Laia Soler, o com plasmar l’estima per les lletres amb un pinzell

LLEIDACOM / Gerard Amigó
15-03-2019
  • Laia Soler, o com plasmar l’estima per les lletres amb un pinzell

En un temps en el que cada cop escrivim menys a mà i més amb el mòbil o l’ordinador deixeu-me que us pregunti, com és la vostra cal·ligrafia? És rodona o allargada, recta o inclinada, senzilla o molt recargolada? El talent d’aquesta setmana no en té només una en té varies i a més és tota una experta en la matèria. Nosaltres sempre estem disposats a aprendre, així que avui agafem el llapis i el pinzell per assistir a una classe magistral de cal·ligrafia.

La Laia Soler va estudiar filologia anglesa, però sempre ha tingut predilecció per la cal·ligrafia. Té un llarg i excel·lent currículum, i la seva galeria de publicacions a Instagram fa realment molt de goig. Entre els seus estudis cal destacar que té un màster de Tipografia Avançada de l’escola EINA de Barcelona, i que ha sigut professora de cal·ligrafia a l’escola ELISAVA i a l’escola IED de Barcelona.

El fet que a una filòloga li fascini la forma de les lletres no és una cosa d’estranyar però en el cas de Laia l’interès per la cal·ligrafia li ve del pare, en Ramon Soler, qui ja l’impressionava i passava llargues estones observant lletres de manuscrits de fa 1.000 anys. “Ell intentava copiar les lletres, i jo també ho provava”, explica Soler. Tant la protagonista com el seu pare es consideraven autodidactes fins que van conèixer els que per a ells són els tres grans mestres de la cal·ligrafia a Catalunya: l’Amanda Adams, en Keith Adams i l’Oriol Miró.

Últimament podeu haver sentit a parlar de cal·ligrafia, lettering... però tenim clar què significa cada un i en què es diferencien? Per treure l’entrellat li demanem a la Laia que ens ho defineixi  -sempre s’ha d’escoltar als experts-. “La cal·ligrafia són les lletres sense retocs, tal qual es produeixen amb l’eina que utilitzem, mentre que el lettering és dibuix de lletra, que pot tenir una base cal·ligràfica”, explica. L’entrevistada ens confessa que la cal·ligrafia és la tècnica que més li agrada perquè per ella és més autèntica; pot notar com va sorgint cada traç, cada gir, i com es van relacionant i convivint en un text, en un conjunt o composició de lletres.

Com a tota creació, segons la finalitat que busca, la Laia empra l’estil que se li adequa més a allò que vol plasmar. “Si cal que es llegeixi molt bé, és molt millor fer servir la humanista formal del Renaixement. Si la finalitat és més estètica, les lletres gòtiques, que tenen una lectura menys fluida, són molt bona opció”, indica. Ara bé, no sempre ha d’optar per un estil o un altre, a vegades combina dos estils per buscar un contrast: a una lletra de taca molt negra se li treu més partit al costat d’una de més lleugera.

És ben sabut que cada creació artística requereix el seu temps, paciència, esforç i sobretot molta dedicació. Planificar i fer l’esbós de qualsevol composició és el que més feina li pren a l’artista, qui necessita omplir fulls i més fulls i llibretes amb diferents mides de lletres per saber com les vol fer servir i col·locar.

En quant als materials que utilitza, habitualment treballa sobre paper o pergamí amb pinzell o ploma, també fa anar tot tipus de materials: des de noguerina fins a guaix i goma aràbiga.

Li acostumen a fer encàrrecs privats per aniversaris o casaments, i per ajuntaments que poden demanar algun diploma per un reconeixement i si es vol que siguin força lluïts i entrin per la vista, és innegable que amb aquestes lletres decorades aconsegueixen l’objectiu.

L’entrevistada es mostra satisfeta que, en un món dominat pels aparells electrònics i les màquines, hi hagi cada vegada més gent que s’adoni del valor que té fer les coses a mà. Certament hi ha un retorn a les coses artesanals i retrobar el gust per fer les coses manualment i sense pressa. Sí, estem davant d’una autèntica crack de la ploma i el pinzell, que fa 20 anys que s’hi dedica, però encara continua descobrint coses noves i té tinta per a estona.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta