Bredda o com complir un somni
Temps aproximat de lectura:
Bredda és un grup de música que sorgeix entre tres amics a la plaça del poble l'estiu de 2018, sense cap objectiu més que el de gaudir de la seva passió per la música. Actualment, i sense imaginar-ho, ja són nou integrants damunt l'escenari. Aquests són dues veus interpretades pel Dídac i el Joan, dues guitarres que sonen en mans de l'Àlex i el Fran, dos vents, que són a la trompeta el Josep i al trombó el Roger, a les tecles la Sara, en David toca el baix, i a la bateria hi ha el Jordi.
A banda dels nou integrants damunt l'escenari, m'expliquen que Bredda és un projecte de molta gent, m'anomenen l'Àlex encarregat del so, i l'Isac de les llums, el Pol, l'Edu, el Guillem, i el seu fotògraf Pep, entre molts altres que treballen força al darrere perquè tot hi surti bé allà dalt.
Quan els parlo de sumar-hi més gent a aquesta aventura em diuen que no descarten buscar nous instruments, un Dj. damunt l'escenari per als efectes els agradaria, i m'expliquen que la Sara, teclista del grup, últimament s'està animant a cantar, i que una veu femenina dins de Bredda podria aportar molt i marcar la diferència.
Bredda significa "germà" en un dialecte jamaicà, una paraula que defineix l'estil i l'esperit de la seva música, i que van tenir clara des del principi, ja que per ells defineix a la perfecció allò que busquen traslladar al seu públic: gaudir i viure intensament cada moment amb la gent que estimes. "El missatge pot ser molt ampli, però sempre estarà basat en l'ideal aquest de viure la vida en l'ara, i el demà ja el trobarem."
I quin és el procés de creació d'aquest missatge? A Bredda generalment surt primer la lletra, que és a càrrec de les dues veus del grup, i després la base musical, tot i que a vegades és la banda qui troba primer el so. Un treball col·lectiu perquè tothom estigui satisfet amb el que surt a expressar dalt l'escenari.
Les lletres que canta el grup parlen de la vida que a ells els agrada viure, de l'amistat, de germanor i de crear mil plans diferents cada dia: "viure cada dia sigui dilluns o diumenge, perquè al final un dia ja no hi ets, i segurament et queda aquest sabor amarg de no poder haver gaudit de tots els moments".
Bredda em defineix la música com una arma per expressar-se, un idioma universal que va més enllà de qualsevol llengua, un recurs poderós en el qual plasmar els seus valors i caràcter reivindicatiu, tenint molt clar quin és i quin volen que sigui el seu públic.
Un públic, que com ells m'expliquen, es pot sentir identificat en el que volen expressar i representar, i que els segueix per la seva naturalitat dins i fora de l'escenari.
Els pregunto per l'evolució de Bredda en aquests últims dos anys, i em parlen emocionats d'un creixement progressiu que ni els mateixos esperaven "trobar-se tots en una sala per treballar i fer créixer un mateix projecte, que va iniciar entre tres amics a la plaça del poble, és una cosa que sempre impressiona", però que creuen que rau en el seu constant esforç i hores de dedicació en el projecte, i en la sensació de germanor, amistat i proximitat que han creat amb la seva música. M'expliquen també que el fet de ser nou persones, més totes les de darrere, fa que on no arriba l'un, arribi l'altre, i d'aquesta manera el projecte es manté en una constant evolució.
Per ells el grup s'ha convertit en un grup d'amics, amb el que hi passen moltes hores, tot i que afirmen que a l'hora de treballar s'ho prenen tots molt seriosament. "Nosaltres som molt amics entre nosaltres, però intentem sempre mirar pel bé del grup. Tenim tots clar que no estem aquí pels interessos personals de cadascú, sinó per Bredda". Expressen que les hores que dediquen a Bredda són incomptables, però que a ells no els suposa cap sacrifici.
També fan autocrítica del seu projecte, i parlem sobre diferents aspectes que avui millorarien, o farien d'altra manera, com és el cas de la gravació i producció dels seus primers tres singles, Caminant, SCRIB i Petits Detalls. Els pregunto per una possible reedició, però m'ho resumeixen com un procés d'aprenentatge del qual estan orgullosos, ja que els ha servit per aprendre i fer créixer Bredda. Urquinaona, que és el seu últim treball, reflecteix per ells el punt en què es troben avui dia, quant a consciència i professionalització del seu projecte.
Un procés evolutiu que també ve molt marcat pel caràcter autodidacte del grup, tot i haver-hi membres que compten amb estudis musicals, generalment tots han après l'idioma de la música per passió. M'expliquen que això els ha dut a coses negatives com haver de cantar versions en aquests primers anys de concerts, però que d'això n'han tret l'experiència damunt l'escenari i amb el públic. A més, afirmen que el fet de no tenir gaires estudis musicals els ha permès experimentar i "fer les coses des del sentiment, i no per si un acord va després de l'altre, perquè la teoria musical així ho demana".
I d'aquesta manera, per ells Bredda és una fusió dels estils de tots els integrants de la banda, tot i que comenten que és difícil acollir-los tots, tenen clar que tothom s'ha de sentir a gust damunt l'escenari: "la música que hem de fer ha de ser aquella amb la que tothom gaudeixi damunt l'escenari, és a dir, que ningú hi pugi a tocar cançons que no sent".
Una característica que a ells els serveix per diferenciar-se, un tipus de so que m'expliquen que troba la referència en molts dels seus grups preferits, Lágrimas de Sangre, Obrint Pas, Auxili, La Raíz...a partir dels quals creen un producte nou: "Creiem que som capaços d'aconseguir una música que encara que té la referència de molts estils, el nostre públic només reconeixerà quan escolti a Bredda".
Per al seu directe fins ara han recopilat un llistat de cançons que s'adequaven al missatge que volien transmetre damunt d'un escenari, buscant que el seu show tingués un recorregut coherent, amb moments d'eufòria, i moments de tranquil·litat. "Bredda vol ser un espectacle, tant musical com visual, des de l'entrada fins al final".
Ara fa ben poc han resultat els guanyadors del concurs Engresca't, en què el premi és tocar a la Telecogresca, un festival universitari que se celebra a Barcelona des de 1978.
Una experiència que encaren amb moltes ganes i il·lusió, però també amb cert nerviosisme, ja que serà la primera vegada en què tocaran en un festival d'aquestes dimensions: "Pensar que estem compartint escenari amb gent que sap de què va el tema, i que viuen d'això, ens posa nerviosos, però a la vegada en tenim moltes ganes".
Allí aprofitaran per presentar cançons noves que encara no s'han sentit mai, lletres que formaran part del seu primer disc, que sortirà a finals d'aquest 2021. El disc és una de les novetats més especials que presentarà Bredda aquest any, amb cançons en català i castellà que van treballar a fons durant el confinament, causat per la pandèmia la Covid-19, una idea de la qual sempre n'havien tingut moltes ganes per seguir fent sonar el seu missatge.
Com a altres novetats, m'expliquen que aquest any també s'han dedicat molt al directe, treballen perquè tot tingui un sentit damunt l'escenari, han deixat d'improvisar i ara assagen en un espai que s'assembla al directe, a més de comptar amb un tècnic de llums i so.
I parlant d'escenaris, els pregunto a quin els faria especial il·lusió tocar, me'n responen molts, entre ells l'Acampada Jove, el Bioritme, Paupaterres, Clownia, Rototom... però al capdamunt hi posen el Viña Rock. També els agradaria tocar en sales, ja que és una experiència que encara no han viscut mai.
A Bredda m'afirmen que si han de somiar, els agrada que no els tallin les ales, però que el que ells realment volen és tocar, que és el que els agrada. "No aspirem només a coses altes, sinó a allò que ens fa feliç, als llocs on ens sentim en família i on ja hem tocat, sempre voldrem tornar-hi."
Els pregunto per les crítiques, i em diuen que en general n'han rebut poques, i que han tingut la sort de trobar-se amb molta gent que els ha animat a seguir endavant, així i tot les que han rebut han estat constructives i n'han après a reflexionar. Segons ells, a Bredda les crítiques venen més de dins que de fora: "intentem que el projecte tingui una imatge cuidada i som molt autocrítics entre nosaltres".
El grup té molt clar quin és el camí que vol seguir, i vol aspirar a créixer més enllà de Ponent, tot i explicar-me que ells són molt fidels a la terra on han nascut. Em parlen de creixement, però per ells aquest només té sentit si han xafat primer bé Lleida, volen que la gent de Ponent se'n pugui sentir orgullosa, i després si se'ls dóna l'oportunitat traslladar la seva música i arrels fora del territori.
Per últim, els pregunto si Bredda és un somni complert, i responen clarament que sí. Es defineixen com a persones ambicioses, que volen seguir creixent i complint objectius. Així i tot, diuen marcar-se somnis a curt termini, per anar-los complint dia a dia: "Fins ara poder era fer un primer disc, o tocar a la Telecogresca, i quan això haurà passat, els somnis seran uns altres. Són com pàgines d'un llibre que anem escrivint i que no volem que s'acabin".
Bredda m'ha explicat que és un grup que neix de la passió per la música i de la necessitat de dur un missatge d'alegria i germanor al món.
"No ens creiem ningú, i tampoc intentem ser-ho, el que fem, ho fem per passió i el que vingui, serà benvingut. Sabem que el dia que s'acabarà no només tindrem la música, sinó que tindrem un gran nombre d'amics amb els qui continuar compartint moments, i seguir vivint aquesta vida que cantem".
