És una muntanya que pertany al terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l’Alta Ribagorça. S’alça a llevant del pantà de Cavallers i al nord de la Vall de Sant Nicolau, no massa lluny de Caldes de Boí.
Té una alçada de 3.014 m i es troba al límit occidental del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Al nord seu hi trobem els estanys de Travessani i Negre, així com el refugi de Joan Ventosa, a l’est l’estany de Contraix i al sud l’estany de Llebreta immers en el mateix riu de Sant Nicolau.
Mitologia:
LES LLEGENDES DE LES SERPS A LA VALL DE BOÍ
Una de les llegendes que més ressò popular ha agafat és aquella que explica que, quan la vall era tancada, a l’altura de Cardet, per unes portes, que durant la nit eren tancades, per tota la Vall de Boí hi havia innombrables serps.
Aquests rèptils es veien creuar d’un lloc a l’altre en quantitats realment esfereïdores, passaven del costat obac al costat assolellat, i a l’inrevés. Però segons diu la tradició, tota la vall estava protegida per la mare de Deu de Caldes, que evitava que mai ningú fos mossegat o atacat per la serp.
Des de la pedra foradada (entrant a Cardet), fins al santuari de Caldes tothom estava sota la protecció de Maria.
D’aquesta vella tradició, coneguda per tots els nostres avantpassats, ja se’n fa referència a l’estrofa dels goigs que diu:
Triomfanta, Verge hermosa
De la serp del Paradís,
Mai cap cuca verinosa
Permetereu que’ns ferís;
Té aquest terme tal favor
Des de Pedra foradada:
Oh Mare del Redemptor,
De Caldes anomenada.
