Els peixos als llacs del Parc Nacional d’Aigüestortes s’estan feminitzant com a conseqüència d’emissions de contaminació en l’aire. Així ho afirma un estudi del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que ha constatat que exemplars mascles han desenvolupat característiques pròpies de les femelles, com el fet que els seus organismes generen proteïnes per produir ous. Una cosa que no afecta l’aspecte físic ni la fertilitat, segons els autors de la investigació. Tanmateix, consideren aquest fet una advertència. Una cosa que evidencia que els efectes de la contaminació arriben molt més enllà dels llocs on s’originen les emissions i que, al tractar-se de compostos persistents que es transmeten a través de la cadena tròfica, poden tenir «una influència general sobre la salut humana».
La investigació, publicada a la revista Nature Scientific Reports, recull anàlisis durant quinze anys en llacs d’Eslovàquia, Escòcia i el Pirineu lleidatà. En aquest últim cas, un dels autors de l’estudi, Jordi Catalán, recorda que «els contaminants que alteren el sistema hormonal (disruptors endocrins) han arribat a l’interior dels peixos viatjant per l’aire i dipositant-se en llacs remots, allunyats de les fonts d’emissió com les ciutats i els camps de cultiu». Aquests elements s’han trobat acumulats en el teixit muscular, a la sang i al fetge. Per al zoòleg austríac Reinhard Lackner, un altre dels responsables de l’estudi, «es podria dir que els mascles s’estan empassant involuntàriament píndoles anticonceptives». L’al·lusió a les píndoles és només una metàfora, aclareix un altre dels responsables de l’estudi, Benjamín Piña. «Els efectes de la contaminació sobre els peixos estan comprovats, però encara no sabem amb certesa què els ha generat», assenyala. Una de les hipòtesis plausibles, assenyala, són els compostos organoclorats, presents en insecticides i l’ús dels quals està en regressió.
Piña va assenyalar que les baixes temperatures al Pirineu contribueixen a fer que aquests compostos siguin més estables. «Ho són més com més fred hi fa», subratlla. En estat inicialment gasós, poden acumular-se a la terra en forma de precipitacions de neu que, durant l’època del desglaç, flueixen amb el cabal d’aigua a rius i llacs.
