Solsona

Museu gestionat per l'ajuntament de Solsona, el Bisbat i la Generalitat de Catalunya.
Els horaris són: de l'1 de maig al 30 de setembre, de dimarts a dissabte, de 10 a 13h i de 16,30 a 19h i els diumenges i festius, de 10 a 14h. De l'1 d'octubre al 30 d'abril, de dimarts a dissabte, de 10 a 13h i de 16 a 18h; els diumenges i festius de 10 a 14h. Està tancat els dilluns i els dies 1 de gener i 25 de desembre.
El museu està situat al monumental edifici del palau episcopal, d'estil neoclàssic català.
L'actual museu té el seu origen en els antics Museu Diocesà de Solsona i Museu Etnogràfic del Solsonès.
La visita comença a la planta primera, a la sala que allotja una mostra de la singular Col·lecció d'Objectes i Figures de Sal. A partir d'aquesta sala s'inicia un recorregut cronològic per la història i l'art de les comarques que integren el bisbat de Solsona, recorregut que comença al neolític i acaba al segle XIX.

Descobreix els gegants de Festa Major.       Vols saber on viuen els gegants de la Festa Major de Solsona? Vine a descobrir l'espai on es guarden juntament amb la resta d'improperis. En aquesta activitat us presentarem els elements de la Festa Major i Corpus: els 4 gegants, els nans, els óssos, l’àliga i aligons, el drac, la mulassa i el bou.

Us atreviu a conèixer-los de prop? Ideal per a famílies i nens.

Durada: 30 minuts.
Tipus d'activitat: visita guiada familiar.
Preu: 4€ general / 3€ reduïda de 5 a 12 anys. Menors 5 anys gratis.
Inclou: guia compartit.
Disponibilitat: dissabtes a la tarda. Consultar ampliacions i horaris durant la reserva.

Punt de trobada: Portal del Pont
Places disponibles: 15 persones per guia. Per a grups més grans, contacteu.

És una ruta de temàtica paisatgística, per fer amb cotxe, que dura mig dia i que recorre la distància de 35 km. Es pot fer durant tot l'any.

La ruta surt de Solsona en direcció a Bassella per la L-301. Agafa una desviació a la dreta en direcció al pont del Clop, Montpolt i Cambrils, i arriba a l'Hostal de Cirera. A la dreta hi ha un roure centenari. Durant la ruta hi trobem diversos trencalls que ens porten a petites esglésies. Arribem al pont del Clop. La ribera Salada no és un riu de curs lineal. La capçalera del riu la configura el municipi d'Odèn, lloc on si fa bon temps ens podrem banyar.

Després es visita l'església de Sant Miquel de Montpol i continuem fins al mirador de Serra-seca, mirador privilegiat del sector alt de la ribera Salada i l'Alt Urgell. Des del mirador es poden veure les montserratines i les roques blanques. A la dreta hi ha un camí que porta al castell de Cambrils i a l'església del Remei. També es pot visitar l'església de Sant Martí de Cambrils.
Més tard arribem al llogarret de Cambrils. Es poden visitar les antigues salines, indústria avui aturada que destaca per la curiositat arquitectònica de tot el procés d'extracció de la sal. També es pot visitar un antic molí fariner en funcionament, la font Salada i les Salines.

El camí de tornada permet variants que pot triar cada visitant.

La ruta va de Solsona a Sant Llorenç de Morunys, passant per Lladurs. És una ruta esportiva, per fer a peu, que dura 6 hores i 52 minuts. El recorregut és de 26,7 km i es pot fer durant tot l'any.
L'itinerari Solsona-Sant Llorenç de Morunys és part d'un sender de gran recorregut (GR-7). L'utilitza molta gent.

