Isona i Conca Dellà
Isona i Conca Dellà
Isona i Conca Dellà es troba a la conca de Tremp (conca de Dellà). Drenen el terme diverses rieres (de Solans, de la Colomera i de Francolí), afluents del riu de Gavet per la dreta. La zona forestal està ocupada per bosc i pasturatges.
La seva capital és Isona, nucli del municipi amb més habitants de la zona.


Nucli | Habitants |
---|---|
Basturs | 38 |
Benavent de la Conca | 35 |
Biscarri | 58 |
Conques | 124 |
Covet | 5 |
Els Masos de Sant Martí | 0 |
Figuerola d'Orcau | 204 |
Gramenet | 4 |
Isona | 654 |
Llordà | 13 |
Montadó | 6 |
Orcau | 19 |
Sant Romà d'Abella | 104 |
Siall | 8 |
Dades referides a l'any 2011
-
RATAFIA DELS RAIERS La Pobla De Segur Més informació
-
ESPAI CULTURAL LA LIRA Tremp Més informació
-
MUSEU CONCA DELLÀ PARC CRETACI Isona Més informació
-
EPICENTRE - CENTRE DE VISITANTS DEL PALLARS JUSSÀ Tremp Més informació
-
MUSEU DELS RAIERS DE LA NOGUERA PALLARESA La Pobla De Segur Més informació
Ajuntament d'Isona i Conca Dellà
Bombers Isona
Consultori mèdic Conques
Consultori mèdic Figuerola
Consultori mèdic Isona
Correus
Escola pública Aeso
Farmàcia
Fecsa averies
Mossos d´esquadra Tremp
Oficina Turisme
Rectoria
Urgències mèdiques
Associació de la Gent Gran
Actualitat i notícies a Isona i Conca Dellà
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!

Dades facilitades per Idescat
La carretera més important del municipi és la C-1412b, carretera que va de Tremp a Ponts i passa per la capital, Isona, i alguns dels nuclis de la població. Des d'Isona en surt l'L-511 fins a Coll de Nargó.
Distància a capital de comarca (Tremp): 19,5 km (18 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 87,1 km (1 hora, 16 minuts en cotxe).
Al 1970 li va ser agregats els municipis de Benavent de la Conca, Conques, Figuerola d'Orcau, Orcau i Sant Romà d'Abella; el municipi va rebre aleshores el nom oficial d'Isona i Conca Dellà, tot i que ha tingut diversos noms al llarg dels anys, com Conca d'Allà (sense isona).
Els seus habitants s'anomenen isonencs.
La vila va pertànyer al capítol de la Seu d'Urgell. Resten algunes torres i un portal de les antigues muralles. Isona té un paper important dins el conjunt de les ciutats romanes catalanes, com a extrem nord-occidental de l'urbanisme romà. Va tindre categoria de municipi, establert sobre un nucli indígena que es coneix per les encunyacions monetàries ibèriques, amb seca pròpia, sota el nom d'Eso, que es llatinitzà en Aeso, i per la referència de Plini, que la situà entre les ciutats estipendàries.
L'estructura urbana de la ciutat és molt mal coneguda, però una sèrie important d'inscripcions romanes donen notícia de l'organització municipal i el nom de diversos magistrats i personatges destacats. D'època visigòtica és probable que fos el monestir de Fontclara, esmentat encara al 971.
Tot el terme és ric en troballes paleontològiques (sobretot de dinosaures), castells i esglésies medievals i restes del front de guerra del 1938, que a principis del segle XXI s'estan promovent com a atractiu turístic.
Constantí Aranda Farrero Alcalde | CiU |
Jeannine Abella Chica | CiU |
Lorena Farràs Pérez | CiU |
Núria Boixadera Guixes | CiU |
Àngel Peretó Bernadó | CiU |
Susanna Solans Roya | fp-AM |
Francesc Amorós Capdevila | fp-AM |
Andreu Isanta Eroles | IxICD-CP |
Santi Fité Lloret | IxICD-CP |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Museu de la Conca Dellà
Museu arqueològic, geològic i paleontològic. Està gestionat per l'ajuntament d'Isona i Conca Dellà.
Els horaris són, del 16 de setembre al 30 de juny, de dimarts a divendres tancat, dissabte d'11h a 14h i de 17h a 19h, diumenges d'11h a 14h. De l'1 de juliol al 15 de setembre, de dimarts a dissabte, d'11h a 14h i de 17h a 19h, diumenge d'11h a 14h. Setmana Santa, de dimarts a dissabte, d’11h a 14h i de 17h a 19h, diumenge d’11h a 14h, dilluns de Pasqua tancat. El museu romandrà tancat els dies 25 i 26 de desembre, 1 i 6 de gener.
