Les Garrigues debat sobre les “Conseqüències del consum de prostitució”
Temps aproximat de lectura:
L’Institut Català de les Dones (ICD), amb la col·laboració del Consell Comarcal de les Garrigues i dels ajuntaments de Juneda i les Borges Blanques, ha programat durant el mes d’abril dues activitats en el marc del projecte “Conseqüències del consum de prostitució”. Aquest projecte pretén obrir un debat en la societat sobre la prostitució i sensibilitzar especialment als més joves sobre les conseqüències que té el seu consum, tant per a les dones com per a la societat en general.
El pròxim diumenge, 11 d’abril a les 16.30 hores, es projectarà a la Sala CEI de les Borges Blanques el documental “El proxeneta” amb la presència de la seva directora, Mabel Lozano, guanyadora de l’últim Premi Goya al Millor Curtmetratge Documental per “Biografía del cadáver de una mujer”. “El proxeneta” narra la història real en primera persona d’un traficant de dones, on es repassa l’evolució de la prostitució i el tràfic de dones amb finalitats d’explotació sexual a Espanya des de la dècada dels 80. Sobre aquesta història també va publicar el llibre del mateix títol l’any 2018.
La segona de les activitats programades tindrà lloc al Complex Cultural de Juneda el pròxim divendres, 16 d’abril a les 17.00 hores, amb la conferència “Els lligams entre pornografia i prostitució i els seus perills” a càrrec de Mabel Lozano.
Ambdues activitats formen part del projecte “Conseqüències del consum de prostitució” que es durà a terme durant el mes d’abril a 20 municipis de la província de Lleida.
Mabel Lozano és feminista abolicionista, guionista, productora i directora de cinema social. En els inicis de la seva carrera professional treballa com a presentadora, col·laboradora i actriu en nombroses sèries i programes de televisió. L’any 2007 dona un gir a la seva carrera professional. Realitza un màster de cinema social i drets humans a la Universitat de Galway i comença una carrera com a documentalista pels drets humans.
Pel que fa al seu activisme a favor de l’abolició de la prostitució destaquen especialment el seu primer llargmetratge documental “Voces contra la trata de mujeres”, rodat a Romania, Moldàvia i Espanya, on denuncia la compra-venda de dones i nenes amb finalitats d’explotació sexual; “Chicas nuevas 24 horas” (2015) sobre el tràfic i explotació sexual de dones, que va ser candidata a un Goya i als Premis Platí del cinema iberoamericà; “El proxeneta” (2017), la història real en primera persona d’un traficant de dones, on es repassa l’evolució de la prostitució i el tràfic de dones amb finalitats d’explotació sexual a Espanya des de la dècada dels 80; i “Biografía del cadáver de una mujer” (2020), guanyador del Goya en la categoria de Millor Curtmetratge Documental 2021, on s’explica la història d’una dona que denuncia el seu proxeneta i com aquest encarrega el seu assassinat a trets.
Les dades sobre prostitució i tràfic de dones i nenes amb finalitat d’explotació sexual de diferents organismes internacionals han motivat la realització d’aquest projecte.
Segons l’informe de l’UNODC (Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i la prostitució), Trata de personas hacia Europa con fines de explotación sexual [1]:
“Pese a que existen diferentes mercados del sexo, en particular el turismo sexual, la prostitución transexual y la prostitución masculina, prácticamente todos los clientes de los servicios sexuales comerciales en Europa son hombres y en su mayoría las mujeres son los proveedores. Los datos de estudios nacionales indican que el porcentaje de hombres que han consumido servicios sexuales en su vida varía considerablemente según los países y a lo largo del tiempo. […] Estudios recientes realizados en otros países indican cifras similares en Suecia (13%), los Países Bajos (14%), Australia (15%), y Suiza (19%). España (39%) representa un valor atípico en Europa […].”
Segons l’UNODC també[2]:
“Se calcula que en España ejercen la prostitución un número cercano a las 350.000 mujeres de las cuales el 80% son extranjeras en situación de migración irregular provenientes de Brasil, Colombia, Nigeria, Rumania, Rusia y Ucrania”.
Segons les dades[3] que consten a Femicide Volume X: Contemporary Forms of Enslavement of Women & Girls del Consell Acadèmic de les Nacions Unides (ACUNS) [4]:
“Según un dato oficial de la Encuesta de salud y hábitos sexuales del Instituto Nacional de Estadística (INE, 2003), uno de cada cuatro hombres dijo haber hecho “uso de prostitución” alguna vez en su vida. Un 7% dijo haberlo hecho en el último año.
Según un dato más actual, del informe sobre trata con fines de explotación sexual de la Asociación para la Atención, Prevención, Reinserción de Mujeres Prostituidas (APRAMP, 2011), casi cuatro de cada 10 hombres han consumido alguna vez o son consumidores habituales de prostitución. Los pocos estudios realizados coinciden en que España ocupa el primer o segundo lugar de Europa en el consumo de prostitución y trata de mujeres y niñas, y ha pasado de ser un país de tránsito a uno de destino de mujeres traficadas, en parte, atribuido esto último al aumento de la demanda.
Las encuestas y estudios sobre el demandante de prostitución son escasos y se estima que solo el 1% de los estudios sobre la prostitución tienen como objeto principal de investigación al demandante (Ranea, 2016). Otra de las conclusiones que se tiene de los recientes trabajos académicos en España sobre la demanda de la prostitución es que los demandantes son cada vez más jóvenes y toman a las prostitutas como meros objetos de consumo y entretenimiento, y no reconocen que estas mujeres son víctimas de explotación sexual (Ranea, 2016).”
[1] <https://www.unodc.org/documents/publications/TiP_Europe_ES_LORES.pdf> consultada a 02/10/2020.
[2] <https://www.unodc.org/documents/lpo-brazil/sobre-unodc/Fact_Sheet_Dados_Trafico_de_Pessoas_geral_ESP.pdf> consultada a 02/10/2020.
[3] <https://geoviolenciasexual.com/espana-la-puerta-de-entrada-de-la-trata-con-fines-de-explotacion-sexual-en-europa/> consultada a 02/10/2020.
[4] <https://acuns.org/femicide-volume-x-contemporary-forms-of-enslavement-of-women-girls/> consultada a 02/10/2020.
