La CHE confirma que els regants hauran d'afrontar novament l'any que ve un inici de campanya amb restriccions

La presidenta de l'organisme diu que la situació és dolenta però que és "difícil" repetir les condicions d'enguany

La presidenta de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), María Dolores Pascual, ha dit que els regants hauran de començar les campanyes de regadiu, novament amb restriccions. Malgrat qualificar de "raonablement satisfactòria" la gestió que s'ha fet de la situació enguany, Pascual ha dit que "no estem en bona situació". Això no obstant, tot i insistir que és arriscat fer pronòstics perquè no se sap com seran la tardor i l'hivern, veu difícil que es repeteixin les condicions d'aquest 2023. En el marc d'una jornada sobre sequera organitzada per Unió de Pagesos (UP) a la Fira de Sant Miquel de Lleida, el coordinador nacional de l'organització, Joan Caball, ha demanat que els regants estiguin informats en tot moment de la situació.

Pascual ha remarcat que el 20% de la conca de l'Ebre es troba en una situació de squera prolongada i el 10% en situació d'emergència; en concret el Segre i el baix Ebre. Cal afegir que la situació del Noguera Ribagorçana també és complicada i en breu també entrarà en emergència. Segons Pascual, té una gran capacitat d'emmagatzematge i aquest estiu ha regat els cultius però ara necessita aportacions. El 40% de la conca està en alerta i el 50% en una situació "compromesa". Pascual ha dit que desconeixen com serà la propera campanya i que confien que la tardor sigui plujosa, però la mitjana de les reserves està per sota dels darrers 5 anys. Malgrat tot, la situació en aquestes dates és millor que la de l'any passat.

La presidenta de la CHE també ha recordat que la sequera no només afecta els regadius sinó a molts altres sectors. Quan la situació va empitjorar es va fer una crida a municipis de la conca per tal d'estalviar aigua i Pascual ha afirmat que "s'han fet els deures" en la mesura de les possibilitats de cada zona. El control en els vessaments per evitar la contaminació dels aqüífers també ha estat un punt a favor i el sistema de control per al compliment de cabals ecològics ha permès que s'hagin pogut complir en un 85 i 90% del casos malgrat la sequera.

La realitat de cada comunitat de regants

Ple absolut aquest divendres per assistir a la jornada sobre sequera i regadius que ha organitzat UP en el marc de la 69a edició de la Fira de Sant Miquel. A banda de la presidenta de la CHE, hi ha via representants de totes les comunitats de regants que reguen a la demarcació de Lleida: el canal de Pinyana, el canal d'Aragó i Catalunya, el canal Algerri-Balaguer, el canal Segarra-Garrigues i  el canal d'Urgell. Tots han repassat i fet balanç d'una campanya que no han dubtat a qualificar de les més complicades de la història. Així mateix, també han coincidit en situar a la campanya de 2022 l'inici d'aquesta situació de sequera que no ha millorat durant aquest 2023.

El president del canal d'Aragó i Catalunya, José Luis Pérez, ha assegurat que han pogut atendre entre un 70 i un 75% de les necessitats de regadiu però que per contra,, no s'ha pogut fer el 50% de les segones collites. Calculen que són unes 15.000 hectàrees de panís que en diners representen unes pèrdues d'uns 60 MEUR. Pérez ha dit que la comunitat ha rebut ajuts d'Europa per poder digitalitzar el regadiu amb una inversió de 7 MEUR i que això ha de permetre estalviar aigua però a la vegada garantir el relleu generacional del sector. Aquesta comunitat encara no ha finalitzat la campanya actual i ho preveu fer al 8 d'octubre.

De la seva banda, el president del canal Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové, ha recordat que la campanya d'aquest any ja va començar amb unes condicions escasses de 97 hectòmetres cúbics entre Rialb i Oliana. Després d'arrencar al març, en un mes, les reserves van baixar a 47 hectòmetres i aleshores es va haver de tancar el regadiu. Segons Jové, els més afectats han estat els pagesos que cultiven cereal d'hivern a la zona nord del canal, també a Verdú a la zona de vinya i a Castelldans en cultius llenyosos com l'ametller. Així mateix, ha lamentat que s'han perdut les segones collites, que són un dels "atractius" d'aquest canal.

El director del canal d'Urgell, Xavier Díaz, també ha recordat que el final de la campanya de 2022 ja va ser complicat i que va ser aleshores quan van començar a aplicar restriccions. A l'octubre van avisar en una Assemblea General que la sequera podria ser persistent i així ha estat. Malgrat tot, ha destacat que s'han pogut regar els arbres i salvar les produccions gastant un 12,5% menys de l'aigua que s'havia reservat per aquest objectiu. Ara hi ha només 45 hectòmetres disponibles d'aigua per regar, el que representa un 10% de les possibilitats reals del canal d'Urgell.