Somiant entre vinyes

"Quan vaig arribar a la Pobla de Cérvoles i vaig veure l'entorn de la Vinya dels Artistes [al celler Mas Blanch i Jové] em van commoure el paisatge i els elements que el configuren: oliveres, vinyes, alzines, una olor espectacular de romaní...". És una de les primeres impressions que es va emportar l'artista Assumpció Mateu (Girona, 1952) quan va visitar el lloc que havia somiat Josep Guinovart com un espai a l'aire lliure en el qual la naturalesa convisqués amb l'art, a les vinyes dels seus amics Joan Jové i Sara Balasch, responsables del celler. Després de diverses visites, Mateu va descobrir la seua "mirada". Una enorme alzina "va despertar tota una història". Així va nàixer Emmarcant el somni, la instal·lació que el 18 de juliol protagonitzarà la festa de l'Any 5 de la Vinya dels Artistes. Fidel a la seua forma d'entendre l'art, buscava una instal·lació que "dialogués amb el paisatge", però també amb la cultura i l'home. El resultat és un marc de ferro corten que centra l'alzina, amb una part que provoca efecte mirall reflectint el paisatge. Es completa amb una llarga escala blava que sobrepassa l'alzina. No és per pujar a l'arbre. És simbolisme pur. La metàfora per lligar el cel i la terra. "Un joc especial, poètic i oníric" en el qual "cada un pot imaginar el seu propi somni".

De la mateixa manera que Emmarcant el somni reflecteix el paisatge, plasma una de les constants de Mateu: la seua relació amb la naturalesa, sempre en experimentació i sovint reflectint l'estat d'ànim que el provoca. I en el seu cas són moltes sensacions. No en va, en un moment donat es va adonar que la Vinya dels Artistes era el lloc de què li havia parlat molts anys enrere Guinovart, amb qui havia exposat a París. Llavors només era una quimera. Ara, ella forma part del somni de Guinovart. "Em fa molta il·lusió", admet.

Per aquest motiu, Emmarcant el somni acompanyarà L'orgue de camp de Guinovart (2010); La sargantaneta de Carles Santos (2011); La llum (inclinada) sobre la Terra d'Esteve Casanoves (2012), l'homenatge a Brossa (2013) i Signatures número 1 de Susana Solano (2014), a més d'Entre el cel i la terra de Gregorio Iglesias (a la sala de cellers). Un secret: els qui ahir assistissin al concert del Guitar Festival a Mas Blanch i Jové potser ja es van trobar amb la sorpresa de veure-hi instal·lada la nova convidada