Naut Aran
Naut Aran
El terme, també anomenat Cap d'Aran, està format per 8 entitats diferents:
- Arties: situat en un eixamplament de la vall de la Garona, agrupat al voltant de la confluència dels rius Garona i Valarties.
- Bagergue: situat a la vall de l'Unhola, al marge esquerre, és el més elevat de la Val d'Aran. Hi ha una gran vista de les crestes de la Maladeta i a causa de la seua alçada, el seu clima és més fred i humit que el de la resta de la comarca.
- Garòs: està a la banda dreta de la Garona, en una elevació al peu de la muntanya d'Espiargo.
- Gessa: situat al marge dret de la Garona, al peu de la part meridional de la muntanya de Corilha.
- Salardú: a la dreta de la Garona, el poble està a l'aiguabarreig amb l'Unhòla, que envolta la població pel nord i per l'oest.
- Tredòs: queda a tocar de la Garona.
- Unha: queda a sobre d'un petit turó, a sobre de Salardú. La població està al peu del Pui d'Unha, que li dóna una gran vista de la vall i de les glaceres i els pics de la Maladeta.

Nucli | Habitants |
---|---|
Arties | 400 |
Bagergue | 63 |
Garòs | 136 |
Gessa | 119 |
Salardú | 342 |
Tredòs | 123 |
Unha | 60 |
Baqueira | 94 |
Dades referides a l'any 2011
-
Museu de la Vall d'Aran Vielha Més informació
-
Mòla de Salardú Salardu Més informació
-
CÁRNICAS ORDÓÑEZ Vielha E Mijaran Més informació
-
Ecomuseu çò de Joanchiquet VilamÒs Més informació
-
Fàbrica de la Llana Vielha Més informació
-
Mina Vitòria VilamÒs Més informació
-
HOTEL ALBARES Vielha Més informació
Ajuntament de Naut Aran
Biblioteca Naut Aran
CEIP Es Colomines
CEIP Sant Martí
Estació d'Esquí Alpí Baqueira Beret
Instalacions municipals- Piscines
Museu dera Val d'Aran. Església de Sant Joan d'Art
Pavelló Municipal
Actualitat i notícies a Naut Aran
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!

Dades facilitades per Idescat
Distància a capital de comarca (Vielha e Mijaran): 20,9 km (49 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 181 km (3 hores, 5 minuts en cotxe).
El municipi es va crear el 1968 amb els nuclis agregats.
Salardú, municipi en cap dels agregats, estava fortificada i conserva part de les muralles, amb la notable porta de Pallars, d'arc apuntat (segle XIII). El lloc va pertànyer a la corona i va arribar a ser la capital de l'antic terçó de Pujòlo. Per la seua situació fronterera va sofrir nombrosos atacs militars. Durant la Guerra de Successió, les tropes filipistes la van prendre.
Cesar Ruiz-Canela Nieto Alcalde | |
David Torres Alonso | |
Marcos Amiell Moga | |
Andrés España Consul | |
Juan Manuel Paba Serena | |
Francisco Bruna Capel | |
José Paba Jordana | |
Marc Tarrau Leja | |
Maria Neus Canals Casellas |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Nucli antic d'Arties
Al nucli antic destaquen: la torre del castell d'Arties o d'Entransaigües, única resta de l'antiga fortalesa; la casa anomenada Çò de Pauet, amb notables finestrals adornats amb relleus de pedra, senefes i escuts, del 1549, i la notable casa de Portolà, llinatge original d'Àger que tenia possessions a la vall. Aquest casal està situat a peu de carretera; en resta una torre quadrada, massissa, amb coberta piramidal de llicorella, obra notable del segle XVI i una capella petita dedicada a sant Antoni datada del 1678.
Església parroquial d'Arties
L'església està dedicada a santa Maria, és de construcció romànica, dels segles XII i XIII, sobresurt de forma esplèndida del conjunt urbà, tant per la seua perspectiva com pel seu volum. La porta més important, al mur nord, està formada per sis arquivoltes decorades artísticament. Una petita espadanya amb dos obertures corona el mur de llevant. El campanar, als peus de l'església, a la part de ponent, forma un eix amb l'absis central, adossat al mur; és una bella construcció de torre quadrada del segle XVI, amb tres pisos de dobles finestres. L'interior és de planta basilical, de tres naus cobertes amb voltes de canó semicircular la central i volta de quart de cercle les laterals, i estan acabades en absis semicirculars, en els quals hi ha pintures murals del 1580; l'altar és de plafons gòtics, l'actual retaule major és barroc.
