Golmés
Golmés
Golmés limita al nord amb el terme de Vila-sana; a l'est, amb els de Castellnou de Seana i Vilanova de Bellpuig; al sud, amb el de Miralcamp i a l'oest, amb el de Mollerussa.
El nucli urbà ocupa unes 40 hectàrees. Separat a 2 km en direcció a l'oest hi ha una formació urbana industrial i residencial anomenada el Codís i una altar anomenada Merlets. El poble de Golmés es troba emplaçat en una lleugera elevació topogràfica que assoleix la cota 275 sobre el nivell del mar dins de la comarca del Pla d'Urgell.
Dades referides a l'any 2022
- SEAT Automotor y Servicios GolmÉs Més informació
- ABACUS Golmés Més informació
- Gastrosaraus by Red Peppers GolmÉs Més informació
Ajuntament de Golmés
Camp municipal d'esports de Golmés
Casal de Golmés
Col.legi públic Francesc Arenes
Dispensari municipal de Golmés
Farmàcia de Golmés
Llar de jubilats de Golmés
Oficina de correus de Golmés
Pista poliesportiva municipal de Golmés
Poliesportiu municipal de Golmés
Taxis de Golmés
AMPA Col.legi Francesc Arenes
Associació Cultural Ateneu Golmesenc
Associació de dones Argelaga
Associació de jubilats
Associació esportiva de Golmés
Orfeó Golmesenc
Penya Barcelonista de Golmés
Revista Esclat
Actualitat i notícies a Golmés
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
A 25 km de Lleida i a 135 de Barcelona, la carretera N-II, l'autovia i el ferrocarril el comuniquen amb les dos capitals.
Distància a capital de comarca (Mollerussa): 3,6 km (7 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 32,1 km (26 minuts en cotxe).
No hi ha una etimologia concreta sobre el mot Golmés, però sembla una derivació del nom germànic Waldmer. Segons el lingüista Joan Coromines, prové de "Colomers".
Els habitants de la vila s'anomenen golmesencs.
L'any 1010 Golmés era una fortalesa sarraïna que obstaculitzava les campanyes del comte de Barcelona contra Lleida, fins que es va conquerir el castell al 1079 junt amb els de Tàrrega i Anglesola, i va passar a formar part de la baronia de Bellpuig, pertanyent els seus senyors a la casa d'Anglesola. Golmés es va consolidar en part en el segon terç del segle XIV, malgrat la pesta negra, que assolà aquestes contrades i va posar en perill la seua subsistència.
La gran transformació va esdevindre l'any 1862 amb l'arribada del canal d'Urgell, que va convertir en regadiu la totalitat de les terres de cultiu.
Jordi Calvís Torrelles Alcalde | |
Dolors Jovells Román | |
Ramon Parramon Llonch | |
Jordi Poch Vilalta | |
Josep Manuel Pou Visa | |
Eduard Balcells Nicolau | |
David Mas Vilalta | |
Sigfrid Barqué I Farrús | |
Xavier Llombart Cuevas |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Església Parroquial de Sant Salvador
L'església de Sant Salvador de Golmés data del segle XVIII. De tres naus amb la central i la part corresponent als creuers més alta i ampla. Al centre es troba la cúpula, que a l'exterior pren forma de cimbori, refeta en totxo. L'església és de dimensions importants i els únics components decoratius es troben a la façana.
La porta principal presenta forma de templet, amb columnes d'estil dòric emmarcades per volutes a l'exterior i sostenint un timpà triangular amb el fris llis que sobrusurt als extrems en correspondència amb els elements sustentants. Aquests recolzen sobre una complexa basa formada per un toro i una prominent escòcia, la qual es conjuga amb corbes còncaves i convexes. La basa descansa sobre un plint alt, utilitzat per a salvar el desnivell; l'interior de la basa està decorat amb una incisió ampla que segueix les línies que defineixen la seva forma.
La porta, enmig, és d'arc de mig punt. Està situada en un desnivell de terreny, amb tres graons.
L'Altar Major és obra de l'escultor Jaume Perelló.
Cal Felip
Casa pairal que es troba al carrer Major i que és una de les cases més antigues del municipi.
Creu de terme
Enderrocada durant la guerra civil. Reemplaçada per una altra d'estil modernista (any 1969), obra de l'escultor Modolell.
800 aniversari de l’atorgament de la carta de població
La carta d'atorgament és la concessió feta pel sobirà o senyor d'un lloc amb la finalitat d'atreure-hi pobladors o arrelar la població existent en una localitat. Golmés ja existia abans d'obtenir la seva Carta de població, però aquest senyor li va atorgar una sèrie de drets i deures.
Museu Agrícola Salvador Fabregat
Al museu del Salvador Fabregat hi trobem també un curiós testimoni de la història de Golmés. Es tracta d’un rodet que dels que s’utilitzaven per desgranar el blat que el 1896 els joves de golmesencs que entraven en quinta aquell any, sabent que de ben segur els destinarien a la Guerra de Cuba, d’on probablement molts ja no tornarien, una nit el van arrossegar des d’una era propera a la via del tren fins a colocar-lo al mig de la mateixa via. Al matí el tren el va envestir i el va arrossegar uns 100 metres. L’endemà l’alcalde de Golmés ho va denunciar al Governador, que va ordenar retirar el rodet de la via i que va ser abandonat en uns terrenys annexos a l’estació de Mollerussa i on va romandre durant més de cent anys fins que Golmés el va recuperar com a un dels protagonistes de la seva història. Aquell succés protagonitzat pels quintos de Golmés es convertí en un acte de protesta de la gent humil que no podia pagar les 1.000 pesetes de l’època per lliurar-se de la guerra i per tant, es veien condemnats al front, d’on molts d’ells, ja no van tornar més.