Creixen un 51% les denúncies per agressions sexuals i un 79% els episodis de violència escolar a Catalunya
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Imatge d'arxiu - Foto: Gemma Sánchez (ACN)
Les denúncies per violència sexual envers infants han augmentat un 51,3% entre el 2016 i el 2021 a Catalunya. Així es desprén d'un informe de la Plataforma d'infància de Catalunya que també revela que les situacions de violència escolar ateses a la Unitat de Suport a l'Alumnat en Situació de Violència han crescut un 79% en els darrers anys, passant de les 863 del curs 2021-2022 a les 1.545 de l'any passat. A més, avisa que la taxa de pobresa infantil (31,7%) està molt per sobre de la mitjana europea (24,7%) i que el 21% de les famílies són incapaces d'afrontar l'encariment del cost de la criança dels fills. També alerta sobre l'augment dels problemes de salut mental entre els joves, l'eixamplament de la bretxa digital o el fracàs escolar.
L'actualització de 'l’Informe sobre l’estat del drets de la infància i l’adolescència a Catalunya 2023' s’ha donat a conèixer en el marc del debat ‘Un nou impuls a l’acció local i europea en defensa dels drets de la infància’ que s’ha celebrat a la Facultat d'Educació Social i Treball Social de la Fundació Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull.
El coordinador de la Plataforma d’Infància de Catalunya, José Antonio Ruiz, ha assegurat que les dades mostren un “empitjorament en els drets de la infància i l’adolescència”. En aquest sentit, ha expressat el seu neguit per l’increment de la violència que afecta els infants.
D’acord amb l’informe, les denúncies per violència sexual envers els infants i joves han augmentat un 51,3% en el període 2016-2021, passant de 947 a 1.463. Pel que fa a les que corresponen a violència masclista han crescut un 8,2%, de manera que les 1.827 registrades l’any 2016 s’han enfilat fins les 1.977.
Al treball també destaquen les dades que fan referència a la violència escolar. Ruiz ha alertat que els casos s’han disparat en els darrers anys. Concretament, en el curs 2022-2023, la Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència (USAV) va atendre 1.545 possibles situacions de violència en l’àmbit escolar, un 79,2% més que en el curs anterior, quan se’n van comptabilitzar 862. Pel que fa al curs 2020-2021, se’n van registrar 539.
Un 31,7% d'infants i adolescents en risc de pobresa
En un altre ordre de coses, l’informe també mostra que la taxa de risc de pobresa i exclusió en la infància i l'adolescència és del 31,7%. Això vol dir que 436.000 nens, nenes i joves catalans estan en aquesta situació. D’aquests, prop d’un terç no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques.
Si bé la taxa és similar a l'espanyola (31,3%), s'allunya força de l'europea, que se situa en el 24,7%. L'informe recorda que Espanya és el tercer estat membre de la Unió Europea (UE) on més infants es troben en aquesta situació, només per darrere de Romania (41,5%) i Bulgària (33,9%).
En aquesta línia, els responsables de l'estudi avisen que el 19% de les famílies catalanes amb infants destinen més del 40% dels seus ingressos a pagar l’habitatge i que el 21% no pot cobrir el cost de la criança, que és pràcticament un 30% més car que fa quatre anys (200 euros més al mes). Així mateix, adverteix que el 80% d’infants de llars en situació de vulnerabilitat seran persones adultes en situació de pobresa.
97.000 joves abandonen el sistema educatiu
El treball també constata la relació entre baix nivell de vida i fracàs escolar. Revela que la meitat dels estudiants que procedeixen de llars amb baixos ingressos han repetit algun curs en acabar l’ESO. Tot i que reconeix que el percentatge d'abandonament prematur dels estudis se situa en el 16,9%, una mica per sobre del que va registrar-se l’any 2019, quan va ser del 19%, l’informe avisa que Catalunya està al capdavant dels països de la UE amb més alumnes que deixen d'estudiar. La dada es troba per sobre de la mitjana espanyola (13,3%) i de l’europea (9,7%). També remarca que l’any 2022, 97.062 joves van abandonar prematurament el sistema educatiu.
24% d'infants amb NESE i baix accés a extraescolars
Així mateix assenyala que el percentatge d’infants amb necessitats educatives especials (NESE) s’ha enfilat fins al 24% aquest curs. es tracta d'una xifra que triplica la del curs 2021-2022. Recorda que els recursos d’acompanyament a l’alumnat han presentat un 56% de les vulneracions durant 2022, sobretot pel que fa a hores de vetlladora.
També parla de les activitats extraescolars, i indica que en una classe de 25 infants, n'hi ha quatre que no en practiquen cap. Així mateix, conclou que el lleure inclusiu no és una realitat a Catalunya.
Salut mental i increment de suïcidis
Un altra de les preocupacions que expressa l’estudi són els problemes de salut que pateixen els infants i adolescents. El document recull que el 7,4% de la població d’entre 4 i 14 anys té probabilitat de patir un problema de salut mental. Indica que arran de la pandèmia, les temptatives de suïcidi han augmentat en un 195% en les nenes i en un 10% en els nens. També apunta que el suïcidi entre persones adolescents i joves de 15 a 35 anys és la primera causa de mort en aquesta franja d’edat a Catalunya.
