L’agressivitat: de l’origen a la conscienciació
Temps aproximat de lectura:
En algun moment o altre de la vida, l’ésser humà desenvolupa una conducta negativa que comporta l’aparició de l’agressivitat. Us heu preguntat mai a què es degut que ens tornem agressius en una situació determinada? Molts estudis analitzen quan agredeixen els nens i nenes, per exemple, i el resultat és que ho fan per aconseguir joguines o voler utilitzar-los. El 75% de les agressions infantils durant les primeres etapes de la vida és donen en aquest tipus de relacions, ja que jugar és una necessitat vital i d'aprenentatge per als infants. En els adults, altres estudis demostren agressivitat per causes sexuals, com els celos, o laborals, ja sigui per diners o èxit. Val a recordar que l'agressivitat pot ser física o psíquica.
Però on neix l'agressivitat? Diferents investigadors de Lleida, Barcelona i Castelló han fet un estudi recentment sobre la població general a Espanya i en aquest han constatat que viure en grans ciutats, consumir cànnabis o experimentar abusos durant la infantesa són alguns dels factors que afavoreixen el desenvolupament de comportaments agressius durant l’edat adulta. La investigació conclou que les persones que viuen a les grans ciutats ho fan de forma més individual que en un poble, on hi predomina la importància del col·lectiu. En situacions crítiques, una persona que viu en un poble pot rebre el suport de les persones d’aquell municipi.
Un dels autors d’aquest estudi, el professor de la facultat de Psicologia de la UdL, Jorge Moya, dona molta importància al factor ambiental. “Perquè es puguin donar conductes violentes entre els humans s’ha d’estar exposats a uns factors ambientals que facilitin la predisposició que un té a ser més agressiu”, diu Moya. A nivell social, viure en un barri considerat marginal ajuda a qualsevol tipus de conducta violenta i dificultats psicològiques. Una de les principals raons és perquè aquests barris estan allunyats dels centres públics on hi ha els serveis sanitaris i socials.
Els problemes interns entre famílies i veïns també poden provocar que, tant un infant o un adult, tinguin un caràcter agressiu en un moment determinat.
Altres situacions que poden despertar comportaments agressius és la mort d’un ésser estimat, suspendre un curs acadèmic o veure's obligat a marxar d'un lloc per viure millor en un altre. “Un col·lectiu que en alguns casos tenen una conducta agressiva serien els immigrants. Haver de passar per un procés d’immigració i deixar el seu país per buscar noves oportunitats. Si aquestes no arriben o no són les esperades, poden despertar conductes violentes. No és perquè els immigrants siguin agressius, sinó perquè el procés és molt estressant”, aclara l’investigador. Moya destaca que hi ha persones que no desenvolupen l’agressivitat pels seus aprenentatges propis i per la configuració biològica de la persona que el predisposa a no adquirir conductes violentes.
Altres estudis indiquen que la violència no està relacionada directament amb algun tipus de maltractament, però quan una persona és més violenta, és més probable que pugui desenvolupar conductes agressives cròniques cap a algun col·lectiu. El docent creu que “actualment no existeix cap cura per a l’agressivitat. La millor estratègia per controlar-la és disminuir els factors de risc ambientals”.
Finalment, Moya considera que no hi ha un perfil de persones més violentes que unes altres. Ara bé, l’adolescència és una etapa de la vida on es donen conductes més impulsives perquè el cervell encara s’està desenvolupant.
La importància de la detecció i el control
Per anar una mica més enllà, la Cristina Vidal, psicòloga clínica i directora del Centre Integral PsicoLleida, explica que l'única forma de conèixer les emocions és conèixer qui les provoca. “Hem de tenir molta autoconsciència, hem de ser capaços d’escoltar, saber com ens sentim. Només controlem allò del que som conscients”. En aquest sentit, la Cristina distingeix entre tres nivells: emoció (el que ens enfada no ho podem controlar), pensament (el que pensem en un moment determinat, pensar coses que ens poden fer ser agressius) i el conductual (el que faré: pegaré, agrediré, cridaré).
Un dels casos on trobem que les persones són més agressives és en situacions de rebeldia, com pot ser al volant. Vidal ho atribueix a que són situacions d’anonimat en què les persones no es responsabilitzen de les seves accions. “Com que hi ha poca consciència, poca responsabilitat, és difícil que algú acudeixi al centre per aquest problema, ja que requiriria d’un altre nivell", afirma. "L’agressivitat no és el principal motiu pel qual les persones acostumen a acudir a la consulta. Ho fan perquè tenen problemes de parella o a la feina."
A PsicoLleida treballen sobretot a nivell conductual, però als adults els poden ajudar a canviar la forma amb la que perceben i gestionen les emocions. Això ho fan amb tècniques d’autoregulació emocional com la reestructuració cognitiva, regular la resposta fisiològica mitjançant la respiració abdominal, i el mindfullness. “L’objectiu en una teràpia ha de ser que la persona aprengui a controlar la seva ira, la seva conducta, intentar que no aparegui l’agressivitat en una persona. Saber què fa que aquesta persona es descontroli en moments determinats”, explica Vidal.
Diferents estudis parlen que els homes són més agressius que les dones per raons culturals i biològiques. Cal que cadascú de nosaltres detecti quan desenvolupa un comportament més agressiu, si no aprenem a controlar-nos nosaltres mateixos, serà molt difícil eliminar les conductes tòxiques.
