Gutiérrez Caba: "No té res a veure el que jo pensava que arribaria a ser i el que ha esdevingut"

Provinent d'una de les grans famílies del teatre i el cinema espanyol, Emilio Gutiérrez Caba es va iniciar com a actor en la seva etapa d'estudiant a l'Institut Sant Isidre de Madrid. Va debutar en el teatre interpretant el paper protagonista A Peter Pan (Teatre María Guerrero, 1963), i en el cinema va obtenir el seu primer paper principal en Nueve cartas a Berta de Basilio Martín Patino (1966). Alguns dels seus papers teatrals més reconeguts són Oblida els tambors, El sí de les nenes, La dona de negre, L'Orestíada, A Electra li sent bé el dol (Premi Max 2006) o Poder absolut (Premi Ceres 2013). En cinema destaquen els seus treballs a La caça, Les bicicletes són per a l'estiu, Què he fet jo per merèixer això ?, La comunitat (Premi Goya al millor actor de repartiment, 2000), El cel obert (Premi Goya al millor actor de repartiment, 2001), la torre de Suso o Palmeres a la neu. En televisió ha intervingut recentment en les sèries Sis germanes, Gran Reserva (Premi Ondas i de l'Acadèmia de Televisió) i Amar en tiempos revueltos. Ahir fou guardonat amb el màxim premi de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida i vam conversar amb ell.

• Premi Sant Jordi, Goyas, Max de teatre i ara el premi de la Mostra de Cinema Llatinoamericà. Com el rep?

Molt content, el que passa és que a les coses agradables no s'acostuma un mai. El fet de que sigui un reconeixement a la trajectòria és especial perquè no te'l donen per una pel.lícula en concret sinò pels diferents treballs que has dut a terme. 

• Se'n recorda del primer premi que va rebre?

Si, sí me'n recordo perfectament. Va ser al 1965 al Cercle d'estudis cinematogràfics de Madrid, una medalla molt bonica. Me'n recordo del que vaig pensar anant cap al cine ja que em va refermar en la idea de dedicar-me al món de la interpretació. Ni la meva germana Júlia ni jo no teníem clar el fet de dedicar-nos a aquesta història perquè coneixíem la part negra del teatre... els vestuaris freds i sense calefacció, els teatres desarreglats i fer teatre era totalment heroic. A partir d'estudiar a l'institut de Sant Isidre de Madrid em van fer veure el teatre d'una altra manera i llavors vaig reconsiderar les coses. 

• Està satisfet del que ha fet fins ara?

No, no un no es pot sentir satisfet perquè es relaxa. La satisfacció serveix per baixar la guàrdia però no es convenient baixar-la. Sempre has d'estar vivint en el fracàs no en l'èxit, no existeix l'èxit com a tal sinó que existeix el "no fracàs", la vida no és fàcil...

• Segur que ja ho ha contestat mil vegades però que prefereix cine o teatre?

Disfruto més fent teatre perquè al cine formes part d'un gran engranatge. Al teatre de text estàs tu sol amb el director i l'escena i cada dia és irrepetible. Això pels actors és un repte diari, és com enfrentar-se a una figura desconeguda. A la tele en canvi es treballa a un ritme frenètic, inacceptable per la creació d'alguna cosa bella. En aquest sentit admiro molt a la gent jove i no tan jove que fa televisió i grava capítols diaris. 

• Quins són els seus projectes de futur?

Doncs ara mateix estic assajant una obra de teatre que s'estrenarà al juny a Avilés i també escric un llibre sobre la meua família. A més a més, al juliol començo un rodatge de cine amb el director basc Julio Medem...no em puc queixar.