ELS SEGADORS DE BESCARAN I SANT HONORAT DE PERAMOLA
Set segadors de Bescaran venien de segar de l’ Urgell i cada un d’ells portava set xavos fruit dels dies de sega que havia estalviat. En passar per davant de l’ermita de sant Honorat de Peramola es van aturar i van entrar per tal de donar-li gràcies per la protecció que els havia dispensat, per no haver pres mal durant tota la sega, i per poder tornar a casa portant set xavos que ajudarien llurs famílies a poder tirar endavant.
Els va rebre l’ermità, que era un xic malcarat. En veure’ls ja va comprendre que aquells set segadors portaven una bona bossa de diners, així que es decidir amagar darrere l’altar i es va adreçar als segadors amb veu d’ultratomba, com si fos el sant qui parlés:
Qui deixi els xavos en aquest plat
I surti a fora a fer una volta,
Quan torni els trobarà doblats.
Els bescaranesos van obrir els ulls i van pensar que podien doblar el guany només deixant un moment els xavos al plat. No aniria pas malament allò.
Així que confiant en el sant (miracle, havia parlat), van posar un xavo dins el plat que hi havia damunt de l’altar i sortiren a fer un tomb al voltant de l’ermita. Quan tornaven a entrar van quedar sorpresos, ja que al plat hi havia dos xavos. Quina alegria! Calia tornar-ho a provar. Cada un va posar-hi un xavo i van sortir a fer el tomb a l’ermita. Quan van entrar: miracle!, n’hi havia el doble. Llavors van decidir que calia fer un bon cop de sort i van posar els set que portaven cadascú (49) més els vuit que el sant els havia doblat al plat (un de la primera vegada i set de la segona), que eren el fruit de les suors de tota la sega.
Van sortir, van fer la volta i entraren. Cony! –van exclamar-, no n’hi ha cap. Enfurismats van agafar els voltants (l’eina de segar) i van escometre el sant. Però l’ermità va aparèixer en aquells moments, i ho féu disfressat de bisbe, amb la mitra i la capa de la imatge i els empaità a cops de bàcul. Els segadors, convençuts que era el mateix sant en persona, van fugir cames ajudeu-me, mentre anaven dient:
Bé podeu anar mudat
Amb els diners que ens heu robat.
I des d’aquell fet que els segadors de Bescaran mai més no es van aturar a reposar a l’ermita de Sant Honorat, ni quan anaven ni quan tornaven de la sega.