Pediatres, terapeutes i famílies en alerta: mòbils i xarxes han arribat per quedar-se i cal posar-se les piles
Temps aproximat de lectura:
Les dades sobre l’ús de les noves tecnologies en la infància i l’adolescència estan posant en alerta el sector de la salut. Pediatres i professionals de la psicologia estan veient com cada cop es comença abans a tenir i utilitzar els mòbils i com cada cop hi ha més consultes relacionades amb l’addicció a aquest tipus d’aparells. A aquestes alçades, la qüestió no és saber si el jovent adolescent comença massa aviat en l’ús de mòbils o tauletes i xarxes socials, sinó determinar com gestionar l’ús de les noves tecnologies sense morir en l’intent. L’alarma existeix i des de la salut es posen les piles per afrontar un problema que només ha fet que començar. Per això també demanen que la resta de la societat s’impliqui.
El 97% del jovent de la província de Lleida d’entre 12 i 14 anys té un perfil en alguna xarxa social. I el 33% té el seu primer mòbil abans dels 12 anys. Són només dues dades extretes de l’enquesta que estan portant a terme Pediatres Ponent entre una seixantena d’instituts de la província de Lleida i que tancaran a finals de curs. De moment, la mostra és significativa (més de 1.800 respostes) i planteja qüestions que la comunitat mèdica ha de tenir en compte. Aquest és precisament l’objectiu de l’enquesta, segons Ramon Capdevila, un dels pediatres responsables del projecte: donar resposta preventiva des de les consultes a una creixent preocupació: la massiva i –molts cops- incontrolada presència del jovent a les xarxes socials.
“Això està aquí. Els adults som a les xarxes i hem d’aprendre moltes coses. Però el tema és més delicat en l’adolescència perquè és quan es forja la identitat i cal aprendre a gestionar l’ús que es fa de les xarxes”, insisteix. I demana més implicació per part de les famílies. “Volem tenir un discurs per poder donar a la consulta pediàtrica”, expica Capdevila. Entre els protocols de revisions que es fan entre els 12 i els 14 anys, s’exploren riscos psicosocials, però no es pregunta per si el noi o la noia tenen mòbil, per exemple. A més, les xarxes on estan presents no són les mateixes que on són els adults: Només un 12% cita facebook i un 10% twitter i ho fan en quarta posició de les xarxes socials preferides. Passen per davant whatsapp (per al 42% és la favorita), Instagram (número u per al 37%) i altres com Youtube, Musically, Snapchap, Pinterest o Periscope. “No es tracta de renyar ningú, sinó de fer veure els pares i mares que cal estar al cas”, diu aquest pediatra, que considera que un bon missatge que s’hauria de donar és que quan es compra un mòbil al començar l’institut no hauria de ser un aparell personal de l’adolescent, sinó un telèfon familiar que serà útil per comunicar-se millor, una eina de tothom. “La contrasenya l’hauria de saber tota la família, no per fiscalitzar sinó per poder acompanyar i orientar”, conclou.
I és que hi ha diferents aspectes a tenir en compte pel que fa a l’ús del mòbil i de les xarxes per part dels adolescents. Es barregen qüestions psicològiques, físiques i socials que poden tenir conseqüències importants que molts cops no es valoren quan es deixa el jovent amb un mòbil a la mà:
- La petjada digital. Legalment, no està permès que menors de 16 anys tinguin perfils a les xarxes socials sense l’autorització de les famílies. Però en tenen. I tot el que publiquen queda emmagatzemat. Capdevila subratlla que això és especialment delicat en un moment de definició de la identitat, perquè en el futur, pot tenir conseqüències a l’hora de trobar feina, a l’hora de crear un negoci o, per exemple, a l’hora d’entrar a segons quines universitats. Cal ser molt conscient de quina imatge s’està donant.
- La localització constant. Segons l’enquesta que està elaborant Pediatres Ponent, un 20% del jovent està constantment geolocalitzat a través del mòbil. Molts cops, es desconeix què implica això, assegura Ramon Capdevila. Això, barrejat amb que en molts casos no s’aplica cap filtre al tipus de coses que es publiquen ni es dóna importància a les limitacions de privacitat dels perfils, pot suposar un perill. “Que qualsevol persona pugui saber si cada dia vas a passejar el gos a un lloc concret a la mateixa hora comporta uns riscos que cal conèixer”, insisteix Capdevila. “Molts pares i mares no saben que hi ha xarxes que permeten limitar qui veu els continguts que es publiquen”, explica i subratlla que cal tenir –i buscar- més informació sobre les eines que fa anar el jovent.
