Parlar del suïcidi per prevenir-lo: la lluita dels supervivents per sensibilitzar la població

REDACCIÓ - AMIC - Social.cat
Publicat: 
19-09-2023
Actualitzat: 04-10-2023 20:00
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Parlar del suïcidi per prevenir-lo: la lluita dels supervivents per sensibilitzar la població
    Peu de foto: 
    Imatge d'arxiu (Pixabay)

L'any 2022 van morir per suïcidi 607 persones a Catalunya i 4.097 a l'Estat espanyol, el que representa un 5% i un 3,95% més que l'any anterior, respectivament. El suïcidi és la primera causa de mort externa des de fa més de 15 anys, per sobre dels accidents de trànsit. A Catalunya, els suïcidis són la segona causa de mort en les dones de 25 a 44 anys, i la primera en els homes d'aquest grup d'edat. Amb motiu del Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi pel 10 de setembre, l'associació Després del Suïcidi - Associació de Supervivents (DSAS) ha encetat una campanya de sensibilització als hospitals i carrers de Barcelona i ha organitzat un acte sobre xarxes socials i prevenció del suïcidi al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

El suïcidi continua sent una de les principals causes de mort evitable, especialment en el cas de les persones d'entre 15 i 29 anys. La taxa de suïcidis és més alta en homes que en dones, situant-se en 13,7 i 7,5 morts per 100.000 habitants, respectivament, segons dades del Departament de Salut. Les conductes suïcides van augmentar amb l'inici de la pandèmia i van passar de 4.291 el 2020 a 6.531 el 2021. El 2022, han continuat augmentant, arribant a ser 7.538, segons dades del Codi Risc Suïcidi.

Conèixer els factors de risc i de protecció

L'OMS classifica els factors de risc al suïcidi en sistèmics i socials, referits, per exemple, a l'estigma o la dificultat d'accés al sistema sanitari; comunitaris, referits a aquells derivats de conflictes, desplaçaments, discriminació o traumes; relacionals, vinculats a l'aïllament, la soledat, les disputes o pèrdues; i individuals, aquells relacionats amb trastorns mentals, intents de suïcidi anteriors, consum nociu de drogues o pèrdua de la feina o financera, entre altres.

La taxa de suïcidis és més alta en les persones en condicions socioeconòmiques desfavorables i les que estan a l'atur, sobretot de llarga durada. De la mateixa manera, una quantitat significativa de suïcidis es relaciona amb situacions d'estrès provocades per desnonaments, execucions hipotecàries i altres procediments similars. Les persones sense llar presenten un risc més elevat de morir per suïcidi.

D'altra banda, existeixen factors que protegeixen les persones contra aquest risc, relacionats amb trets de la personalitat, la salut mental i l'estabilitat emocional de la persona, i d'altres externs, com l'accessibilitat als dispositius de salut i l'existència d'una xarxa social i familiar de suport.

Els supervivents, doblement silenciats

L'OMS estima que cada mort per suïcidi afecta un mínim de sis persones en el seu entorn més proper, malgrat que un estudi poblacional constata empíricament que l'afectació està entorn de més de 100 persones. La càrrega que deixa aquesta mort, tal com afirmen des de la DSAS, és molt gran i el procés de dol és diferent del d'un altre tipus. El risc de patir un dol traumàtic o patològic és del 40%, el doble que la població general.

"Es tracta d'un dol que està carregat d'estigma i de tabús. Hi ha tota una càrrega traumàtica al voltant del xoc que ens produeix aquesta notícia que té unes conseqüències que es perllonguen en el temps molt més que un dol ordinari", explica Carles Alastuey, portaveu de la DSAS.

La DSAS treballa des de fa més de deu anys per la prevenció del suïcidi, donant suport als supervivents en el seu procés de dol perquè aquest sigui saludable. Una atenció que fan complementàriament als serveis de salut i que, tal com reivindiquen, resulta necessària en una població de risc que sovint no troba els recursos que necessita.

La seva lluita també implica trencar amb les falses creences i l'estigma entorn del suïcidi. "Per nosaltres, l'acte més preventiu és parlar-ne obertament i fer-ho des del coneixement. Normalitzar les seves conseqüències, visibilitzar, per exemple, els supervivents", explica Carles Alastuey. "L'estigma dificulta molt que determinades polítiques es puguin reivindicar o aplicar correctament. Si no saps què demanar, és difícil demanar-ho", afegeix.

Amb motiu de la commemoració del Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi, l'associació ha organitzat la campanya de sensibilització 'Obre els ulls. Acosta't. Parla' amb persones voluntàries de la DSAS. Aquest divendres han ofert al públic informació sobre la prevenció del suïcidi i senyals d'alerta a les portes de quatre hospitals de Barcelona. El barri de Sants acollirà aquest diumenge una exposició fotogràfica al respecte i el 15 de setembre se celebrarà al Col·legi de Periodistes de Catalunya l'acte 'Xarxes socials i prevenció del suïcidi: Com enfoquem la Prevenció del Suïcidi a les Xarxes Socials'.

Comparteix

També t'interessarà