Relacionen les reconsultes a urgències amb l’analfabetisme, l’ansietat o la falta de cuidadors

Un estudi liderat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’IDIBELL constata que el benestar emocional i social dels pacients està directament relacionat amb els pacients que acudeixen a urgències i hi tornen al cap de 30 dies. La recerca, publicada a la revista científica ‘Emergencias’, revela la relació directa entre les reconsultes i l’analfabetisme, l’ansietat o la falta de cuidadors. Els investigadors diuen que hi ha més prevalença a tornar a urgències si es tenen dos o més d’aquests factors. Els autors de la recerca ressalten que han pogut identificar diversos elements que poden ajudar a dissenyar noves estratègies per millorar la continuïtat de les cures als CAPs i als Serveis Socials.

L’estudi l’ha encapçalat la infermera del Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) i investigadora del grup de recerca infermera GRIN-IDIBELL Andrea Urbina. La revista científica ‘Emergencias’, on s’ha publicat la recerca, està considerada una de les principals publicaccions en l'àmbit d'urgències i emergències a escala mundial.

Urbina recorda que tradicionalment s’han estudiat les causes del retorn a urgències des d’una vessant biològica del pacient, especialment pel que fa a l’edat i les patologies. “El benestar emocional, el nivell cultural i els aspectes socials poden ser factors clau que afecten la freqüència amb què una persona busca assistència als serveis d'urgència”, apunta.

La recerca s’ha basat en les dades recollides de més de 15.500 pacients atesos a urgències de l’Hospital de Bellvitge. D’aquests, el 82,4% presenta algun factor de complexitat de cures. Al mateix temps, un 12% dels pacients reconsulten al servei d’urgències.

Entre els factors que s’han associat a una major freqüència a les reconsultes a urgències en els 30 dies següents a l’alta hi ha la incontinència, la inestabilitat hemodinàmica, el risc d’hemorràgia, l’edat avançada, l’ansietat i la por, el deteriorament de funcions cognitives i l’analfabetisme.

“Disposar d’aquesta informació en forma d’alerta a la història clínica electrònica podria ajudar als equips d’Urgències a identificar aquells pacients que poden tenir un major risc de tornar a requerir atenció urgent i desenvolupar estratègies per millorar la continuïtat de les seves cures”, assegura Urbina, que ressalta que això permetria disminuir l’impacte econòmic en el sistema de salut perquè descongestionaria els hospitals.