Baix Pallars
Baix Pallars
El Baix Pallars és un municipi constituït l'any 1969 per l'agrupació dels antics municipis de Gerri de la Sal, Peramea, Baén i Montcortès. Geogràficament limita al nord amb el congost d'Arboló, al sud amb el de Collegats, a l'est amb la serra de Cuberes i a l'oest amb la serra de Peracalç i la vall Fosca. Està dividit en tres unitats geogràfiques amb característiques pròpies: la zona de Baén, situada al marge esquerre del riu Noguera Pallaresa i oberta cap a l'Alt Urgell; la vall del riu Noguera Pallaresa; i el Pla de Corts, que s'estén des del marge dret de la vall fins a l'inici de la vall Fosca, caracteritzat per les terrasses i la presència del llac de Montcortès d'origen càrstic. El Pla de Corts és una planúria entre muntanyes amb unes particularitats orogràfiques i climàtiques que durant centenars d'anys han afavorit l'ocupació humana. El municipi tanca la part sud del Pallars Sobirà i representa la transició entre les característiques del Prepirineu i el Pirineu, amb altituds que oscil·len entre els 591 metres al fons de la vall i els 1.400 metres del pic de Sant Aventí.
Gerri de la Sal, cap del municipi, és a l'extrem meridional de la comarca, que forma una cubeta (la ribera de Gerri) a la vall de la Noguera Pallaresa, limitada al S pel congost de Collegats i al N per l'estret d'Arboló. Comprèn tota la zona dels contraforts septentrionals de les serres de Boumort i de Peracalç, drenada cap a la ribera de Gerri pel riu Major i pel barranc d'Enseu, afluents per l'esquerra, i pel barranc de Morreres i pel riu d'Ancs, per la dreta.

Nucli | Habitants |
---|---|
Ancs | 4 |
Baén | 26 |
Balestui | 2 |
Bresca | 4 |
Bretui | 29 |
Buseu | 0 |
Canals | 0 |
Capestany | 2 |
Castellnou | 5 |
Cortscastell | 4 |
Cuberes | 0 |
El Comte | 2 |
Enseu | 4 |
Gerri de la Sal | 121 |
Masies de Llaràs | 5 |
Mentui | 4 |
Montcortès | 31 |
Peracalç | 8 |
Peramea | 68 |
Pui | 0 |
Pujol | 9 |
Sant Sebastià de Buseu | 0 |
Sarroca de Baén | 5 |
Sellui | 9 |
Soi | 0 |
Solduga i Espluga | 1 |
Useu | 8 |
Vilesa | 0 |
-
Rafting Llavorsí LlavorsÍ Més informació
-
XARXA DE MUSEUS DE LES TERRES DE LLEIDA i ARAN Esterri D'Àneu Més informació
-
XARXA DE MUSEUS DE LES TERRES DE LLEIDA i ARAN Solsona Més informació
-
ECOMUSEU DE LES VALLS D'ÀNEU Esterri D'Àneu Més informació
-
XARXA DE MUSEUS DE LES TERRES DE LLEIDA i ARAN TÀrrega Més informació
-
MUSEU DE GERRI DE LA SAL Gerri De La Sal Més informació
-
TROS DE SORT Sort Més informació
-
XARXA DE MUSEUS DE LES TERRES DE LLEIDA i ARAN Isona Més informació
-
XARXA DE MUSEUS DE LES TERRES DE LLEIDA i ARAN La Seu D'urgell Més informació
-
XARXA DE MUSEUS DE LES TERRES DE LLEIDA i ARAN Balaguer Més informació
Pàgines
Ajuntament Baix Pallars
Actualitat i notícies a Baix Pallars
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!

Dades facilitades per Idescat
Distància a capital de comarca (Sort): 21,5 km (30 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 120 km (1 hora, 52 minuts en cotxe).
El monestir de Gerri va ser l'origen de la població i es comunica amb el poble per un pont antic. Les primeres notícies de la vila daten del segle X. La part baixa del nucli actual, entre la carretera i el riu, forma l'antiga vila que s'articulava entorn de la plaça de Sant Feliu, des d'on s'accedia mitjançant un portal cap al pont romànic que creua el Noguera Pallaresa i facilitava l'accés al monestir de Santa Maria.
José Maria Semino Laguia Alcalde | CP |
Albert Font Gasa | CP |
Ramon Ros Laguia | CP |
Maria Teresa Doria Laguia | CP |
Eloi Calvo Ruiz | CP |
Jorge Luís Canut Bartra | CP |
Jorge Canal Llimiana | CP |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Romànic al Pallars Sobirà
Fent un recorregut per la comarca ens trobem arreu importants monuments de l'art romànic. Donada la seua quantitat, farem una tria a tall d'exemple.