El museu té com a extensió el Jaciment d'Icnites de la Posa i el Jaciment d’Orcau 2 El museu té com a extensió el Jaciment d'Icnites de la Posa. El Museu de la Conca Dellà es va crear el 1990 per l'ajuntament de la vila, amb l'objectiu de mostrar les restes arqueològiques de l'antiga ciutat ibèrica i romana d'Isona i les troballes provinents dels jaciments paleontològics de la comarca.
La incorporació de materials nous i la necessitat d'una renovació del muntatge determinaren l'ampliació i la remodelació del museu. La nova instal•lació es va inaugurar l'abril de 1995 amb el Museu de la Conca Dellà i amb un muntatge que situa el visitant en el període cretaci, durant el temps dels dinosaures, i en l'època de la ciutat romana d'Aeso. El primer àmbit, el temps dels homes, situa el visitant dos mil anys enrere, en el moment de màxim esplendor de la ciutat romana d'Aeso. En el segon àmbit, el temps dels dinosaures, s'exposen les restes òssies i d'ous de dinosaures del període cretaci, trobades en els diferents jaciments paleontològics de la Conca
Jaciment d'Icnites de la Posa
Pertany al Museu de la Conca Dellà, però està situat als afores, a 4 quilòmetres del nucli urbà.
El jaciment de petjades de la Posa es va descobrir als anys vuitanta del segle XX, com a conseqüència dels treballs paleontològics que es portaven a terme a la Conca Dellà, tot i que al llarg del segle a la comarca ja havien sortit a la llum una sèrie de jaciments relacionats amb els dinosaures. Les restes trobades es remunten a 67 milions d'anys, al final del període cretaci.
Quan es va descobrir el jaciment de La Posa amb els seus milers de depressions sobre la extensa superfície d’un estrat del Cretaci, la primera interpretació que es va fer va assumir que eren petjades deixades per un grup de dinosaures. Malgrat això, observacions detallades del jaciment van fer sospitar que aquesta interpretació podia no ser certa. Per això es va endegar una investigació que ha permès proposar una interpretació alternativa. Les “petjades” de La Posa podrien ser excavacions superficials fetes en el Cretaci per rajades en una extensa plana costanera. Les rajades són uns peixos, parents de les mantes i dels taurons, que en molts casos s’alimenten d’animals que viuen enterrats en el sediment del fons del mar. És per això que fan excavacions superficials. Aquesta nova interpretació és recolzada per observacions fetes al propi jaciment i per la comparació amb traces similars produïdes actualment per rajades i que varen ser estudiades a la costa nord-occidental de mèxic
Jaciment de petjades de dinosaure d’Orcau 2
Al jaciment d'Orcau 2 es poden veure desenes d'icnites de dinosaures, conservades a la superfície d'un extens estrat de roca calcària, molt visible a les rodalies de la població d'Orcau (municipi d'Isona i Conca Dellà). Aquest estrat es va formar al fons d'un llac de poca profunditat, molt proper al mar, en el que abundava la vegetació. La presència d'espècies vegetals apareix testimoniada mitjançant els petits forats que s'observen en tota la superfície de l'estrat calcari.
Les icnites conservades a Orcau 2 van ser produïdes per un grup de grans dinosaures herbívors i quadrúpedes que es coneixen com a Titanosaures. Aquests animals podien assolir mides gegantines, i tenien un coll i una cua extraordinàriament llargs; el seu cap era, no obstant, de dimensions molt reduïdes, especialment en relació a la mida de la resta del cos. Les diferències en la morfologia de les seves extremitats anteriors i posteriors, poden apreciar-se en la forma de les icnites que han deixat. Les extremitats posteriors tenien l'extrem arrodonit o ovalat i uns dits gruixuts, sovint dotats de grans urpes. En contraposició, les extremitats anteriors eren més petites, i es caracteritzaven per la seva forma d'arc o de mitja lluna. Així, doncs, a Orcau es poden veure grans depressions ovalades, corresponents a les petjades de les extremitats posteriors, i també petjades més petites amb forma arquejada.
El jaciment d'Orcau 2 també permet observar les orles de roca que envolten algunes de les icnites conservades. Aquestes orles corresponen al fang que desplaçava el peu del dinosaure, quan aquest trepitjava el fons del llac; aquest fang, desplaçat a causa del pes de l'animal, també s'ha convertit en roca. De fet, aquestes masses de sediment desplaçat, són molt comunes en els jaciments d'icnites de dinosaures i poden assolir diferents formes, segons les seves característiques inicials.
