'Caminar per conèixer', la ruta pels carrers de Lleida que mostra diferents tipus de violències masclistes

La secretaria de la dona d’ERC Lleida i ERC Segrià, de la mà d’Anna Costa i Helena Martínez, han organitzat una ruta pels diferents carrers de Lleida, amb el nom de ‘Caminar per conèixer’, la qual mostra els diferents tipus de violències masclistes que han viscut dones de Lleida durant el transcurs de la història.  La caminada ha començat a les 17 hores de la tarda des de l’institut d’Estudis Ilerdencs i ha finalitzat al cap d’una hora a la plaça de l’Escorxador.

La ruta ha comptat entre d’altres, amb la participació de Sandra Castro, tinent d’alcaldessa de Lleida i regidora de cooperació, drets civils i feminismes a la Paeria; les estudiants d’història Laura Torremorell i Claudia Lara; i els historiadors Núria Preixens i Gabriel Ramon. Aquests últims han anat mostrant durant el transcurs del recorregut, com vivien al seu temps aquestes referents de la ciutat de Lleida.

En aquest sentit han recordat que és molt difícil poder resseguir les dones en la documentació històrica, ja la documentació la generaven els homes i per aquesta raó, les vivències femenines no apareixien. No obstant, en alguns casos, la documentació deixa entreveure vides de dones que suposen un gran tresor per poder conèixer com vivien. “El convent del Roser (Parador de Lleida), és un espai singular en els fet de la guerra de successió a la ciutat, i on Maria Sauret, va ser una heroïna que va tenir un paper rellevant en la resistència i insurrecció de la ciutat durant el setge de les tropes franceses”, explica Ramon.

Els historiadors, també posen de manifest el paper de la Casa d’Onofre Cerveró (XVI) al carrer la Palma, que té encastada una làpida funerària de l’antic cementiri romà de l’Estació de trens, i que fa referència a Afrania Chrocale, “una dona de la Ilerda romana que deuria arribar com a esclava des de Grècia, i que aconseguiria la seva llibertat com a Lliberta; una gran lluitadora”, afirma Preixens.

La ruta continua per les restes arqueològiques del Call Jueu o Cuirassa de Lleida; la importància de la nissaga de grans metges i metgesses jueves de la Lleida medieval, “Dolça és un exemple d’una metgessa conversa que de petita va ser treta del call i que, precisament pel seu origen jueu, podia oferir els seus serveis mèdics a la comunitat musulmana de Lleida”, expliquen els historiadors, tot recordant que els metges cristians no podien tractar a pacients jueus o musulmans.

La caminada ha finalitzat al monument davant del Liceu Escolar; el qual sovint la història l’ha lligat a la figura de Federic Godàs, però que en la ruta d’avui l’han lligat amb Victorina Vila, qui anys després fundaria amb el mateix esperit l'escola femenina Minerva.

Aquesta caminada forma part de les activitats que s'han organitzat en motiu de la setmana del 25N, 25N Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones