El 2015 serà recordat com l’any de les consultes, els referèndums i els plebiscits. Són mecanismes de democràcia directa que afloren per complementar un règim de democràcia participativa que s’ha mostrat insuficient. També a escala local. Es tracta d’un sistema que no descarten la majoria d’ajuntaments que conformaran el futur parc natural del Montsec si prospera l’última iniciativa del Govern. A començaments d’any la Generalitat va anunciar la creació del Parc Natural del Montsec abans del 2017.
Un enclavament natural que ja disposa d’una figura de protecció mediambiental, la inclusió en el pla d’espais d’interès natural (PEIN). De fet, es calcula que la superfície del parc serà d’aproximadament 18.000 hectàrees i l’integraran 13 municipis. Del Pallars Jussà, els de Sant Esteve de la Sarga, Castell de Mur, Llimiana, Gavet de la Conca, Tremp i Talarn. De la Noguera, els d’Àger, Camarasa, Alòs de Balaguer, Vilanova de Meià, Artesa de Segre i les Avellanes i Santa Linya.
A més, també es preveu que s’hi inclogui la serra de Sant Mamet, entre Alòs de Balaguer i Vilanova de Meià, que sumaria la superfície protegida fins a assolir les 30.000 hectàrees. L’alcalde de Vilanova de Meià, Xavier Terré, va apuntar la possibilitat de consultar al poble si acceptar la declaració de parc natural. En la mateixa línia s’han manifestat els alcaldes d’Àger o Alòs de Balaguer, que una vegada tinguin un projecte ferm preveuen consultar-lo amb els veïns, «ja que són els que durant anys han gestionat la serra», va explicar Lluís Ardiaca.
«Fa falta una figura que reguli millor totes les activitats, però no es pot imposar sense tenir l’aplaudiment del territori», va afegir Ardiaca. Gustavo Pérez, gerent d’una escola de vol d’Àger, assenyala que des de sempre ha existit un perfecte equilibri entre el turisme, l’agricultura i les activitats, «que no millorarà amb la figura del parc». El projecte no és nou, es remunta als anys 80, una reclamació que fins i tot ha obtingut el suport del Parlament de Catalunya en diverses ocasions, encara que no ha acabat prosperant mai per l’oposició del territori.
El 1988 el Parlament va aprovar per unanimitat una proposició no de llei sol·licitant la declaració de la serra com a parc natural. Ara el Govern prioritza el suport unànime de tots els agents locals i el territori insta l’Administració a no paralitzar les primeres negociacions per aconseguir el màxim consens entre els sectors: la caça, el turisme, els esports d’aventura, l’hostaleria, l’agricultura i les entitats que gestionen el patrimoni cultural. El parc ha de compatibilitzar la conservació del patrimoni natural i cultural amb l’aprofitament dels recursos turístics i les activitats tradicionals de la zona.
En aquest sentit, la directora general de Polítiques Ambientals, Marta Subirà, afirma que la figura pretén impulsar noves iniciatives econòmiques i socials que aprofitin de manera sostenible els recursos del Montsec. «Els usos i les activitats que es podran dur a terme seran els mateixos que ara, no hi haurà més restriccions o limitacions que les actuals.»
En tot cas, suposarà més inversió, la gestió serà d’ús públic i es podran millorar accessos i promoure altres activitats. De la mateixa manera, el Montsec també acull el Parc Astronòmic, que conté equipaments de formació i divulgació en el camp de l’astronomia, que actuen com a elements per a la dinamització del territori.
D’altra banda, la Unesco també el va reconèixer com a destinació turística Starlight per a l’observació d’estrelles i altres iniciatives com l’impulsada per la comarca del Jussà, per ser Geoparc, són elements que determinen, juntament amb els seus sistemes naturals (geològics, flora i fauna) un conjunt de notable interès i de gran singularitat a Catalunya que ha fet reactivar la iniciativa de declarar la serra com a parc natural.
limitació
La protecció no afectarà negativament ja que els límits seran els mateixos que l’actual PEIN