Sortim de Solsona pel carrer de la Bòfia i anem per un camí que segueix per la ribera, aigües amunt. Pel camí trobem la font del Corb, ben condicionada al mig d'una bonica arbreda. Després deixem la ribera del riu i ens endinsem pel bosc. Arribem a un collet a les envistes del castell de Lladurs. Baixem per un sender que passa pel llom. Als 150 metres arribem a la carretera de Solsona a Sant Llorenç i la seguim de cara a Lladurs. Quan arribem al camí de Burrells, l'agafem per visitar la casa Burrells. Després agafem un camí carreter que planeja en direcció nord, creuem la fondalada deixant un camí que baixa cap al sud i anem pujant fent revolts. Davant tenim el tallat coronat pel castell de Lladurs. Pugem i, un cop a dalt, ens dirigim en direcció nord. Trobem un entroncament de quatre camins. Anem cap a l'esquerra creuant la plana entre camps de sembrats i pastura.
Hem tornat a la carretera i la seguim durant uns 4 km en direcció nord. Ens separem de la carretera per passar per un camí ramader paral·lel. Arribem a l'Hostal de Cap del Pla, que està situat al final de l'altiplà. Després, la carretera gira cap a la dreta i el GR-7 continua recte per un sender que aviat inicia una llarga pujada per terreny pedregós. Al final de la pujada, anirem una estona més planers. Passem arran de carretera. Continuem recte, inicialment pugem una mica, però aviat baixarem fins a la collada de l'Hostal del Vent. Després agafem un camí que baixa en direcció nord i alternarem carretera i camí ramader. La carretera fa un revolt, tot pujant cap a l'est. Des d'aquí és forçós passar-hi. Aviat trobem font Fenerals, que salta a la cuneta. La carretera fa un altre revolt, la deixem i anem per un corriol cap a l'est fins a arribar a un collet a les envistes de Sant Llorenç de Morunys, lloc on ens dirigim. Abans, però, ens desviem en una bifurcació per una escletxa anomenada roca esqueixada.
Saltem a la pista de Sant Llorenç de Morunys al santuari de Lord. Podem visitar aquest interessant monument i després anar per un sender cap a l'esquerra, creuar un torrent i anar planers sobre un camí empedrat. Per últim, ja baixem per la carretera de Coll de Jou i la seguim per entrar al poble de Sant Llorenç de Morunys, final de la ruta.

Ruta per disfrutar de la natura i del romànic. Es pot fer a peu o en bicicleta tot terreny. Dura 2 o 3 hores i es pot portar a terme durant tot l'any.
Sortim de Solsona, en direcció Olius per la carretera de Manresa. Quan arribem al cementiri de Solsona, seguim una pista nova que passa per l'ermita romànica de Sant Honorat.
Deixem la pista i continuem per la vora d'un pou. Trobem una bifurcació que permet dos visites diferents. Més tard trobarem una pista d'accés a Olius.
Sant Esteve d'Olius és un notable exemplar de romànic llombard de la segona meitat del segle XI. El cementiri d'Olius, d'estil modernista, va ser construït per Bernardí Martorell. Algunes tombes estan excavades a la roca.
Tornem a Solsona pel mateix camí.
Opcionalment, sortint d'Olius i aproximadament a 500 metres seguint la carretera de Berga, hi ha un trencall a la dreta que permet vorejar el pantà de Sant Ponç.

Ruta per fer en vehicle 4x4 i que dura tot un dia. És un itinerari només apte en èpoques estivals, que comença i acaba a Solsona, i que passa pel coll de Jou, pel pla de Bacies, pel forat de la Bòfia, per l'estació d'esquí Port del Compte, per les fonts del Cardener, per la Coma i la Pedra, per la font Puda i per Sant Llorenç de Morunys.

Sortim de Solsona per la carretera LV-4241 en direcció a coll de Jou i en aquest indret agafem la pista forestal que porta al refugi. A l'arribar-hi podrem disfrutar de prats subalpins situats a 1.800 metres d'altitud, catalogats com a zona de PEIN. Des d'aquest punt es pot accedir a la part més alta de la comarca, el Pedró dels Quatre Batlles de 2.382 metres.

Per arribar-hi cal agafar la carretera de Solsona en direcció a Bassella (L-301). Al quilòmetre 3,4 a la dreta es troba un trencall que va cap a Cambrils. Al quilòmetre 15,600 hi ha el pont del Clop. En aquest indret la conca del riu adopta formes curvilínies; per aquesta raó aquest tram rep el nom de canal Serpent; lloc on si fa bon temps podrem banyar-nos en les seues transparents aigües.
La Ribera Salada té una longitud d'uns 40 quilòmetres i en el seu trajecte travessa terres dels municipis d'Odèn, Lladurs i Castellar de la Ribera. D'altra banda, el caràcter salobre es manifesta fins i tot en el seu curs inferior, a prop ja del Segre.

Pujant per la carretera de Solsona a coll de Jou (LV-4241) al quilòmetre 21,3 trobem font Fenerals a peu de carretera i un petit aparcament des d'on podem observar la fondalada de Vilamala.
Segons la llegenda que s'explica per aquestes contrades, diuen que Nostre Senyor va passar per aquest indret que antigament es deia Vilabona i no li van donar allotjament, només el van acollir en una casa que al dia següent era l'única que quedava dempeus, la resta va quedar sota la muntanya, tal com veiem avui en dia; i a partir d'aquell moment aquest indret s'anomena Vilamala.