- Manca de descans. “Hi ha joves que estan constantment mirant els missatges que els arriben per whatsap, fins i tot durant la nit”, es lamenta Capdevila. Això comporta que no descansin prou, els provoca mal de cap o impedeix que es concentrin durant el dia.
- Conseqüències físiques. El doctor Capdevila assegura que no ho veiem encara, però que en un futur proper començaran a arribar a les consultes articulacions sobrecarregades per l’ús excessiu dels mòbils. Els aparells estan preparats per ser utilitzats amb uns dits concrets de les mans i això provoca que es deteriorin. “Igual que hi ha malalties com la tendinitis relacionades amb alguns esports, ben aviat trobarem una nova patologia causada per l’ús del mòbil”.
- L’addicció. Mereix un capítol a part perquè és una de les conseqüències més clares i més urgents veient les dades de persones que arriben a les consultes psicològiques amb una dependència dels aparells electrònics com mòbils, tauletes o consoles de videojocs.
Al 2015, el 21% de les addiccions d’adolescents que els professionals tractaven a Espanya estaven associades a internet (joc online, xarxes socials, whatsapp, videojocs en xarxa, etc.) La dada amb què treballa la comunitat de psicòlegs actualment és la de 2017, que parla que el percentatge ha augmentat al 25%. Això posa en guàrdia als terapeutes que han de definir el millor abordatge a un problema recent però que no para de créixer. “Això no s’aturarà, així que cal veure com ho afrontem” diu Xavier Amat (responsable d'Òrum Center). Precisament, aquest divendres han organitzat a la UdL una jornada titulada "Les dues cares de les noves tecnologies, e-teràpia i noves addiccions" per parlar del que envolta a les noves tecnologies. Hi ha les dues cares. I és que “les connexions” ofereixen grans oportunitats a la medicina per oferir millors serveis terapèutics en zones com Lleida amb grans distàncies entre les poblacions. I, alhora, la cara amarga: la de respondre a la pregunta de com es pot prevenir l’addicció als aparells electrònics.
“Cal un abordatge familiar –explica Xavier Amat- perquè ens trobem que els pares ens expliquen a la consulta que el fill està tot el dia empegat al mòbil i a la mateixa sessió, ells miren diversos cops el telèfon per llegir missatges . Cal treballar amb la família”.
Aquest psicòleg ens recomana fer-nos una pregunta senzilla: Podem estar 24 hores sense mirar el mòbil? La resposta no és fàcil, perquè socialment, també hem creat una dependència de les xarxes. Les feines, els centres educatius... molts cops s’usen els aparells per fer més accessible la informació o per millorar l’eficàcia, per exemple. Llavors, la resposta a aquest tipus d’addiccions no pot ser l’abstinència, com en el cas del tabac o de l’alcohol. La qüestió és com gestionem l’ús de la tecnologia. Com ho aprenem els adults i com ho ensenyem a infants i adolescents. I és que Amat alerta que cada cop hi accedeixen a més curta edat a aparells com tauletes o mòbils. “Molts cops veiem famílies en un restaurant en què criatures de 4 ó 5 anys miren un mòbil per distreure’s sense participar de la conversa”.
Racionalitzar l’accés i, sobretot, el temps d’ús d’aquest tipus de dispositius és un maldecap per qualsevol família, però no tothom té el problema de l’addicció. Cal posar-se en alerta quan es detecten alguns símptomes:
- Si quan es diu prou o es pacta que a una hora s’acaba la “pantalla”, la reacció és agressiva, si s’allarga, si el comportament és d’ira o d’irritabilitat
- Si quan l’infant o l’adolescent tanca el mòbil però busca argúcies per no deixar-lo de banda, si no pot estar un dia sense mòbil
Que mares i pares es mantinguin allunyats de les xarxes socials o de l’ús de dispositius mòbils argumentant que no saben o que no els interessa no és una bona solució per la realitat actual. Les xarxes han vingut per quedar-se i donar-los l’esquena és ignorar una part de la vida del nostre jovent. Amb les dades a la mà, metges i educadors s’estan posant les piles. Demanen que se les posi tothom.
