L’epilèpsia: símptomes, causes i actuació

Causes:

Les persones que tenen epilèpsia sense indicis acostumen a tenir el seu primer atac entre els 2 i els 14 anys, encara que pot ocórrer en qualsevol moment de la vida.

L'epilèpsia és un trastorn amb moltes possibles causes. Qualsevol cosa que impedeixi o distorsioni el patró d'activitat neuronal normal pot conduir a l'aparició d'una crisi epilèptica, així i tot les més comunes són:

• L’herència: alguns tipus d’epilèpsia són hereditaris, però no tots.
• Les malformacions congènites hereditàries (arteriovenoses) o no hereditàries i presents en el naixement (per exposició a tòxics durant la gestació).
• L’anòxia cerebral o manca d’oxigen al cervell en el moment del part a causa d’un accident o malaltia cerebrovascular.
• Els traumatismes cranioencefàlics.
• Els tumors cerebrals.
• Les malalties infeccioses com la meningitis, l’encefalitis o abscessos cerebrals.
• Les malalties degeneratives del sistema nerviós central.
• Els trastorns metabòlics adquirits: nivells de glucosa o calci insuficients a la sang, excés de sodi a la sang, insuficiència renal crònica, etc.
• El consum excessiu d’alcohol.
• L’exposició a tòxics com el plom, el mercuri, el monòxid de carboni.

Símptomes:

Els símptomes de la malaltia corresponen a aquelles sensacions que nota el pacient quan s'activen els grups neuronals responsables de les seves crisis. Alguns pacients noten una sensació abans de perdre el coneixement en una crisi anomenada aura. El tipus de sensació o aura depèn de la funció d'aquests grups neuronals, i sol ser sempre el mateix en cada pacient.

• Espasmes o convulsions.
• Experimentació de fenòmens sensorials.
• Pèrdues de coneixement.
• Períodes de confusió.
• Fixació de la mirada.

Signes de l'Epilèpsia:

Els signes són les manifestacions objectives que s'observen en l'examen físic del pacient.

• Alteració del nivell de consciència. El pacient es queda absent i no respon a les preguntes, no és conscient de si mateix ni del seu entorn.
• Automatismes. El pacient realitza moviments repetitius amb la boca o les mans (com empassar-se saliva repetidament, tocar-se la roba, etc.). En general, el pacient no ho recorda després.
• Rigidesa. Pot afectar a una extremitat, la cara o a tot el cos.
• Sacsejades musculars. Poden afectar una extremitat, la cara, o a tot el cos.
• Convulsions. Una convulsió generalitzada consta d'una fase tònica durant la qual hi ha rigidesa de tot el cos i es produeix un so gutural i, després, sacsejades musculars generalitzades en braços i cames. La durada sol ser de 2-3 minuts i pot acompanyar-se de mossegada de llengua i incontinència urinària.
• Problemes per parlar. Algunes crisis es caracteritzen únicament perquè el pacient no pot trobar les paraules encara que ho intenta i està conscient.
• Confusió. Típica després d'una crisi amb alteració del nivell de consciència.

Actuació davant de les crisis:

• Treure objectes perillosos del voltant, per evitar que es faci mal.
• Tractar de posar la persona a terra, perquè si no acabarà caient per si mateixa amb el consegüent risc de lesió.
• Mantenir la calma, la majoria de les crisis duren només uns minuts.
• Si les convulsions de l’epilèptic es perllonguen més de cinc minuts, o se sap amb certesa que es tracta d'una persona diabètica o embarassada, el que s'ha de fer és avisar una ambulància. Un cop superat l'atac epilèptic, el malalt no recordarà què li ha passat i se sentirà molt confús.
• No subjectar el pacient amb força durant la crisi o tractar de limitar els seus moviments no aturarà la crisi i pot causar-li ferides.
• No posar res a la boca del pacient. Recordar que una persona no es pot empassar la llengua durant una crisi.
• Vigilar la respiració. Si la persona està estirada, posar-la de costat amb la boca assenyalant cap a terra. Això facilita la respiració i impedeix l'acumulació de saliva a la boca i la via aèria.
• Una vegada que la crisi ha acabat, s'ha de moure al pacient i intentar estimular-lo perquè es recuperi.