Massalcoreig
Massalcoreig
El poble de Massalcoreig es troba situat al Sud Oest de la comarca del Segrià. El terme municipal limita amb el Baix Cinca a l'interfluvi dels rius Cinca i Segre, que conflueixen al extrem Sud Oest del territori. Limita amb els municipis de Fraga al Nord, Torrent de Cinca al Oest (ambdós de la comarca del Baix Cinca), Seròs al Est i la Granja d'Escarp al Sud.

Nucli | Habitants |
---|---|
Massalcoreig | 587 |
El Pla d'Escarp |
Dades referides a l'any 2021
-
jidith disseny Lleida Més informació
-
LLEIDA HANDBOL CLUB 674 027 445 Més informació
-
Afrucat Lleida Més informació
-
GESA Lleida Més informació
-
Mobity Olansa Lleida Més informació
-
ASAJA Associació d'Empresaris Agraris de Lleida Bobera - Les Garrigues Més informació
-
Crèperia Flash Lleida Més informació
-
SOLUCIONS NG TÀrrega Més informació
-
SECRETS DE PONENT Lleida Més informació
-
SALA MANOLITA Lleida Més informació
Pàgines
Ajuntament de Massalcoreig
CEIP Massalcoreig
Consultori mèdic
El Sotet (zona d'acampada)
Llar de jubilats de Massalcoreig
Associació de Mestresses de Casa
Grup Cultural
Actualitat i notícies a Massalcoreig
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!

Dades facilitades per Idescat
Servei d'Autocars ATM LLEIDA:
- Línia 126: Lleida - La Granja d'Escarp (nous horaris)
- Línia NL1: Lleida - La Granja d'Escarp (servei nocturn)
Comunica amb Seròs a través de la LV-7045 i l'enllaç C-45. Des de la C-45 també es pot enllaçar amb la N-II i la ciutat de Fraga. Un camí veïnal porta a la Granja d'Escarp d'on es pot anar a Seròs i Mequinensa.
Distància a capital de comarca (Lleida): 38,5 km (32 minuts en cotxe).
Per massalcoretjans es coneixen els seus habitants.
L'economia del poble és bàsicament agrària.
Massalcoreig, és un poble que es troba al sud de la comarca del Segrià. Està situat a 94 metres sobre el nivell del mar, just a la confluència dels rius Segre-Cinca. Es precisament aquest emplaçament el que situa el poble en una zona estratègica, ja que controla els dos rius i la seva vall.
L'etimologia es bastant sorprenent, ja que Massalcoreig te la seva arrel en un /manzal Qurayš/, que es pot traduir per l'hostal o posada dels Banu Qurayš. Aquesta posada o parador /manzil/ possiblement estaria situada al llarg de la via romana (el camí del Diable) que enllaçava Ilerda (Lleida) amb Caesaraugusta ( Saragossa), que travessant el riu Cinca per Massalcoreig conduïa a Celsa (Velilla de Ebro).
Els vestigis més antics que trobem a Massalcoreig, estan recopilats a la Carta Arqueològica, on trobem quatre jaciments anteriors a l'edat Mitjana.
Montserrat Jové Alcaldessa | |
Jordina Esteve Ibars | |
Paco Oriol Navarro | |
Josep Vergé Vallés | |
Teresa Farran Blanch | |
Esther Martínez Caminal | |
Núria Farran |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Església parroquial de Sant Bartomeu
Va ser bastida de nou al segle XVIII en estil neoclàssic.
Restes de l'antic monestir d'Escarp
Fundat l'any 1213 per Arnau II, aviat va esdevindre una important abadia de l'orde cistercenc, dedicat a Santa Maria d'Escarp. L'edifici actual el constitueixen les restes de la reforma realitzada al segle XVIII, de la qual destaca el campanar.
Aiguabarreig Segre-Cinca
Espai delimitat pel curs del riu Cinca, des del límit provincial d'Osca i pel curs del riu Segre, entre el pont de Seròs i la Granja d'Escarp. Superfície al terme de Massalcoreig: 240 ha. Aquest espai constitueix una destacable singularitat paisatgística en el conjunt de les planes eixutes interiors. Cal destacar la presència d'una vegetació aigualosa i de ribera, amb poblaments faunístics de gran interès, com és la gran diversitat d'ocells.
Bellavista
En una tossal situat entre camps de conreus i de secà, al límit dels termes de Massalcoreig iSeròs es troba un lloc d'habitació amb estructures conservades pertanyent a finals de l'edat de bronze, entre el 1150 i 900 aC.
El Tossal de Benito
Es un tossal que domina tot el poble des de l'oest i que es troba voltat de conreus de fruiters. Les restes consisteixen en un lloc d'habitació amb estructures de finals de l'edat de bronze, en un estat de conservació dolent.