Acaba la Fira de Sant Miquel reivindicant el paper del motor econòmic del territori

La 67a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 36a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola) han tancat aquest diumenge les portes amb un balanç molt positiu per part d’organitzadors, expositors i visitants, segons ha afirmat Oriol Oró, director general de Fira de Lleida, tant pel volum de negoci registrat com per “haver pogut reprendre l’activitat firal presencial després de molts mesos de prohibició.

Oró ha remarcat també que l’èxit del saló es déu en bona part a les empreses del sector, les quals “han mostrat els seu suport a la Fira de Sant Miquel com a important plataforma comercial i de promoció dels seus productes i serveis”, afirmació que ve avalada pels 290 expositors presents i per l’ocupació del 100% de l’espai expositiu disponible. Igualment, ha defensat el paper de la fira com a motor de l’economia del territori, incidint en el gran impacte econòmic que té sobre sectors com els proveïdors firals, hoteleria i restauració, comerç i transport, etc.

Oró també s’ha referit a la satisfacció generalitzada per part d’expositors i visitants per reprendre presencialment l’activitat comercial, amb una presència “massiva” de públic, unes 100.000 persones, tot i que s’ha registrat un lleuger descens respecte a l’edició del 2019. Aquesta disminució està motivada pel fet que enguany la fira no ha coincidit amb el dia de Sant Miquel –el que representa un dia festiu de fira menys—, la climatologia del diumenge a la tarda i l’escassa presència de persones de la franja de major edat, possiblement per l’efecte psicològic provocat per la pandèmia.

El director general de Fira de Lleida ha asseverat que els visitants professionals han estat fidel a la fira, amb la qual cosa el nombre operacions i contactes registrats enguany s’ha mantingut en la línia d’anteriors edicions. Oró ha incidit també en que el control sanitari del recinte a través d’un sistema d’Intel·ligència Artificial ha funcionat perfectament, sense cap incidència, i que “la fira s’ha desenvolupat amb tota normalitat i civisme”.

L’Estat defensa un “territori més verd, més digital i més just”.

Gabriel Castañares, director general de Polítiques Palanca per al Compliment de l'Agenda 2030 del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, i persona responsable de cloure la fira, ha considerat “un bon senyal” les altes dades de participació i d'ocupació de superfície de la Fira de Sant Miquel i ha mostrat la predisposició del Govern de l'Estat en donar suport al sector primari, que és fonamental. En aquest sentit, ha destacat la nova Llei de la Cadena Alimentària, que promou la sostenibilitat i prohibeix la venda a pèrdues, de manera que “protegeix les baules més dèbils del sector”. També ha fet referència a la innovació tecnològica, a la cura del medi ambient i a la protecció de l'aigua i de la biodiversitat com a eixos principals de les polítiques estatals i, en definitiva, ha expressat que l'objectiu és que el 2030 “el territori sigui més verd, més digital i més just”.

De la seva banda, l'alcalde de Lleida i president de la Fundació Fira de Lleida, Miquel Pueyo, ha afirmat que la Fira de Sant Miquel ha estat tot un “èxit”, sobretot perquè ha demostrat “que la gent tenia moltes ganes de fira”, la qual cosa és un símptoma inequívoc de que s'està sortint de la pandèmia. També ha insistit en què el segle XXI serà, sens dubte, el de les ciutats que com Lleida “avancin en sostenibilitat, proximitat, empatia i solidaritat”.

En aquest sentit, el paer en cap ha fet esment de l'Horta de Lleida, que durant la pandèmia ha estat “un espai de salut i d'equilibri psicològic”, Una vegada més, ha insistit en què Lleida vol ser un gran “hub” AgroBioTec del Sud d’Europa. Per tal d'assolir-ho, ja s'estan promovent accions com ara l'organització del Fòrum per a l’impuls de la transformació digital en el sector Agroalimentari-Datagri 2021; o la signatura del conveni de col·laboració amb Vic destinat a organitzar l’any 2022 un Congrés-Fira de Bioeconomia Innovació i Tecnologia, o el V Congrés Nacional d'Enginyes Agrònoms, que se celebrarà el proper any a Lleida. Pueyo ha volgut, a més, fer referència al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Gardeny, on participa la Universitat de Lleida (UdL), una institució molt important pel que fa a la innovació tecnològica.

En el seu torn, el president de la Cambra de Comerç, Jaume Saltó, ha afirmat que l'ocupació de tot l'espai de la Fira de Sant Miquel demostra que “la fira es queda petita” i ha destacat l'aposta decidida dels expositors per les noves tecnologies, que ha xifrat en un augment del 20% en aquesta darrera edició, a més de recordar la novetat d'enguany de l'Espai 5G. Sobre aquesta edició de la Fira de Sant Miquel ha comentat que ha hagut menys visitants, però que s'ha mantingut la presència dels professionals, de manera que s'han fet molts contractes.

Abans, Jordi Latorre, vicepresident de la Diputació, ha destacat la tasca de la pagesia, que moltes vegades es tracta de manera injusta en qüestions com ara la immigració i, per contra, ha agraït al sector primari la producció dels aliments i el tenir cura del territori, dos tasques essencials. En clau reivindicativa, ha demanat al representant del Govern estatal que es prenguin mesures per canviar les franquícies de les companyies asseguradores, que sovint no cobreixen com caldria els danys que pateixen els pagesos per tempestes o calamarses.

Per últim, el subdelegat del Govern de la Generalitat, Bernat Solé, ha felicitat al sector primari per la seva vitalitat i per “no afluixar durant la pandèmia” i ha fet referència als reptes impulsats per la Generalitat, com el Pacte Nacional de l'Alimentació o el Pla Anual de Transferència Tecnològica.

Sant Miquel i Eurofruit, innovació i transferència de coneixement

A nivell d’innovació i transferència de coneixement, un dels àmbitsque més s’ha potenciat en aquesta edició, cal remarcar l’increment quantitatiu i qualitatiu de les obres i maquines presentades, respectivament, als Premi del Llibre Agrari i de l’Article Agrari, i al Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària. El primer ha registrat 38 llibres i articles, i el segon 15 equips, el que suposa un increment del 20%.

Pel que fa a la internacionalització, Fira de Lleida segueix apostant per aquest àmbit, amb accions de com la Missió AgroTech —digital, degut al context de pandèmia—, organitzada per Acció amb la participació de 25 empreses i 10 països (Costa Rica, Etiòpia, Ghana, Kènia, el Marroc, Perú, República Dominicana, Sudàfrica, Turquia i Xile).

En el capítol de la digitalització del sector agrari, cal dir que hi ha hagut una ampli ventall de xerrades, presentacions i demostracions per part d’institucions, empreses i entitats agràries. Destaca com a novetat l’espai multifuncional 5G Ponent, dedicat a la divulgació de coneixement i a la presentació de projectes per part dels principals centres de recerca del país, així com a la presentació de productes i serveis que ja incorporen aquestes noves tecnologies, i que ha comptat amb la presència de startups del sector. En aquesta línia també cal referir-se a l’espai de jornades i presentacions del projecte Inno4Agro de l’Ajuntament, o a la presentació del Fòrum Datagri, que tindrà lloc aquest novembre.

De cara a l’edició del 2022, la fira ha acollit la presentació del Congrés BIT’22 (Bioeconomia, Innovació i tecnologia), que tindrà lloc a Vic i Lleida en dates que coincidiran amb el Mercat del Ram de Vic i la Fira de Sant Miquel de Lleida), així com la presentació del Congrés de l’Associació Nacional d’Enginyers Agrònoms, a celebrar la tardor de l’any vinent.