Lily Brick: "Si creiem que la nostra vida ha de canviar, fem-ho"

LLEIDACOM / Amaia Rodrigo Arcay
30-03-2020
  • Lily Brick: "Si creiem que la nostra vida ha de canviar, fem-ho"
  • Com estàs passant el confinament?

Aprofito per fer coses que fins ara no havia pogut fer. Fa cinc anys que estic treballant molt amb els murals i formant-me en aquest àmbit. Sempre he estat una persona molt curiosa i m'he baixat alguns cursos, també d'idiomes, i estic escoltant podcast d'història, que m'encanta i la tenia abandonada. També hi havia còmics per casa que m'estaven demanant a crits que els llegís. Disfrutant del que m'agrada i trobant-me amb mi mateixa.

  • Què fas i què recomanes per sentir-te millor?

Recomano estar en moviment constantment. Passar moltes hores mirant el mòbil, les xarxes socials, sense fer res més, ens fa centrar-nos molt en la problemàtica. Llegir notícies falses pot provocar sensació de pànic i ansietat i jo em vaig adonar que això em podria començar a passar i vaig decidir fer projectes a casa: llibres pendents, plantar llavors, pintar les parets, fer manualitats, endreçar bé l'habitació... fer petites coses que ens fan sentir bé, que construïm nosaltres. Fer alguna cosa productiva ens fa sentir descansats, com una mena de neteja mental.

  • Què et preocupa més?

La societat. El que em fa patir més és que jo tinc capacitat d'estar sola i se'm dona bé. Treballo sola i constantment em trobo sola amb mi mateixa. Però em fan patir les persones que s'han trobat de cop amb aquesta soledat obligada. La primera setmana, ho poden portar bé, però més endavant, poden entrar en aquest pànic existencial, adonant-se que aquesta vida potser no els agradava. Em fa por la reacció de moltes persones després de tantes setmanes i el canvi que això pot suposar. No som una societat preparada per aquesta exclusió social. M'encantaria que tothom ho portés bé.

  • Què n'estàs aprenent?

Que al final, la feina i l'estrés i els diners són coses que ens preocupen massa. Alguna cosa tan senzilla o tan petita com un virus, per la qual ningú patia,

Al final, les coses importants són les petites. La tranquil·litat, viure intensament, ser feliç, saber què vols a la vida... La vida és curta. Qui anava a dir que molta gent gran tingués tanta por després de tant temps viscut. Cal viure el moment i ser feliços. Si creiem que la nostra vida ha de canviar, fer-ho.

  • Què és el primer que voldràs fer quan passi tot això?

Anar a abraçar els meus avis. Però crec que hauré d'esperar mesos. Abraçar. Tinc moltes ganes d'abraçar els meus amics. La gent que em coneix sap que sóc d'abraçar. És el que més m'està costant. Les videoconferències no són el mateix.

Notícies relacionades: 
Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Veus encertat confinar de nou Lleida i el Baix Segrià?