De quins nous tractaments disposem per a combatre la psoriasis?
Temps aproximat de lectura:
La psoriasis és una malaltia inflamatòria multifactorial, causada per una susceptibilitat genètica i desencadenada per diversos factors, com les infeccions o l'estrès. No es tracta d’una malaltia contagiosa, però sí hereditària; per aquest motiu molts pacients amb psoriasis tenen algun familiar que pateix la mateixa malaltia.
Respecte al caràcter hereditari de la malaltia, no totes les formes de psoriasis són iguals dintre dels membres d'una mateixa família. Un pacient pot presentar plaques vermelles en colzes i genolls, mentre que un altre familiar pot patir, per exemple, descamació del cuir cabellut. Tot i que la gent associa la malaltia únicament a unes molestes taques a la pell, es considera una malaltia multiorgànica, ja que pot afectar l’articulació produint artritis psoriàsica o síndrome metabòlica, per posar dos exemples.
Quan la psoriasis afecta a la pell es manifesta en forma de plaques vermelloses amb descamació blanquinosa que poden produir pruïja (picor excessiva que provoca el desig irrefrenable de gratar-se). Les zones típicament afectades són els colzes i els genolls. Quan afecta a zones visibles com a cara, coll, mans i cuir cabellut, pot tenir implicacions estètiques que causin sentiments de vergonya, baixa autoestima i retraïment social. Per això és important tractar aquests pacients per a millorar la seva qualitat de vida. Tot i així, la psoriasis és una malaltia que no només afecta la pell, sinó que també pot afectar l'articulació. Pot manifestar-se com a dolor i/o inflamació de les articulacions i és important identificar-la de forma precoç ja que és erosiva i pot produir la destrucció de l'articulació.
Com podem combatre la psoriasis?
Existeix un ampli ventall terapèutic per als pacients afectats de psoriasis, des dels tractaments tòpics que s'apliquen directament sobre les plaques, fins als que es prenen en forma de pastilles o s'injecten. Alguns d’aquests tractaments s'apliquen de forma ambulatòria o a casa, mentre que alguns altres només poden administrar-se en un entorn hospitalari.
Quan un pacient té poca superfície de pell afectada, el millor tractament és el tòpic, ja que presenten menys efectes secundaris. Entre els tractaments tòpics els més emprats estan els corticoides tòpics, que malgrat la seva mala fama, són els més eficaços, però han de ser administrats sota la supervisió mèdica per a evitar efectes secundaris.
Quan la superfície afectada és major o s’hi presenta a les articulacions, el dermatòleg pot recomanar algun tractament via oral, encara que existeixen molts tractaments sistèmics. No tots són recomanables per a tots els pacients. Ha de consultar al metge perquè estudiï el cas, si existeix alguna patologia de base i veure quin fàrmac s'ajusta més a les necessitats. A més, els que reben aquests tractaments necessiten un seguiment estret pel seu metge amb controls analítics i de pressió arterial, entre altres exploracions.
