Població situada al nord-oest de la comarca, a la confluència de la Noguera Ribagorçana (límit nord-oriental del terme) amb el Segre (límit sud-oriental), estès damunt l'estreta plana al·luvial que voreja aquests rius i les terrasses més baixes de la depressió del Segre.
El poble és damunt un turó, a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana.
Font: Idescat, El municipi en xifres (2025).
Codi postal: 25137
Caius Juli Cèsar (100-44 a C.) ja feia referència a Corbins al seu llibre "Bello Vivili". Els vestigis romans trobats a la vila formen el conjunt de la Vila Romana del Tossal del Moro. També hi ha vestigis de l'època islàmica, com el castell de Corbins, del qual se sap que era un dels que defensaven la ciutat de Lleida i que Ramon Berenguer III va conquerir al 1117, però va tornar a caure, a la batalla de Corbins, a mans dels almoràvits. Ramon Berenguer IV se'n va apoderar definitivament el 1147 i, donat als templers, es va erigir com a centre de la comanda de Corbins. Va tindre comanador propi des de 1167. Després, va passar als hospitalers fins al 1501. Depenien de la comanda els llocs de Torrelameu i Vilanova de la Barca. Al segle XVI els seus béns van ser assignats per a dotació del gran priorat de Catalunya, del qual va formar una de les quatre cambres.
L’origen del nom de Corbins ha estat interpretat (igual com el del Riu Corb) com un hidrònim derivat de “curvum”, explicable pels meandres o ondulacions del curs del riu (d’origen llatí). No obstant, també es contempla que pot deriar de “cursus bini”, que significa la unió entre dos rius, en aquest cas el Riu Noguera Ribagorçana i el Riu Segre.
La batalla de Corbins és un fet d'armes que va tindre lloc al 1126 pel qual les forces musulmanes van recuperar el castell de Corbins, que, conquerit pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona, havia sigut encomanat el 1117 al cavaller Arnau Berenguer d'Anglesola. Els almoràvits, aprofitant-se probablement de la rivalitat entre el comte de Barcelona i el rei d'Aragó, Alfons el Bataller, per apoderar-se de Lleida, van envair el Segrià i amenaçaren Albesa i les últimes conquestes del comtat d'Urgell. Els cristians van sofrir, segons el "Chronicon Dertusense", moltes pèrdues d'homes, i el castell no va tornar a les mans catalanes fins al 1147. Els habitants d'aquesta vila es diuen corbinencs.
Conjunt arqueològic Tossal del Moro Jaciment arqueològic
Església parroquial de Sant Jaume Monument
Molí de Picabaix Altres llocs d'interès
Aiguabarreig del Segre i la Noguera Ribagorçana Altres llocs d'interès
Pont Vell Altres llocs d'interès
El servei regular d'Autocars ALSA realitza la línia: Corbins- Lleida
Distància a capital de comarca (Lleida): 10,6 km (14 minuts en cotxe).
Les notícies clau de Lleida, Ponent i el Pirineu, a la teva safata abans de les 8 h. Gratuït.
