José Mª Martínez Navarro: “La causa última dels incendis forestals és la despoblació”

JOSÉ ANTONIO MONTERO
Publicat: 
10-07-2019
Actualitzat: 10-07-2019 10:41
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • José Mª Martínez Navarro: “La causa última dels incendis forestals és la despoblació”
    Peu de foto: 
    Foto: Alex Basha
  • José Mª Martínez Navarro: “La causa última dels incendis forestals és la despoblació”
    Peu de foto: 
    Foto: Alex Basha

José Mª Martínez Navarro és professor de Geografia Rural de la Universitat Autònoma de Madrid i autor del llibre ‘Gestión territorial del riesgo de ignición forestal antrópica en CLM’ (Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, 2019). Parlem amb l'expert en gestió del risc d'incendi forestal, sobre l'origen i les causes que fan que cada vegada sigui més habitual enfrontar-se a incendis incontrolables. Aquests focs s'estenen amb tal velocitat que posen en risc no només les vides dels serveis d'extinció, sinó de la població. 

  • Quines són les causes últimes d'un incendi?

Una cosa és el risc d'incendi, l'estat de la naturalesa, i una altra és el d'ignició, la causa concreta que dóna origen a aquest incendi forestal que no pot ser controlat. En el cas del de Tarragona, el més gran d'aquests dies, la causa ha estat la fermentació d'excrements de gallina, un fet incontrolable, sempre hi haurà ignicions. La manera de preveure no és prohibir aquestes causes, sinó tractar d'evitar que, una vegada produït, s'estengui de forma salvatge, i cal fer-ho d'una forma diferent a la que estem utilitzant ara, que és prohibir coses i gastar en hidroavions, perquè és evident que no funciona. 

  • En què consisteix la gestió del risc d'ignició?

Se centra en conèixer com les ignicions que donen origen als incendis forestals estan sent gestionades i com podrien gestionar-se d'una forma més eficient, més democràtica. Les polítiques de gestió d'incendis forestals a Espanya han variat molt poc en els últims 50 anys. Des de la Llei d'Incendis Forestals de 1968 continuem fent més o menys les mateixes polítiques, i 50 anys sembla un termini raonable per a entendre que no funcionen perquè el risc és avui molt major. 

  • Per què és major avui el risc d'incendis? 

A causa de la despoblació i a l'abandó del camp. Aquests ecosistemes forestals sempre han estat ecosistemes antròpics, és a dir, els humans els han modelat segons les seves necessitats i per això els han cuidat. En l'actualitat hem deixat de treure'ls profit i de cuidar-los. No han tornat a la naturalesa, sinó que aquests ecosistemes s'han degradat i estan en un moment de màxim risc.

Els ecosistemes generen biomassa i la biomassa és una forma d'emmagatzemar energia. Aquesta energia no està en equilibri i ha de ser alliberada, això és l'incendi. En l'economia tradicional l'energia s'extreia i usava, i la residual es netejava amb foc, mai deixaven que la biomassa s'acumulés, però les polítiques d'exclusió han fet que traguem al foc d'aquesta equació, i avui l'acumulació de biomassa és immensa i el sistema ja no està en equilibri. El problema no és només estructural, sinó acumulatiu: com més temps passi, pitjor estaran. Les causes últimes dels incendis forestals són el despoblament i l'abandó del paisatge tradicional.

  • Com influeixen el canvi climàtic i la pujada de les temperatures?

Són factors afegits. Òbviament si les condicions climàtiques anessin diferents el risc seria menor. Aquests episodis d'onada de calor es vénen produint cíclicament, es veu en els anys en què es cremen grans superfícies, la diferència és que cada vegada són més intensos. Això augmenta el risc en assecar-se més ràpidament l'acumulació de biomassa. Però el principal factor de risc és l'estructural. 

  • Què hauria de canviar?

Hauríem de tractar de mantenir els usos tradicionals de la muntanya en la mesura que sigui possible, fent-los rendibles,  i alhora fomentar la cultura de l'ús del foc com a eina de conservació. El que un ramader crema a l'hivern no crema a l'estiu, no és un crim, és sentit comú. S'ha de tornar als usos tradicionals, al paisatge tradicional, en el qual les pastures s'alternaven amb la muntanya, amb els cultius, un paisatge viu, en mosaic, perquè aquest és el paisatge que és resilient als incendis. Però per a això necessitem un medi rural viu. 

  • Té esperança el medi rural?

El medi rural no té alternativa mentre no hi hagi un canvi substancial en el model econòmic. Aquest canvi està sent impulsat des de la Unió Europea, en una sèrie de polítiques que són molt incipients, com la *bioeconomía o l'economia circular, però que permeten tenir una mica d'esperança. El despoblament és fonamentalment un problema ecològic, però no podem arreglar-lo només amb diners públics perquè hi ha altres urgències, és necessari aplicar lògiques econòmiques alternatives.

  • La bioeconomia és una alternativa?

Si som capaços de substituir a mitjà termini el plàstic per la cel·lulosa hi ha una esperança, perquè aquesta biomassa que produeix la muntanya tornaria a ser útil en la indústria i en el consum, s'extrauria en lloc de cremar-se, i aquests espais podran tornar a integrar-se en la realitat econòmica. La necessitat a llarg termini és tornar a introduir l'espai rural en la lògica econòmica, perquè la globalització els ha convertit en espais residuals.

  • I això seria compatible amb la protecció de la Naturalesa?

La utopia ecològica dels anys seixanta i setanta del segle passat ens va portar a creure que quan saques a l'home de l'ecosistema, aquest va evolucionar de forma natural, per entropia, al bosc primigeni. És una idea absurda perquè els nostres boscos són un producte climàtic dels últims deu mil anys, fa quinze mil anys no existien, els boscos europeus van néixer amb l'homo sapiens dins. L'ésser humà maneja el bosc des que aquest apareix. Moltes de les polítiques de conservació o de creació d'espais naturals protegits com a illes alliberades de l'home es basaven en aquesta utopia que sabem que no és certa. L'important és fer polítiques ambientals des del coneixement científic que tenim avui i fer-les per a tot el territori, no per a petites zones protegides que sacralitzem, i que en realitat són més un producte de consum per a la societat urbana.  

  • Com canviar les polítiques contra incendis?

Recordo a Pepe Mujica explicant-li a Jordi Évole que diem innovació a crear maquinetes d'afaitar que amb prou feines ens duren uns dies i hem de tirar-les, mentre que els nostres avis ens van ensenyar que amb una bona navalla s'afaiten tres generacions. Si els nostres avis sabien cuidar la muntanya i no se'ls cremava, sense hidroavions ni grans mitjans en extinció, haurem d'anar a preguntar-los com es fa, exercint la famosa humilitat científica. Hem d'escoltar als que han cuidat sempre la muntanya perquè el cuidaven bé, i aquesta és la clau: cuidar, que és un concepte feminista i democràtic. El prioritari és veure com podem tornar a aquestes pràctiques de conservació, incloent l'ús cultural del foc,  i fer una política de subjectar els mobles, mentre esperem que altres polítiques, com la bioeconomia circular, comencin a funcionar i ens permetin tornar a un món rural viu, i a un paisatge que sigui *resiliente als incendis.

Comparteix

També t'interessarà