A banda, indica que un 4% d'aquest segment poblacional està limitat per un problema de salut i que el 14,5% pateix una malaltia o un problema crònic. A més, diu que dos de cada deu nenes i nens d'entre 8 i 14 anys té una mala qualitat de vida relacionada amb la salut.
També manifesta que a Catalunya hi ha prop de 100.000 infants sense pediatre ni un altre metge assignat i que més de 50.000 estan pendents de consultes externes, 12.000 d’intervencions quirúrgiques i 4.000 de proves diagnòstiques. La mitjana de temps d’espera d’infants i adolescents per a proves diagnòstiques és de 87 dies i de 147 per a operacions.
La bretxa digital per ús s'eixampla
L’informe també constata que la bretxa digital per ús ha augmentat significativament. El 27,2% d’infants en situació de vulnerabilitat no ha utilitzat ordinador o tauleta en els darrers tres mesos. Un percentatge que s’ha quadruplicat respecte l’any 2020, quan era del 5,9%.
Pel que fa a la mitjana d’accés al primer mòbil, és als 11 anys, tot i que la situació socioeconòmica de la família condiciona clarament l’accés a un dispositiu i a Internet. El 42,5% d’infants de llars en situació de vulnerabilitat no tenen accés a un mòbil (12 punts més en comparació amb el 2018).
A més, el 36% d’infants de llars en situació de vulnerabilitat (amb ingressos de menys de 900 euros mensuals) no tenen ordinador (un 6,5% menys respecte del 2018) en contraposició amb el 2% de les llars que ingressen més de 2.500 euros al mes.
Creix la llista d'espera de places esidencials
Hi ha 37.117 infants i adolescents amb reconeixement d’un grau de discapacitat superior al 33% i 10.529 amb reconeixement d’un grau de dependència. Els infants i adolescents amb discapacitat atesos pel sistema de protecció representen el 7% del total d’infants i adolescents tutelats. La llista d’espera per a una plaça residencial en un centre és de 57 infants, la xifra més elevada dels darrers set anys. Per tot plegat, el treball alerta que les mesures perquè la infància amb discapacitat pugui emancipar-se de les institucions són insuficients.
Pel que fa als joves migrats sols, recull que l’any 2022 van arribar a Catalunya 2.392 joves sols. Només un 5,2% eren noies i prop de la meitat procedien de països subsaharians, trencant la tendència d’anys anteriors en què els joves marroquins eren majoria. Fins el mes de setembre d’aquest any, n’havien arribat 1.424.
Mesures clau per revertir la situació
La Plataforma d'Infància de Catalunya ha aprofitat l'ocasió per plantejar una quinzena de mesures per avançar en la garantia dels drets de la infància. En primer lloc, ha demanat sensibilitzar i formar els petits i petites en drets i vulneracions i fer visible les situacions de risc social que afecten les minories. També ha apostat per crear espais per donar veu i permetre la participació en primera persona d’infants i adolescents. Alhora, ha plantejat lluitar contra l’estigma que pateix la infància que viu situacions de violència per millorar la seva identificació i establir protocols de prevenció i acompanyament en col·laboració entre les administracions i les entitats del tercer sector social per promoure entorns de bon tracte cap a la infància.
Ha considerat que cal dotar de recursos per formar i acompanyar el conjunt de la comunitat educativa per a incidir en una major educació afectivosexual de la infància, l’adolescència i el jovent. A més, ha defensat desenvolupar polítiques d’acompanyament i suport a les famílies.
En matèria de salut mental i discapacitat, ha indicat que cal crear ecosistemes socioeducatius, és a dir, espais de col·laboració entre administracions de diferents nivells i àmbits i entitats socials per conèixer i abordar millor les necessitats reals de la infància tutelada. Tot plegat per desenvolupar projectes amb una mirada integral que incloguin itineraris a llarg termini fins a la seva emancipació.
Per altra banda, ha recomanat reforçar el treball interdepartamental per garantir un model d’atenció a les persones amb discapacitat més integral, flexible i amb circuits més clars, a més de reconèixer el servei de respir a la cartera de Serveis Socials.
En l’àmbit de la salut, ha demanat avançar en el desenvolupament de projectes comunitaris que tinguin una major implicació de les famílies, posant les persones al centre. També ha apostat per compartir i donar a conèixer bones pràctiques en matèria de salut, com per exemple la desinstitucionalització d’infants amb discapacitat.
A més, ha proposat crear un pacte global en educació, que tingui en compte tots els agents, per assolir l’objectiu europeu del 10% d’abandonament escolar prematur i cotreballar amb Educació per generar alternatives de segona oportunitat. Treballar perquè l’escola inclusiva sigui una realitat i reduir la ràtio a vint alumnes amb necessitats educatives especials són altres dels objectius que ha proposat.
Així mateix ha incidit en la necessitat d'universalitzar el lleure educatiu i vetllar pel compliment dels drets de la infància i l’adolescència migrada sola, recollits a la Convenció Internacional mitjançant les lleis i eines ja existents. A més, ha demanat revisar el sistema de protecció de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA), ordenant els serveis residencials per garantir recursos adaptats a les necessitats existents, unificant criteris i evitant un sistema de protecció dual en funció de l’origen dels infants i adolescents.