Església parroquial de Bagergue
Està dedicada a sant Feliu, de línies primitives romàniques amb diverses reformes i eixamplament en el 1524. La porta de ponent està formada per tres arquivoltes en degradació, emmarcades a l'exterior per un guardapols amb motllura escacada. El campanar, exempt, és de torre de base quadrada i coberta piramidal. L'interior és d'una sola nau que havia tingut volta de canó, amb dos capelles per banda, d'on es conserven els arcs formers. L'ara de l'altar és un antic bloc de pedra decorat en estil preromànic; en una capella del presbiteri, es venera una imatge renaixentista de la Mare de Déu.
Església parroquial de Garòs
Està dedicada a sant Julià, és d'origen romànic i renovada en els segles XIV-XV. El campanar, de torre quadrada amb tres i dos finestrals laterals als costats i cobertura piramidal. Val la pena destacar la porta de forja renaixentista i el cementiri annex. L'interior és d'una sola nau, amb capelles laterals i absis de nervacions gòtiques unides per una clau central; la volta es va substituir per un empostissat, l'altar major és barroc del 1774 i conserva un interessant Crist de talla i una imatge gòtica de la Verge.
Església parroquial de Gessa
Està dedicada a sant Pere, és de construcció moderna (segle XVIII) i està realitzada sobre la base d'una capella romànica del segle XII. La porta nord és neoclàssica. El campanar, del segle XVIII, és de torre quadrada, ample i poc alt i s'aixeca aïllat al costat oest. A l'interior la planta és rectangular, té tres capelles laterals a ambdós costats i altar barroc; s'hi conserva un peu d'altar romànic, una pila baptismal per immersió, romànica, molt rústica i un magnífic plafó pictòric del segle XVII.
Església parroquial de Salardú
Està dedicada a sant Andreu. És un edifici de transició, dels segles XII i XIII i està situat a la part alta, en una terrassa tancada per un mur. Aquesta església romànica és de les més destacades de l'Aran. La portada lateral, oberta al mur de migdia, té cinc arquivoltes que descansen sobre columnes. El campanar és octogonal, de dos pisos (segle XV), forma un cos a part de l'angle sud-oest, és molt esvelt i està proveït de sageteres que li donen un caràcter defensiu. A l'interior, la planta és basilical, rectangular, de tres naus, la central coberta per volta apuntada sostinguda per pilars i les laterals, per voltes de quarts de cercle reforçades amb arcs torals. La capçalera està formada per tres absis semicirculars i coronada per una petita espadanya. El famós Crist de Salardú, talla romànica del segle XII, presideix l'altar major, amb pintures al fresc restaurades recentment.
Santuari de la Mare de Déu del Cap d'Aran
Actualment és parròquia de Tredòs i és un temple romànic del segle XII, el més gran de la vall. La porta de ponent està formada per una arquivolta de secció rectangular sostinguda per columnes amb elaborats capitells; damunt la clau de l'arc hi ha esculpit un monograma de Crist. La de migdia, petita, també té al timpà la mateixa ornamentació. El campanar és de torre quadrada i és una robusta construcció separada de l'església. L'interior és de planta basilical de tres naus, amb capçalera de tres absis; les naus, cobertes de fusta, estan separades per arcs de mig punt sostinguts per pilars quadrats; el presbiteri és elevat i dóna entrada a una petita cripta semicircular (cas únic a la Val d'Aran), de volta de canó, on va ser trobada, segons la tradició, la Mare de Déu del Cap d'Aran, una imatge de talla tosca de la Verge amb el Nen Jesús als braços que es conserva a la cripta. També es conserva una creu processional gòtica de plata (segle XV) i dos piles baptismals per immersió preromanes.
Çò de Braster
Construcció civil realment important, antiga casa senyorial bastida el 1580, edifici exempt, fortificat, amb dos garites als angles de la façana, amb finestres i portal renaixentistes.
Església parroquial d'Unha
Situada al cim d'un turonet, està dedicada a santa Eulàlia i és romànica del segle XII. La porta és petita i adovellada, de mig punt, damunt la qual hi ha un crismó de pedra. A ponent s'aixeca el campanar (1775), independent, de torre octogonal amb base quadrada i teulada punxeguda, amb un peculiar acabament en forma de bulb. L'interior és de planta irregular, de dimensions reduïdes, dividida en tres naus desiguals per pilars circulars que sostenen arcs formers de mig punt dels quals arrenquen les voltes de la coberta, que és de volta de canó amb arcs torals la central i de quart de cercle les laterals. Els absis són perllongacions de les naus. El pedestal de l'altar, la beneitera i la pila baptismal són romàniques; hi ha una pila baptismal per immersió, preromànica i pintures murals del segle XII.
Estació hivernal de Baquèira-Beret
Declarada Centre d'Interès Turístic Nacional, en ple desenvolupament d'expansió. Compta amb tots els al·licients i comoditats per al turisme de prolongada estada, proves esportives o caps de setmana.