Lleida homenatja els seus deportats als camps d’extermini nazi

“L’amor supera la mort.” Amb aquesta frase tan contundent va definir ahir l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, l’homenatge que la capital de Ponent va retre a deu lleidatans deportats a camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. Així, ahir al matí es van col·locar un total de deu Stolpersteine, llambordes personalitzades i elaborades manualment per l’artista alemany Gunter Demnig, davant de l’últim domicili conegut on van viure aquestes víctimes de l’holocaust.

Els homenatjats van ser Peret Barbarroja Sala (c/Camí de Canet, 17), Domènec Miñano Lozano (c/ Manuel de Montsuar, 2), Josep Estrada Fabregat (c/ Príncep de Viana, 37), Manolo San Martín Santamaría (c/Sant Ruf, 23), Ramon Alandí Qui (c/ Democràcia, 11), Josep Casas Ezequiel (c/ del Canyeret, 18), Pau Pinós Abad (c/ del Canyeret 8), Enric Curià Gatius (c/ Cavallers, 46), Josep Teixidó Badia (c/Sant Martí, 6) i Josep Pach Roselló (c/ Canonge Brugulat, 22). “Després de la Guerra Civil espanyola, uns 10.000 republicans exiliats van caure en mans del govern alemany i van ser deportats a Mauthausen amb la total connivència del govern de Franco. Una vegada allà, van morir més de la meitat i aquest és un drama que ha estat silenciat durant moltíssim temps. És per això que creiem necessari seguir treballant per aixecar aquest vel de silenci i foscor perquè és l’única manera de cosir les ferides que durant tants anys han estat obertes”, va explicar la directora de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, durant l’acte institucional de l’homenatge.

A Lleida, trenta persones van ser deportades a camps d’extermini alemanys, i està previst que totes rebin el corresponent homenatge amb la col·locació d’un Stolpersteine amb el seu nom. Tanmateix, aquest reconeixement haurà d’esperar perquè, com que es tracta de peces fetes a mà per una mateixa persona, el procés va més lent. “Són molts els països que s’estan despertant i s’estan unint a aquest projecte de les pedres de la memòria, així que el volum de treball de Gunter Demnig creix dia a dia”, va afirmar Domènech.