida

La tinent d’alcalde Jordina Freixanet ha estat escollida per a llegir el pregó de la Festa de l’Associació de Moros i Cristians de Lleida, en un acte que va tenir llocahir,diumenge, a la Seu Vella, i al qual va assistir el paer en cap, Miquel Pueyo; el tinent d’alcalde Paco Cerdà, els regidors de Festes i Tradicions, Ignasi Amor, i de Cultura, Jaume Rutllant, així com dels paers Carme Valls, Maria Burrel i Xavier Palau, que van fet costat al president de l’entitat festera, Josep Lluís Gàzquez.

Malgrat que Freixanet va començar el pregó entrellaçant la història amb l’experiència persona, ja que participa activament en la Festa de Moros i Cristians des que tenia 12 anys, tot seguit va desenvolupar el seu missatge emfatitzant la importància de la festa, perquè és una de les més antigues que hi ha documentades. Una història medieval que s’escenifica en “la convivència d’una ciutat de frontera, de ciutat mestissa. La Larida que viu a cavall de dos cultures, on conviuen diferents clans i on permet durant molts anys la convivència de dues cultures, llengües, dret i religió”.

I una festa que s’implica en la història de la ciutat i que exemplifica uns valors, perquè “encara que sembli mentida, una Festa inspirada en una batalla, és capaç de transmetre els valors de la pau, de la cohesió, la cooperació i de la no competició”, va dir en un altre moment del pregó.

Valors que va recordar que encara són avui presents i més necessaris que mai, després d’esdeveniments bèl·lics com els que estem patint aquests dies. “És en aquests moments on es fan més necessaris que mai els valors de la pau i de la cohesió. Els valors de l’estima i l’entesa per sobre de la guerra, els interessos econòmics i les invasions”.

I per contribuir a la difusió d’aquests valors, Jordina Freixanet va apel·lar a la cultura popular i el seu poder transformador. “Aquest és, també, el fi últim que han de perseguir les associacions -i les institucions: treballar, cooperar i organitzar-se per construir una societat més justa i més crítica. Perquè la Festa dels Moros i Cristins és una baula imprescindible per a fer realitat el dret a la festa, el dret a la cultura popular, el dret a les tradicions i el dret, en definitiva, a la ciutat, a la nostra ciutat, a la nostra Lleida”.

Tot i reivindicar el paper de la cultura popular, la pregonera va assenyalar també que per mirar el futur cal afrontar els reptes d’adaptar-se als nous temps, que segons ella passen per tres eixos: la sostenibilitat, el gènere i la governança.

La sostenibilitat perquè “no podem caure en el parany de confondre Festa amb Festival, amb un producte de consum o d’oci”, ha dit, per passar tot seguit a vindicar “una festa sostenible, mesurada, acurada, propera i oberta”.

A propòsit del debat sobre el gènere, va remarcar que cal fer un treball conscient des de la intersectorialitat en la cultura popular.

Per altra part, ha circumscrit el repte de la governança als conceptes democràtic, plural, transparent i ètic, ja que per Jordina Freixanet la cultura popular només serà popular si es de tots i es fa entre totes i tots.

En cloure el pregó, la Ilerband va oferir un concert on no han mancat les tradicionals ‘Chimo’, de Josep Maria Ferrero, i ‘Yurida’, himne dels Moros i Cristians de Lleida compost per Azael Tormo.

Després de la música, l’acte que donava el tret de sortida a l’any fester de l’Associació de Moros i Cristians s’ha clos amb unes breus intervencions del seu president, Josep Lluís Gàzquez, i del paer en cap, Miquel Pueyo.

Gàzquez va encoratjar els festers i festeres a participar i avançar en l’engrandiment de la festa, mentre que Miquel Pueyo els va convidar a “conquerir pacíficament” la ciutat en els propers dies. “Amb la celebració de Sant Jordi, hem comprovat que els lleidatans i lleidatanes tenen ganes, capacitat i desig de retrobar-se i recuperar-se. I el vostre paer aquest mes de maig serà esplendorós, perquè jugueu un paper històric i capital en la festa”, va dir.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta