La Nau Central de la Seu Vella ha acollit l’acte unitari de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya a Lleida. Una celebració que ha comptat amb la participació, entre altres, del paer en cap, Fèlix Larrosa; la consellera de Territori, Ester Capella; la delegada del Govern a Lleida, Montse Bergés, i el president de la Diputació, Joan Talarn.
L’obertura de l’acte ha anat a càrrec de la conductora de l’acte, Gina Raymat, que ha presentat en primer lloc l’actuació de la Coral Shalom que ha fet una interpretació musical de “El Rossinyol” de Pérez Moya a càrrec de la Coral Shalom, amb la col·laboració de l’Orfeó Veus del Camp de Soleràs, Coral Xiroia de l’Ateneu Popular de Ponent, Coral l’Estel del Cercle de Belles Arts de Lleida sota la direcció d’Albert Cabero Olaya.
destaquem
L’alcalde, Fèlix Larrosa, ha iniciat el seu parlament manifestant la satisfacció de celebrar un acte unitari: “hem estat capaços d’entendre la transcendència d’aquests detalls que són els que ens donen entitat i credibilitat “. “Avui hem estat al nivell que ens exigeix la ciutadania perquè hem arribat a l’entesa a través del diàleg”.
Larrosa, que durant el seu discurs ha recordat paraules de Carme Junyent, Josep Vallverdú i Joan Oró, ha expressat que “La Diada Nacional de Catalunya és història, identitat, singularitat i, definitivament, és universalitat” i “reivindiquem des de lleida el paper de capitalitat que fa tants anys que parlem. Amb ambició, criteri i responsabilitat, fem-ho i insistim!”
El paer en cap, que ha recordat la reunió que va tenir amb el president de la Generalitat divendres passat, ha assegurat que “hem de liderar des del territori i amb el territori un projecte solvent de país perquè Lleida, com a capital, és cabdal per aconseguir dinàmiques de progrés per a la resta de Catalunya”.
Larrosa, que ha insistit en què tothom ha de fer força per aconseguir que la Seu Vella sigui Patrimoni Mundial per la Unesco, ha assegurat que l’11 de Setembre ens singularitza, en identitat i llengua i cultura pròpies, que ens projecta arreu. Una data que és record, respecte i la commemoració d’una derrota, que ens va marcar com a societat però que no ens ha aturat ni invisibilitzat sinó que ens ha forjat com a poble”.
Abans del paer en cap han intervingut la delegada del Govern a Lleida, Montse Bergés. I el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn.
Les paraules del paer en cap han donat pas a la interpretació musical amb “La presó de Lleida”, “Cançons de Pandero” i “Garrotin” a càrrec del grup de polifonia Sylvestris
La intervenció de la consellera de Territori de la Generalitat, Ester Capella, ha posat el punt i final a l’acte institucional tot recordant que “l’any 1707, el despotisme borbònic va convertir la Seu Vella, on som, en caserna militar. Avui, a l’any 2023, seguim defensant la nostra voluntat de ser i la llengua. Una llengua amb tots els seus accents”.
La interpretació musical “El cant de la senyera”, poema de Joan Maragall i autor Lluís Millet, a càrrec de la Coral Shalom, amb la col·laboració de l’Orfeó Veus del Camp del Soleràs, Coral Xiroia de l’Ateneu Popular de Ponent i Coral l’Estel del Cercle de Belles Arts de Lleida sota la direcció d’Albert Cabero Olaya, ha clos la celebració a la Nau Central.
L’acte ha finalitzat al peu del Pont llevadís de la Seu Vella amb l’ofrena floral al monòlit en record a les víctimes del 1707 i amb el cant de l’Himne Nacional de Catalunya.
Durant el matí han estat oberts els dos espais per a les ofrenes de les entitats, a l’Edifici del Roser (Parador de Lleida) i al monòlit en record a les víctimes del 1707 (Seu Vella).
