La fiscalitat autonòmica no és la causa del trasllat d'empreses de Lleida a l'Aragó

La tributació vigent a Catalunya no és la raó determinant per al trasllat i la implantació de noves empreses i projectes fora de les comarques de Ponent, en concret a l’Aragó. Aquesta és la principal conclusió d’un informe realitzat per la Secretaria d’Hisenda de la Generalitat que analitza el possible impacte de la fiscalitat en les deslocalitzacions d’activitats econòmiques de la demarcació de Lleida a l’Aragó.

Segons aquest document, les diferències en matèria fiscal existents actualment entre els Governs català i aragonès són “mínimes” al no existir una divergència significativa en el nivell d’imposició d’ambdues regions”. Així ho ha explicat avui la secretària d’Hisenda de la Generalitat en un acte al qual han assistit representants del teixit econòmic i social de les comarques lleidatanes.

Els tributs cedits

L’informe analitza la fiscalitat autonòmica vigent actualment, des de diferents vessants. En el cas dels tributs cedits, es fa una comparativa de les tarifes i les deduccions autonòmiques de l’IRPF, l’impost de successions i donacions (ISD), l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPAJD) i l’impost sobre matriculació.

En termes generals, es conclou que “les diferències no són significatives” i que “existeix un tractament fiscal altament similar” a Catalunya i l’Aragó. De fet, en alguns casos la tributació a Aragó és més elevada que a Catalunya i en la majoria de tributs cedits la càrrega fiscal és pràcticament idèntica. És per aquest motiu que “no es dona cap motiu suficientment determinant” perquè ni les persones físiques efectuïn un canvi del seu domicili fiscal ni les empreses decideixin deslocalitzar la seva activitat envers Aragó.

Els tributs propis

Pel que fa a la fiscalitat pròpia, segons el document presentat avui, si bé és cert que Catalunya disposa d’un major nombre de tributs propis -12 versus 5 vigents a l’Aragó- “no és un element que generi incentius a la deslocalització empresarials” perquè “la seva incidència és molt limitada” per la poca càrrega impositiva que suposen, ja que el seu principal objectiu no és el recaptatori, sinó el “conscienciador” i afecten a sectors i activitats molt concretes com per exemple els establiments turístics, els habitatges buits o l’aviació comercial. A més, en casos com l’impost sobre les begudes ensucrades envasades el tribut recau sobre el consumidor final, per la qual cosa és independent d’on es fabrica el producte. 

Finalment, l’informe destaca que si s’analitza la fiscalitat pròpia en termes de pressió fiscal, és a dir en percentatge de recaptació sobre el PIB, l’any 2019 Catalunya es va situar en la cinquena posició en el rànquing de comunitats autònomes i amb uns nivells similars als de l’Aragó, que ocupa la 7a posició.

Pressió fiscal 2019 (%Recaptació/PIB)