La Universitat de Lleida (UdL) ha firmat un conveni amb la Fundació d’Ajut a Nens i Joves amb Altes Capacitats (FANJAC) per contribuir a donar-los visibilitat, trencar estereotips i tractar-los correctament. En el marc d’aquest conveni, la UdL organitzarà un curs a la universitat d’estiu sobre altes capacitats, crearà un grup de treball per donar pautes al professorat actual i formarà, a la facultat de Ciències de l’Educació, els nous mestres perquè sàpiguen com detectar i tractar aquests nens i joves. La col·laboració va començar amb l’organització d’una conferència sobre les altes capacitats intel·lectuals i la seua intervenció educativa, que va tenir lloc al saló Víctor Siurana a càrrec del psicòleg Leopold Carreras Truñó, expert i referent estatal en la formació sobre les altes capacitats. L’acte va comptar amb uns 200 inscrits.
Carreras va explicar que, segons un estudi de la Universitat de Barcelona, el 12,5% dels nens i joves catalans tenen altes capacitats, és a dir, o són superdotats o tenen talents (matemàtic, verbal, etc.). Els estudis que es fan a nivell mundial conclouen que els nens amb altes capacitats arriben al 15%-20%, la qual cosa fa pensar que a Catalunya encara no s’han detectat tots els que hi ha. Això és molt negatiu, va alertar el psicòleg, perquè significa que "hi ha molts nens que es queden sense l’educació que necessiten". Els pares, va afegir, són els primers que s’han d’adonar d’aspectes de precocitat, a l’hora de caminar, llegir i escriure o si fan preguntes d’un nivell superior a la seua edat. Tant els pares com els professors, si s’adonen que el seu fill o filla està per sobre de la mitjana en algun aspecte, han de demanar una avaluació del nen per veure quin tipus d’educació és la més idònia per a ell, va explicar Carreras. "No a tots els va bé una acceleració", és a dir, passar de curs, encara que acostuma a ser la millor opció perquè no només milloren intel·lectualment, sinó també socialment i emocional, va dir.
Segons el psicòleg, els problemes amb aquests nens apareixen precisament quan no reben l’educació que necessiten per al seu nivell. "Necessiten reptes intel·lectuals constants, i si no se’ls hi donen, poden tenir problemes d’ansietat o de depressió", va alertar.