Castell de Llordà
Situat al cim d'un turó que es troba al nord del poble de Llordà. Es tracta d'un espai fortificat del segle XI. És un dels millors exemples d'arquitectura no estrictament religiosa, sinó de caire residencial, més importants d'època alt-medieval conservats a Catalunya. Aquest edifici va ser construït per Arnau Mir de Tost, una de les figures més importants dins de la política d'expansió feudal.
Consta de dos recintes: l'inferior conté l'església i la canònica, així com el que devia haver estat l'antic poble; el superior constitueix el veritable castell, aquí es localitza el palau pròpiament, l'edifici noble al punt més elevat i les estances del servei o de la tropa en un nivell més baix.
En aquests moments aquest conjunt està sent objecte de restauració i consolidació arquitectònica, així com d'excavacions arqueològiques que aniran aportant més dades al respecte.
Castell d'Orcau
Situat al cim que hi ha al darrere del poble d'Orcau i construït entre finals del segle XII-inicis del XIII, el conjunt es divideix en dos àmbits units per un mur perimetral: el castell i l'església. També s'observen restes d'un despoblat emmurallat.
El castell és de planta gairebé quadrada. En cadascun dels quatre angles s'hi construïren torres circulars. L'església de la Pietat és un edifici d'una sola nau, que l'any 1962 va patir l'esfondrament de tota la volta i la façana sud. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona es conserven pintures murals que estaven situades al seu absis.
Església de Santa Maria de Covet
Situada dins el poble de Covet, està datada a la primera meitat del segle XII. La façana principal presenta una portalada esculturada que es considera un dels conjunts més excepcionals d'escultura romànica de Catalunya.
A l'interior, cal ressenyar l'existència d'una galeria aixecada sobre el mur de la façana, així com la decoració de la imposta que recorre l'interior de l'absis central i les escultures que ornamenten els capitells dels arcs torals.
Església de Sant Andreu de Biscarri
Situada a la part superior de l'antic poble de Biscarri, està datada entre els segles XI i XII. És un edifici d'una sola nau coberta amb una volta de canó i amb un absis central de planta semicircular amb decoració exterior consistent en arcuacions llombardes col·locades a parells entre les lesenes.
Església de Sant Miquel de Conques
Situada al mateix poble de Conques, al peu d'on havia estat el seu castell del qual avui només queden algunes restes. Té dues parts d'èpoques diferents, una de més antiga, d'estil gòtic i de finals del segle XII, que correspon a la nau central i en la qual encara es poden observar restes de pintures murals que representen un retrat funerari d'un clergue.
I una segona part, més moderna, de finals del segle XVII - inicis del segle XVIII, a la qual pertanyen les dues capelles: la del Roser i la del Sant Crist. Aquesta darrera cal destacar-la per la seva complexa escenografia pictòrica.
Ermita de Sant Pere Màrtir de Sant Romà d'Abella
Situada a l'entrada del poble per la banda sud, la seva datació és de finals del segle XI, encara que durant el segle XII va estar reformada amb la construcció de les voltes i la capçalera actuals. A l'interior, s'hi conserva una de les làpides epigràfiques romanes documentades a la Conca Dellà.
Església de Sant Esteve d'Abella de la Conca
Situada a la part alta del poble d'Abella de la Conca, està datada al segle XI. És una església de tres naus acabades amb absis i que presenta una decoració exterior amb arcuacions llombardes. Cal destacar la presència d'un campanar, construït posteriorment, obert amb finestres geminades i igualment decorat amb arcuacions llombardes.
Al seu interior hi ha restes de pintures murals possiblement dels segles XII-XIII. D'aquesta església prové un retaule gòtic on es representen escenes de la vida de la Verge, avui conservat al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell.
Vila de Figuerola d'Orcau
El poble de Figuerola, situat en un suau promontori, és el que conserva millor la seva estructura de la vila closa medieval de la Conca Dellà. La part més antiga gira al voltant de l'església, mentre que un eixample posterior s'estén més enllà de la plaça major porxada, on es conserven alguns edificis senyorials del segle XVI.
Aquesta vila presenta dos edificis religiosos, l'església de Santa Maria, situada a l'interior del poble, datada al segle XII i que presenta una espadanya de gran alçada amb sis obertures; i l'església del Prat, als afores del poble, datada al segle XVIII i que al seu interior mostra una rica decoració pictòrica de l'època.