Des d'Esterri, riu amunt, una curta carretera porta a dos monuments remarcables. Sant Joan d'Isil, ben bé a la vora del riu i, una mica més al nord, al poblet d'Alòs d'Isil, la parroquial de Sant Llisser. Des d'Esterri, Pallaresa avall, a l'esquerra del riu, es troba aviat el santuari de Santa Maria d'Àneu i, passat el pantà de la Torrassa o de la Guingueta, a la mateixa banda però enlairat i assequible des d'un pontet, davant d'Escaló, el malmès però interessant monestir de Sant Pere del Burgal.
Tot baixant cap a Llavorsí trobarem un trencall a mà dreta que porta al poble de Baiasca, on es poden admirar les pintures murals de l'església parroquial de Sant Cerni (són les més antigues de Catalunya conservades "in situ") atribuïdes al mateix mestre de Taüll.
Des de Llavorsí és recomanable d'entrar a dos valls veïnes. La vall Ferrera, que posseeix mostres de preromànic i romànic escampades per tot el municipi d'Alins; la vall de Cardós, amb el majestuós campanar de Ribera de Cardós.
Tornant a la Noguera Pallaresa, riu avall, es passa per Sort, centre turístic i capital del Pallars Sobirà, i s'arriba aviat als peus del rogenc santuari d'Arboló, penjat damunt la riba esquerra del riu. Poc després, davant del pintoresc poble de Gerri de la Sal i de les seues salines, hi ha el bell edifici del que va ser monestir de Santa Maria.
Monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal
Antic monestir benedictí del qual resta l'església consagrada el 1149, de grans dimensions, tres naus separades per massissos pilars, tres absis amb decoració llombarda, porta amb arquivolta i capitells treballats protegida per un atri de tres cossos, i campanar d'espadanya de tres pisos enmig de la façana.
Salines de Gerri de la Sal
L'activitat salinera ha sigut una base econòmica molt important per a la població de Gerri de la Sal ja des de l'Edat Mitjana i fins a l'últim terç del segle XX. L'explotació de la sal dóna una configuració pròpia al nucli, amb les salines i els petits magatzems dispersos als dos costats del riu. L'antiga producció de la sal es pot conèixer a partir de visites guiades que mostren el funcionament de les eres d'evaporació, les basses, les arcabotes, etc.; també es pot visitar l'Alfolí (Casa de la Sal) a la plaça Mercadal, com a testimoni de la gran importància econòmica que va tindre la sal al territori.
Era d'Ortega
Seu del grup cultural Lo Vent de Port. L'Era és un exemple del que va ser una unitat de producció familiar al sistema agrari del Pallars fins fa poques dècades: agrupa al seu entorn els pallers, corrals i altres espais utilitzats anteriorment per emmagatzemar i transformar els productes agraris i, avui, per realitzar diferents activitats culturals. És també un punt d'informació sobre els itineraris i excursions pel municipi, i d'aquells elements d'interès natural, arquitectònic i cultural que també es poden visitar i conèixer. Es poden consultar les rutes de senderisme que hi ha al municipi. Disposa també d'una petita botiga que ofereix productes artesans realitzats a la zona.
Reserva Nacional de Caça del Boumort
El conjunt muntanyós que constitueixen les serres de Boumort, Carreu i Cuberes, distribuïdes entre les comarques del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l'Alt Urgell, formen un lloc de riquesa i diversitat faunística excepcional. Per gestionar i coordinar aquest espai es va crear la Reserva Nacional de Caça del Boumort al 1991, i s'hi va incloure dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) al 1992. La serra de Boumort mostra la diversitat dels sistemes naturals dels Prepirineus centrals interiors. Podem observar la varietat floral i, en general, la fauna on destaca la presència de cérvols i la cria d'aus de rapinya necròfagues més important de Catalunya.
Llac de Montcortès
Al Pla de Corts trobem el llac de Montcortès, inclòs dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). És un conjunt de gran interès científic i paisatgístic. És l'únic llac sense presa del Pirineu de Lleida, i l'únic que no té un origen glacial, sinó càrstic, les seues aigües provenen d'una font interna, i té una profunditat d'uns 30 m aproximadament. Aquesta zona lacustre recull una gran varietat d'aus migratòries, com l'ànade reial, l'àliga pescadora o la becada. A més conté una diversitat d'espècies de flora i fauna, algunes poc representades al territori prepirinenc. A uns centenars de metres del llac s'observen les "xemeneies de fada", originades per l'efecte erosionador de l'aigua. Al llac es pot practicar la pesca controlada per la Societat de Pescadors de Gerri de la Sal.