Alfarràs

L'origen d'Alfarràs pot estar en el seu actual emplaçament, de l'època romana, si bé hi ha un emplaçament més al sud, Santfaduc, que podria tindre una població anterior. Segons Lladonosa, la trama urbana del nucli antic és clarament àrab. Al 1147 les tropes de Ramon Berenguer IV van guanyar les terres per als cristians i les van donar a cent homes de Balaguer. Al segle XIV, el monestir de Sant Hilari de Lleida adquireix el senyoriu d'Alfarràs i Andaní. A finals de segle, el monestir es debilita i es veu obligat a vendre les terres del molí d'Alfarràs mitjançant el contracte amb la Paeria de Lleida el 1400. Posteriorment, també la Paeria va vendre la seua jurisdicció sobre el municipi. Així va començar el senyoriu de la casa dels Boixadors, que tenia boix en el seu escut d'armes, que encara perviu en l'escut de la població. Al 1601, el senyoriu passa a la casa Desvalls, i un segle després esdevé marquesat, amb el mateix llinatge, que encara perdura. El 1897 el marquès d'Alfarràs va construir les fàbriques de filats, primer Viladés SA i l'any següent Casals SA, que en un principi van ser llogades i que al 1919 es van vendre juntament amb les turbines. Aquestes fàbriques van marcar la vida d'Alfarràs.